divendres, 4 de març del 2011

tot ...

Hi ha dies en què la necessitat de marxar, fugir, canviar... és tan forta que renunciaria a tot.


Però això no evita, per sort meva, que a migdia tornant cap a casa, xiuli 'singing in the rain' amb un somriure plàcid.
a

10 ventades ...:

  1. neusdivendres, de març 04, 2011 10:20:00 p. m.

    Avui m'he enamorat d'aquest grup The Innocence Mission ... i de les portades dels seus discs!

    ResponElimina
  2. Estrangerdivendres, de març 04, 2011 10:36:00 p. m.

    Doncs res, a seguir xiulant. És una altre manera d´emigrar.

    Passi-ho bé, sinyorina.

    ResponElimina
  3. Sergidissabte, de març 05, 2011 3:56:00 a. m.

    Mmm... no deixis que la teva estimada pluja et despisti. Si la necessitat de marxar és tan gran, potser has de començar a pensar-hi. Només et demano que vagis a un lloc on hi tinguis internet.

    ResponElimina
  4. Garbí24dissabte, de març 05, 2011 9:06:00 a. m.

    marxar poden ser les ganes...però moltes vegades no es la solució

    ResponElimina
  5. neusdissabte, de març 05, 2011 11:35:00 a. m.

    Fa un parell de setmanes Estranger que vaig cantant els Beatles durant el trajecte que va de casa a la feina i viceversa... però ahir em vaig deixar el mòbil i no vaig poder-me posar els auriculars... i plovia i s'hi estava bé, que feia fresqueta i volia dir que hi havia neu a muntanya. Suposo que avui ja haurà marxat... pensava veure-ho aquest matí, però m'ha tocat treballar.
    Tant bé com podrem sinyor :) molt bon cap de setmana, maco.


    La temptació de fugir a un racó de món totalment aïllat tots l'hem sentida Xexu, però aquesta vegada no és ben bé així. Aquesta vegada pensava que Catalunya és un país petit però prou gran...
    Tot i que ja saps que jo xerro molt i poca cosa més.
    No em perdràs pas de 'vista' fàcilment, no.


    A vegades no hi ha solució Garbi només que hauries d'acceptar les coses tal com són i no en tens cap ganes.

    ResponElimina
  6. òscardissabte, de març 05, 2011 12:01:00 p. m.

    La música, sigui el Signing in the rain o el Waitting on a sunny day, amansa la fera que ens vol fer fugir.

    ResponElimina
  7. gripaublaudissabte, de març 05, 2011 4:58:00 p. m.

    Marxar, canviar... sona molt bé. Fugir no tant.
    Fer el propi camí... demana molt de valor.

    ResponElimina
  8. neusdiumenge, de març 06, 2011 9:19:00 p. m.

    A vegades apreciat i admirat Òscar (als seus peus) la música és la que instiga a la fera migradora ;))


    Deixem de fugir mai GripauBlau? començo a pensar que no...

    ResponElimina
  9. gripaublaudilluns, de març 07, 2011 9:32:00 a. m.

    Potser només quan ja no hi ha cap altre remei. Jo crec que sí, que és possible.

    ResponElimina
  10. El porquetdimarts, de març 08, 2011 11:09:00 a. m.

    Dies d'anada i tornada... en patim tots alguns, jo crec.

    M'apunto la recomanació musical!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)