nòmades del vent

meet me in the morning ...

2009-11-09T09:29:00.004+01:00

Surto de casa tota decidida i l'aire gèlid m'atura de cop. Amb un gran somriure observo el meu cotxe cobert de gelada i sospiro. Per fi ha arribat el fred, penso, ja era hora. El cel està esplèndid a aquesta hora. Núvols pentinats pel vent llueixen colors meravellosos mentre el sol surt mandrosament.
Un cop instal·lada al bus, mentre escolto la ràdio, vaig passejant els ulls sobre el paisatge. Me'l sé de memòria, però cada dia és diferent. La llum mai és la mateixa. El joc d'ombres sempre descobreix algun punt interessant. Quan ja m'he cansat d'escoltar la ràdio, poso música.
Somric quan sento que sóna Meet me in the morning.

I mentre bado amb el cel i els núvols veig tres corbs marins resseguint el Ter.

cabells ...

2009-11-08T11:22:00.004+01:00

Hi ha dies que t'aixeques i els ulls noten la tempesta que viuràs a la tarda. Intentes fer-te quatre fotos amb el rostre relaxat i no ho aconsegueixes de cap manera. El dia s'ennuvola mica en mica i es va fent fosc quan tot just és migdia, fins que descarrega una bona quantitat d'aigua i veus que el més interessant ha passat per l'altre extrem de la vall. Asseguda davant l'ordinador contemples com el sol eixuga les teules dels veïns més llunyans i Rocacorba es perd envoltada d'una negror que voldries tenir sobre teu. No surts a buscar l'arc iris, ni tampoc a fer fotos a les gotes. Amb el primer ni hi penses, la segona opció la descartes per falta de llum. Quan arriba novembre el sol ja és força esquerp i desapareix massa aviat.

I quan ja és negra nit, una maneta s'agafa als teus cabells per adormir-se...
Ja fa dues hores que no arrufes el front per res. Els ulls no han tingut temps de notar tempestes ni ventades.

debut ...

2009-11-07T16:37:00.006+01:00

Avui faré de cangur de l'Arnau...

apunts [15] ...

2009-11-06T14:07:00.003+01:00

Dues nits amb complexe de gos petaner emprenyat. Una tercera dormint asseguda i despertant-me amb el cul adolorit.

Dues trenes que no es desfan. Un propòsit dut a terme i un altre que no se sap si arribarà a bon port. Em tallaré els cabells abans de fer-ne 40?

Dues setmanes laborables acabades un dimecres. La primera per plaer, la segona per força.

Dos pisos per anar a veure dilluns. Números que es fan i desfan mentalment. Comptes de la vella i somnis que segurament no es compliran.

medicine hat ...

2009-11-05T00:30:00.005+01:00

M'he posat al llit a les 10, cansadíssima. He estat estossegant fins ara, fent sons curts i tossint. Sons curtíssims i moltíssima tos.
Com pot ser que només posar-me al llit comenci a lladrar d'una manera tan escandalosa?

(El gat que està ajagut sobre els meus peus s'acaba de tirar un pet. Són les 00:30)

He passat el dia com bonament he pogut, amb mal de cap i mareig. Suposo que és migranya de no dormir i de la pluja d'aquesta tarda.

Està clar que avui tampoc dormiré el que hauria de dormir.

com som!

2009-11-03T10:17:00.003+01:00

És difícil deixar de convertir-nos en la persona que els altres creuen que som.
Niven Wilder

Acabo de topar amb aquesta frase i no puc evitar fer-me una pregunta: segur?

haiku per l'Assumpta ...

2009-11-02T23:15:00.001+01:00

La nit és fosca.
La lluna plena brilla
enmig de núvols.

línia ...

2009-11-02T18:39:00.004+01:00

No demano gran cosa, només un moment, unes hores, un dia o dos...

Tinc la sensació de que em repeteixo, de que el que vull escriure ja ho he dit una i mil vegades. Potser només ho he pensat? Clar que és fàcil repetir-se, sempre sóc la mateixa, amb matisos però la mateixa sempre.

Doncs això, no demano gran cosa. Només estar sola unes hores, un dia o dos si pogués ser. Sense haver de parlar amb ningú. Només jo i els meus pensaments i les meves idees i les meves neures i les meves pors absurdes i poques esperances.

Tinc la sensació de que no puc pensar i de fet no puc pensar. No pas com estava acostumada a fer. Actualment no tinc temps ni d'ordenar un sol pensament, idea o sentiment. I no tinc temps perquè m'és impossible poder-me concentrar en mi mateixa. No pas si no tinc un espai on estar completament sola i còmode.

I ho sé, tot això només és per haver estat un parell de dies al paradís, allà on el món no existeix.

Normalment m'agrada el novembre. Aquesta vegada, però, haurà d'agradar-me a partir de demà, avui ja està perdut.

Ahir vaig descobrir una cançó preciosa. November de David Fridlund. Impossible posar-la aquí... de moment. L'altra opció era Satellite, per la lluna plena d'aquesta nit, que no veuré perquè està massa ennuvolat... i no plou...

Desisteixo... totes les cançons que he triat no estan disponibles... totes menys aquesta:

Algú en té la lletra? Perquè de maca ho és, però no sé si s'adiu gaire al post... jo hi entenc poca cosa...

Can Jordà ...

2009-11-01T22:47:00.008+01:00

Picaporta de Can Jordà . neus

Un moment: surto de la casa i no hi ha ningú. El silenci és ple de cants d'ocells. I em quedo al bell mig de l'era deixant que els sons m'omplin tota jo.

Una sensació: el món, més enllà del que abasten els ulls, no existeix.

Un pensament: sempre hi viuré un punt d'enyorança.

Una esperança: pluja...

cap de setmana llaminer ...

2009-10-30T17:42:00.003+01:00

Aquesta tarda m'he engrescat a fer una coca de poma. Si en queda, demà ens n'endurem cap al refugi on farem la castanyada. Sinó sempre en puc fer una altra.

Quines ganes de que faci fred i poder gaudir ben bé de la llar de foc!

el 'poder' d'algunes paraules ...

2009-10-29T20:51:00.006+01:00

lletres toves a Girona . neus

Després del 'bon dia', la primera cosa que li he dit ha estat: 'no ens entendrem pas'. M'ha somrigut amb condescendència i ha dit 'sí dona, segur que sí'... i l'he deixada fer... amb condescendència.

-Estat civil?
-Soltera. - I he pensat quina importància té el meu estat civil en aquest cas?
-Quants anys fa que coneixes en V?
-... osti... V, quant fa que ens coneixem?
-Doncs no ho sé. Deu fer tres o quatre anys, no?
I hi ha posat '3-4 anys'.
-Quants anys fa que coneixes a la M?
-Doncs tenint en compte que en tinc 35, 35. Ai no que ella encara no havia nascut. Posa-n'hi 30.
-Saps si hi ha algun inconvenient perquè es casin?
-No.
-Saps quin és el seu estat civil actualment?
-È?! ... a... doncs estan separats, no?
-Divorciats.
-Ah... doncs això, divorciats. - (Gat escaldat no fugia d'aigua tèbia? penso ara).
-Signa aquí.
I he fet un gargot.
-No deus pas haver de comprobar-la amb la del DNI, no?
-No, no cal.

M'ha sortit la signatura que poso als albarans de la feina.

I em diu: 'Veus com ens hem entès?'. Me l'he mirada i tota seriosa li he respost: 'sí, però perquè no m'has tornat a dir Nieves, sinó no firmava'.
En V encara riu.

miratges ...

2009-10-28T10:37:00.007+01:00

Aixeco el cap des del meu racó de la feina i miro allà on ahir i cada vespre, quan ja és negra nit, hi veig la 'nòria'. Com pot ser si ara hi veig les parets de l'edifici? Era un miratge allò d'ahir?

I parlant de miratges, pot ser que en vegi enmig de paraules? o gestos? o somriures i mirades?
Cada dia que passa veig més clar que m'erro anant i vinguent amb el que penso de segons qui i de tothom en general. Això sí que no és cap miratge, no?

L'altre dia, mentre rumiava tot badant amb el paisatge, vaig tenir la necessitat d'escriure això a la llibreta:
Hi ha una cosa que he d'aprendre a no fer: jutjar les actituds alienes d'acord amb la meva reacció davant d'elles.
A vegades en alguns gestos, i sobretot paraules, sóc tan burra que hi veig miratges (2 fig).

"nòria" ...

2009-10-27T17:38:00.007+01:00

Des del meu racó de la feina, aixecant el cap i mirant cap a la dreta, més o menys a les dues, veig la "nòria" com gira. Molt originals posant llums de colors no ho han sigut pas. Els que hi ha a les cistelles no són gens macos, dominen el blau elèctric (of course!), el verd llampant i lleig i un barrig-barreig entre verd, vermell i groc; tampoc s'encenen tots, doncs hi ha unes quantes cistelles, diria que quatre i correlatives, que els tenen fosos.
No sé si he pujat mai a cap "nòria". Em sembla que no. En tindria algun record i segur que seria traumàtic. No m'agraden les altures i tinc vertígen.
Clar que el meu vertígen és força capritxós... hi ha dies en què puc mirar sota els ponts tranquil·lament i hi ha dies en què ho faig i el món gira més ràpid i se me'n va de sota els peus.
Tot i així, no sé si mai pujaré a cap "nòria".

Quin alicient ha de tenir donar voltes per acabar allà mateix i amb l'estómac ballant hula-hop al voltant del cul*?

*GRAN frase d'en Nicolas Cage a La Roca. He de confessar que m'agrada tant que sempre que puc la dic!

una gran tarda ...

2009-10-25T20:34:00.004+01:00

Ahir vam fer una ruta preciosa entre l'Alta Garrotxa i el Ripollès. Buscant colors de tardor, treient el nas per la finestra del cotxe intentant atrapar-ne l'olor, obrint desmesuradament els ulls amb cada arbre meravellosament encès de colors.
Vam trobar zones completament eixerreïdes. D'altres, molt més obagues, eren més humides. Faldes de muntanya completament verdes, alzines que van canviant cap al verd hivernal. Alguns vessants lluïen vermells intensos. Zones escairades i realment atractives.
Tarda de voltar molt i no estar gaire quiets. De fotos poques i no gaire aprofitables.
Un molí abandonat i encantador. Massa caloreta i una factura en forma de mal de coll. Però hi tornaria ara mateix. Unes angines o un refredat de campionat són un preu miserable per la tarda d'ahir.

tardor per a piano ...

2009-10-23T23:31:00.005+02:00

Hi ha dies en que l'esgotament mental t'obliga a canviar una mica les coses de cada dia. Avui em posaré Autumn de George Winston (descobert fa uns pocs minuts, m'agraden tant aquests descobriments meravellosos!) i mentre el gat ronroneja al meu costat, em posaré a llegir damunt del llit. Tranquil·lament. Fins que els ulls acabin de rendir-se sota unes parpelles massa pesades.
I això que havia pensat escriure sobre la lluna, que està preciosa. Però serà un altre dia...

l'automne ...

2009-10-22T22:40:00.003+02:00

L'automne est un deuxième printemps où chaque feuille est une fleur
Albert Camus

the autumn defense ...

2009-10-21T23:29:00.002+02:00

avui... només música, ja he xerrat massa aquests dies.

It's just a little rain...

2009-10-20T23:00:00.003+02:00

Migdia. Plou. Farta de xocar amb els paraigües de les dones (mai s'aparten i amb que jo ho faci no n'hi ha prou). Si no fos perquè porto el meu estès ja no tindria ulls.

La intensitat de la pluja minva. Tanco el paraigua i acabo d'arribar a lloc.

No entenc perquè la gent em mira com si fos rara, només pel fet de caminar sota la pluja amb el paraigua a la mà tancat.

tanco una altra porta ...

2009-10-20T10:26:00.004+02:00

I dic jo que Murphy podria prendre's uns dies de vacances, no?

Ja fa temps que hi ha una constant a la meva vida i per culpa seva començo a agafar complexe de conillet amb rellotge. Faig tard! Faig tard!
I és que quan jo hi vaig, tothom n'ha tornat.

Fa tres dies que vaig fer una pregunta tot sabent-ne ja la resposta. Diuen que el no el tenim sempre, que cal buscar un sí. Jo buscava un no i em vaig trobar amb un sí. Mentalment, mentre em feien cinc cèntims i mig del sí, vaig anotar: 'ja ho sabies Neus, o sigui que no passa res', mentre em venia al cap la canço de l'Alanis Morissette.
I porto tres dies preguntant-me si passa res o no passa. Perquè res pot passar o no, malgrat no ser.

Amb aquestes apareix Murphy i em recorda, massa vegades en un sol dia, que allò que jo volia no ho tindré i que no té cap mena de problema en anar-m'ho passant per sota el nas dia sí, matí també, migdia no pot ser menys i vespre podria ser (i va ser). Cal? potser sí.
Potser n'hi ha prou en anar fent la viu-viu, riure tan com es pugui i anar passant dies, que acaben siguent anys.
Potser és que hi ha somnis que no poden canviar de categoria.
Potser és que no hi ha potser. Pot ser?
I estic dubtant sobre com prendre-m'ho tot plegat, perquè hi havia coincidències que m'agradaven (i m'agraden), malgrat tinguin un sí per resposta.

Això ho vaig escriure ahir.
Avui ho veig tot igual però diferent, avui el món es veu a través de la pluja i, tot i ser dimarts dia guerrer com pocs, és tot més amable sota la pluja...

retrobaments ...

2009-10-18T16:59:00.005+02:00

Noto la tardor només sortir del llit, tot fent un esforç per desfer-me de la manta i la seva escalforeta. El dia comença a il·luminar-se finestra enllà.
La roba que em posaré em fa sentir bé, enyorava la seva textura, pantalons d'hivern, forro polar...

Mentre espero a l'I. a fora, tot notant la fredor al rostre, el matí a més d'il·luminar-se es desperta. Ocells volant amunt i avall, persianes badant els ulls de les cases, algun cotxe que no saps si vé o si va...
I el cel i el sol van fent la seva via, tot canviant de colors l'horitzó.

Arribem al riu on hi trobem un bernat pescaire. També han vingut la M i la Sula. Fa fred. I la sensació és més que agradable. Hi ha prou humitat per gebrar-se una mica, així quan el sol hi arriba tímidament, tot brilla.

Fulles rogenques, runes amb encant, un riu prou sa i net, un espadat de basalt sense haver-se d'arribar a Castellfollit de la Roca...

Malgrat tot, encara falta una mica per acabar-se de sentir bé. Tot està massa sec, els arbres encara no han notat prou el fred per començar a canviar-se de vestit ...

enyorant sensacions ...

2009-10-18T00:03:00.004+02:00

i d'aquí vuit horetes aniré a capturar els colors d'aquesta tardor...

a les fotos, la tardor de l'any passat; al rellotge, la mitjanit.

móns paral·lels [?]

2009-10-16T22:56:00.004+02:00

MUNDOS PARALELOS - Daniel Estebe

El primer que va fer només arribar- hi, va ser empaperar tota la casa. Portes i finestres incloses. Tot amb el mateix paper marró d'embalar.
Va resseguir meticulosament cada motllura, cada junta, cada esquerda... no va passar per alt cap detall ni quasi cap objecte.
Les úniques coses que no va empaperar van ser la planta, una figureta ridícula i el cucut.
La planta per mantenir el contacte amb la vida. La figureta per no oblidar la seva pròpia ridiculesa. Al cucut li va treure les peses perquè no funcionés, havia de recordar-se constantment que el temps no existeix, per tant no passa...
Quan ho va tenir tot enllestit va treure una capsa de colors i es va disposar a resseguir i dibuixar portes i finestres, motllures i motlluretes i esquerdes...
Al principi amb un color neutre, després amb grisos... mica en mica hi va anar introduint colors més vius i formes més agradables i atzaroses. Va fer un estudi exhaustiu de l'espai buit i del ple, del tot i del no-res. Omplia i buidava a la seva conveniència.
Sense saber-ho estava plasmant, en aquelles parets, el que era el puzzle de la seva vida fins aleshores.
No sap quan de temps hi va estar. Ningú ho sap, perquè allí dins el temps no existia. Però quan va posar l'última peça tot encaixant-la al lloc just sense ni saber-ho, va sentir la necessitat d'esquinçar alguna part del paper... i va començar per la finestra...

Relats conjunts.

pensament atramuntanat ...

2009-10-16T12:50:00.002+02:00

El temps és com el vent... i algunes persones també...

notes per un haiku ...

2009-10-15T10:47:00.002+02:00

Notes per un haiku: cel, roig, núvols, vent/tramuntana, daurat ...

Ho poso al twitter i hi afegeixo una pregunta.

i ara com les lligo?

i mentre jo encara li dono voltes, ja m'han regalat un haiku.

Primers abrics
bufa entre els núvols rojos
la tramuntana.

Buk.

mentrestant jo, encara, hi aniré pensant... i continuaré anotant...

matí, blau, núvols esfilagarsats, lluna...

noms ...

2009-10-14T23:20:00.004+02:00

He acabat El món groc. I sí, però no. I no crec que tingui res a veure amb que no m'agrada gens aquest color.

L'Albert sempre m'ha agradat d'escoltar-lo, sempre m'ha fet somriure i emocionar. Llegir-lo, fins a cert punt, ha sigut com escoltar-lo.

Però no.

El concepte de grocs està bé. Potser sí que ens falta evolucionar en l'amistat. I també trobo que anem mancats de contacte físic. De fet quan algú, que no és del nostre cercle més íntim, fa el gest de tocar-nos reculem. Sempre a la defensiva.

Però no.

Amb la seva definició de groc em venen noms, rostres, somriures, complicitats viscudes, paraules, sensacions, sentiments, converses, confidències...

Però no.

A mi no em cal etiquetar ningú, Ni classificar tampoc. Ell en diu amics, grocs... jo en dic amors. I tenint en compte que hi ha un tipus d'amor per cada persona que estimes, sigui de la manera que sigui, m'és impossible de posar-hi cap altre nom que el seu propi (o el que conec).

Per tant, em quedo amb molts consells i maneres de veure les coses que explica, però no em quedo amb els grocs.

Però sí.