colors de gala ...

Mica en mica el paisatge va canviant. N'hi ha però que ja fa una setmana que llueixen colors de gala.

Avui canviem de ritme i ens movem al de la Jaymay. Toca relaxar-se, no hi ha cap excés d'energia negativa que s'hagi de canalitzar.

A la falda el gat comparteix espai amb el portàtil. Som equilibristes i una mica estranys, però estem bé, sinó ens posaríem d'una altra manera. Podríem seure a la cadira, amb el portàtil sobre la taula i ell a la falda, però som al llit.

Avui he menjat un quart de panellet. No recordava que no m'agraden.
Potser demà menjaré una castanya. Tampoc m'agraden.

M'agrada passejar i veure com ha canviat tot en una setmana. Poder mirar cada tardor com si fos la primera.
I sentir els ocells refilar i només tenir temps de veure els pit-roigs, descarats com ells sols.

I sona Gray or blue.

o fortuna ...

A vegades només cal apujar el volum, tancar els ulls... i deixar-se dur

FORTUNA IMPERATRIX MUNDI

1. O Fortuna 

O Fortuna, 

velut Luna 

statu variabilis, 

semper crescis 

aut decrescis; 

vita detestabilis 

nunc obdurat 

et tunc curat 

ludo mentis aciem, 

egestatem, 

potestatem 

dissolvit ut glaciem. 

Sors immanis 

et inanis, 

rota tu volubilis, 

status malus, 

vana salus 

semper dissolubilis, 

obumbrata 

et velata 

michi quoque niteris; 

nunc per ludum 

dorsum nudum 

fero tui sceleris. 

Sors salutis 

et virtutis 

michi nunc contraria, 

est affectus 

et defectus 

semper in angaria. 

Hac in hora 

sine mora 

corde pulsum tangite; 

quod per sortem
sternit fortem,
mecum omnes plangite! 

CARMINA BURANA (Cantiones profanae). Carl Orff

mnemosina [2] ...

De resultes d'un tuit, un post, un llibre i un amic recordes una mena d'entrevista que l'hi van fer a l'avi on parlava de la seva vida. Llavors tenia 90 anys si no recordo malament.
De rebot acabes anant a buscar l'àlbum de fotos on comença tot a partir de les fotos dels besavis. En recordes una de l'avi de quan va tornar de la guerra. Repasses l'àlbum i enganxes, de nou, les fotos que amb el pas dels anys han caigut.
I encara no saps com, acabes oferint-te per digitalitzar tot el reguitzell de diapositives que té el pare. Fent un capmàs diria que n'hi ha unes 3000. I clar, abans penses que caldria ordenar-les per dates i temes i/o viceversa.
M'he passat dos dies viatjant en el temps tot mirant diapos amb un visor de l'anydelamariacastanya i després amb el projector.
I només escoltar aquell so tan típic ens he recordat a tots reunits, amb l'habitació ben fosca i mirant diapositives.

Aquesta tarda hi hem tornat. No hi érem tots, no pas mirant, però sí que hem sortit tots a la pantalla.

Com han canviat els paisatges. I les persones.

Amb aquest exercici visual he descobert d'on ens ve la dèria al meu germà i a mi.
I també l'amor que sentim tots els germans per la natura i el que ens envolta.

Com he rigut també.
Surto en una que semblo un ximpanzè vermell obès. I si només fos aquesta rai!

El cas és que em reconec a les imatges i, per tant, sé que hi era. Però no ho recordo. No pas en la majoria de diapositives. En algunes, per edat, és impossible però en altres, on ja sóc més gran, tampoc en sóc capaç.

Què se n'ha fet de la meva memòria?

Trobo que és injust no recordar com n'era de feliç.

de quan s'acompleixen els desitjos ...

Després d'esperar-la durant tant de temps, d'invocar-la, d'enyorar-la, cantar-la... quan ha arribat no l'he reconeguda per inesperada. Sentir un soroll i no creure't què pot ser doncs se suposa que no toca. Obrir la finestra per assegurar-te que no somnies i que la pluja t'entri a través de l'olfacte al mateix temps que per l'oïda i abans que per la vista. Deixar, malgrat la fresca, la finestra oberta i córrer per casa saltant i repetint 'plou! plou! plou!'
I tot plegat no ha durat ni cinc minuts. Una ruixadeta minsa i ràpida. Que dius tampoc cal tanta emoció per una ruixada. I jo dic que sí que cal, encara que només hagués durat un minut. Aigua. Pluja. Vida.
Però ai... hi ha tornat un xic més tard i ara... ara torno a sentir-la.

Plou. I amb ganes.

I si ja ha arribat la tardor?

Hi ha algú que hagi cantat mai tan bé la tardor com Nick Drake?

mnemosina ...

Per sort alguns arbres tenen memòria i fan cas omís d'aquesta bonança de temps.

12 d'octubre

El Descubrimiento: el 12 de octubre de 1492, América descubrió el capitalismo. Cristóbal Colón, financiado por los reyes de España y los banqueros de Génova, trajo la novedad a las islas del mar Caribe. En su diario del Descubrimiento, el almirante escribió 139 veces la palabra oro y 51 veces la palabra Dios o Nuestro Señor. Él no podía cansar los ojos de ver tanta lindeza en aquellas playas, y el 27 de noviembre profetizó: Tendrá toda la cristiandad negocio en ellas. Y en eso no se equivocó. Colón creyó que Haití era Japón y que Cuba era China, y creyó que los habitantes de China y Japón eran indios de la India; pero en eso no se equivocó.

Al cabo de cinco siglos de negocio de toda cristiandad, ha sido aniquilada una tercera parte de las selvas americanas, está yerma mucha tierra que fue fértil y más de la mitad de la población come salteado. Los indios, víctimas del más gigantesco despojo de la historia universal, siguen sufriendo la usurpación de los últimos restos de sus tierras, y siguen condenados a la negación de su identidad diferente. Se les sigue prohibiendo vivir a su modo y manera, se les sigue negando el derecho de ser. Al principio, el saqueo y el otrocidio fueron ejecutados en nombre del Dios de los cielos. Ahora se cumplen en nombre del dios del Progreso.

Sin embargo, en esa identidad prohibida y despreciada fulguran todavía algunas claves de otra América posible. América, ciega de racismo, no las ve.

El 12 de octubre de 1492, Cristóbal Colón escribió en su diario que él queria llevarse algunos indios a España para que aprendan a hablar ("que deprendan fablar"). Cinco siglos después, el 12 de octubre de 1989, en una corte de justicia de los Estados Unidos, un indio mixteco fue considerado retardado mental ("mentally retarded") porque no hablaba correctamente la lengua castellana. Ladislao Pastrana, mexicano de Oxaca, bracero ilegal en los campos de California, iba a ser encerrado de por vida en un asilo público. Pastrana no se entendía con la intérprete española y el psicólogo diagnosticó un claro déficit intelectual. Finalmente, los antropólogos aclararon la situación: Pastrana se expresaba perfectamente en su lengua, la lengua mixteca, que hablan los indios herederos de una alta cultura que tiene más de dos mil años de antigüedad.

Eduardo Galeano _ Cinco siglos de prohibición del arcoiris en el cielo americano (1992)

enyor ...

Seure arran de mar un dissabte i veure com la Tramuntana pentina el mar en el sentit contrari de les onades.

Oblidar-se de tot a base de riure i ventades.

Deixar-se endur per l'embat del vent del nord obrint el braços quan pràcticament no et deixa ni caminar, permetre-li entrar fins les entranyes per escombrar fins l'últim racó.

La buidor dels següents dies és el preu que s'ha de pagar per sobrecarregar el sistema d'energia.

Enyoro la tramuntana i enyoro el mar.

En la mateixa mesura que enyoro la pluja i les muntanyes.

metàstasi ...

Alguns analistes han arribat a dir que l'espècie humana és un càncer que li ha sortit a la terra. És propi de les cèl·lules cancerígenes el seu creixement incontrolat, que devora l'organisme mateix que les ha creat. L'antropocentrisme ens ha aïllat de Gaia. Amb l'aparició de la nostra consciència egocèntrica, ens hem separat dels altres éssers vius fins al punt d'haver-nos convertit en la seva més temible amenaça.

Xavier Melloni _ Vers un temps de síntesi.