Tieta de la galeta...

La cunyada m'envia un whats de bon matí dient-me bon dia i explicant-me que els nens estan menjant les galetes que els vaig fer per esmorzar.
Me diu que en Pau (3 anys) se'n guarda dues i li explica que no cal, que la tieta ja en farà més.
Se l'ha mirada ben seriós i li ha demanat "vols que es cansi!?"
"Encara ploro de riure" em diu la seva mare.

Després m'han enviat un missatge de veu cantant-me "bon dia tieta ♫♪♫ de la galeta".

I així és impossible tenir un mal dimarts, per molt que es pugui espatllar el dia fins l'hora d'anar a dormir.

matí...

M'aixeco amb poques ganes i molta son, ahir em va costar dormir.
Tot badallant i estirant-me, em vesteixo, baixo i em preparo un lleticafè, me'l bec tot fent una ullada al mòbil, dient bon dia aquí i allà, amb la foto que he fet de la sortida del sol.

Em calço i surto de casa.
La temperatura de 12ºC és perfecta, l'aire és net i ple d'aromes. Tot es veu molt millor després d'un dia de pluja.
Al carril bici a cap hora ja em descompto de quants pit-roigs he vist i sentit cantar i remugar.
Les merles van i vénen i les mallerengues em renyen.
Omplo els pulmons i els ulls i vaig fent via fins que sento un toc-toc i m'aturo.
El pica-soques blau està trencant una avellana. Massa lluny perquè li pugui fer una foto decent, però prou a prop perquè el pugui gaudir a ull nu (si no tenim en compte les lupes que només me trec per dormir).
Em quedo una estona palplantada, mirant, escoltant...
Puja un senyor xiulant però encara és prou lluny i no m'espantarà res.
Em passen les mallerengues cuallarga per davant del nas. Més enllà em sembla veure una cua rogenca tirant a marró fosc quasi negre. M'hi fixo més et voilà! un esquirol preciós arreplegant avellanes.
I una mallerenga a dues passes perfectament posada per fer-li una foto... però ai... i aquest soroll? un motor? Pot pas ser, no poden passar cotxes aquí... i sí, s'apropa un cotxe molt poc a poc, fent el mínim soroll i jo que agafo el telèfon per avisar els agents rurals i resulta que són ells.

M'han espantat la mallerenga.

-Bon dia.
-Bon dia.

I tots hem anat fent via.

Bona nit...

Arribo de l'assaig i em ballen pel cap les tres cançons que hem estat aprenent i cantant les dues últimes hores.
Se'm barregen totes dins el cap i començo amb la lituana, hi barrejo la sardana i acabo amb la lullaby.
Em costarà agafar el son, avui. Massa notes noves i interessants. Massa caos musical.
Demà em despertaré cantant-ne una o totes i me les posaré per poder-les aprendre i ser capaç de separar-les dins el cap. Ara tot són fragments inconnexes degut al meu caos mental.

I com que cantem una cançó de bressol, me la poso aviam si dormo...




M'he despertat a les 4 cantant els Avett Brothers.
Al matí, m'he despertat cantant The Seal lullaby.

Resumint...

Em vull deixar els cabells llargs una altra vegada. M'està costant més paciència que deixar de fumar, ja us ho dic ara.

He tornat a la coral del poble i n'estic contenta. La majoria de vegades. Tot depèn del que ens facin cantar, que de vegades em fa renegar cosa de no dir. Com quan vam haver de cantar el Boig per tu al Palau de la Música amb en Pep Sala.
No m'agrada ben gota aquesta cançó.
Hi ha orquestres que encara la canten al CONCERT! no al ball, no, al CONCERT! No sé pas on anirem a raure.

Després de 7 anys sense fum, torno a ser una soprano normaleta.

Encara no tinc cap gat ergo encara no tinc cap casa.

Els meus nebots són tres preciositats que me fan perdre la paciència i me roben el cor a parts iguals.
Els adoro.
Em fan pixar de riure.

No vull que es carreguin els diacrítics. Ni les eles geminades. Ni els pronoms febles. Ni els guionets. Ni els apòstrofs. Ni les hacs intercalades i sense intercalar.

Sí que vull que desapareguin els nada mènus, buènu, cutxillades i altres joies dels mitjans de comunicació.

Estic esperant la tardor i diu que no arribarà pas fins el desembre... ergo... estaré renegant fins l'octubre vinent.

El cas és que tot continua igual i tot és diferent.

Oh! M'oblidava d'explicar-vos que m'he enamorat profundament, totalment, obsessivament... i ja no puc passar cap dia sense escoltar The Avett Brothers.