Diu que hi ha un moment per a cada cosa en aquesta vida. I jo ara em prenc el moment de desconnectar-me del bloc per una temporada. Potser em penedeixo de la decisió demà passat, potser no. No he pogut estar mai gaire lluny d'aquí, però també confessaré que mai no havia tingut les sensacions que tinc ara.
Massa dies em trobo amb ganes de voler escriure i no saber lligar ni quatre lletres. O que acabo esborrant tot un post perquè m'he cansat de mi mateixa en el tercer o quart paràgraf o perquè penso que no cal que expliqui segons què, tot plegat ja n'hi ha prou en què ho sàpiga jo i realment a qui li importa?
N'he esborrat tants que m'ha fet plantejar el perquè tinc un bloc on ja no em sento com em sentia abans, on ja no hi puc abocar les coses com feia abans, on ja no puc ni vull parlar com abans. Fet i fotut no sé si he tingut mai gaire res de bo per dir durant tot aquest temps.
I ara ja m'estic cansant d'aquesta versió de mi i esborraria tot el que he escrit (d'aquest post) i posaria només un 'tancat temporalment'. Però seria massa fred, veritat?
No perdeu el temps trobant-me a faltar, hi ha coses molt més interessants per fer, creieu-me.
2. I foris!: exclamació usada per a declarar resolta definitivament una qüestió, sobre la qual no cal insistir ni posar dubtes (Ribes, Empordà, Olot, Gir., Mall.); cast. y se acabó! «No ho vull, i foris!»«Endavant, i foris!»No'n som, y foris, Aguiló Poes. 171. Me'n vaig y foris, Alcover Rond. i, 164. Resolució i foris! Valia més produir un soroll curt, Ruyra Parada 20.
