meet me in the morning ...

Surto de casa tota decidida i l'aire gèlid m'atura de cop. Amb un gran somriure observo el meu cotxe cobert de gelada i sospiro. Per fi ha arribat el fred, penso, ja era hora. El cel està esplèndid a aquesta hora. Núvols pentinats pel vent llueixen colors meravellosos mentre el sol surt mandrosament.
Un cop instal·lada al bus, mentre escolto la ràdio, vaig passejant els ulls sobre el paisatge. Me'l sé de memòria, però cada dia és diferent. La llum mai és la mateixa. El joc d'ombres sempre descobreix algun punt interessant. Quan ja m'he cansat d'escoltar la ràdio, poso música.
Somric quan sento que sóna Meet me in the morning.

I mentre bado amb el cel i els núvols veig tres corbs marins resseguint el Ter.

cabells ...

Hi ha dies que t'aixeques i els ulls noten la tempesta que viuràs a la tarda. Intentes fer-te quatre fotos amb el rostre relaxat i no ho aconsegueixes de cap manera. El dia s'ennuvola mica en mica i es va fent fosc quan tot just és migdia, fins que descarrega una bona quantitat d'aigua i veus que el més interessant ha passat per l'altre extrem de la vall. Asseguda davant l'ordinador contemples com el sol eixuga les teules dels veïns més llunyans i Rocacorba es perd envoltada d'una negror que voldries tenir sobre teu. No surts a buscar l'arc iris, ni tampoc a fer fotos a les gotes. Amb el primer ni hi penses, la segona opció la descartes per falta de llum. Quan arriba novembre el sol ja és força esquerp i desapareix massa aviat.

I quan ja és negra nit, una maneta s'agafa als teus cabells per adormir-se...
Ja fa dues hores que no arrufes el front per res. Els ulls no han tingut temps de notar tempestes ni ventades.

debut ...

Avui faré de cangur de l'Arnau...

apunts [15] ...

Dues nits amb complexe de gos petaner emprenyat. Una tercera dormint asseguda i despertant-me amb el cul adolorit.

Dues trenes que no es desfan. Un propòsit dut a terme i un altre que no se sap si arribarà a bon port. Em tallaré els cabells abans de fer-ne 40?

Dues setmanes laborables acabades un dimecres. La primera per plaer, la segona per força.

Dos pisos per anar a veure dilluns. Números que es fan i desfan mentalment. Comptes de la vella i somnis que segurament no es compliran.

medicine hat ...

M'he posat al llit a les 10, cansadíssima. He estat estossegant fins ara, fent sons curts i tossint. Sons curtíssims i moltíssima tos.
Com pot ser que només posar-me al llit comenci a lladrar d'una manera tan escandalosa?

(El gat que està ajagut sobre els meus peus s'acaba de tirar un pet. Són les 00:30)

He passat el dia com bonament he pogut, amb mal de cap i mareig. Suposo que és migranya de no dormir i de la pluja d'aquesta tarda.

Està clar que avui tampoc dormiré el que hauria de dormir.

com som!

És difícil deixar de convertir-nos en la persona que els altres creuen que som.
Niven Wilder

Acabo de topar amb aquesta frase i no puc evitar fer-me una pregunta: segur?

haiku per l'Assumpta ...

La nit és fosca.
La lluna plena brilla
enmig de núvols.

línia ...

No demano gran cosa, només un moment, unes hores, un dia o dos...

Tinc la sensació de que em repeteixo, de que el que vull escriure ja ho he dit una i mil vegades. Potser només ho he pensat? Clar que és fàcil repetir-se, sempre sóc la mateixa, amb matisos però la mateixa sempre.

Doncs això, no demano gran cosa. Només estar sola unes hores, un dia o dos si pogués ser. Sense haver de parlar amb ningú. Només jo i els meus pensaments i les meves idees i les meves neures i les meves pors absurdes i poques esperances.

Tinc la sensació de que no puc pensar i de fet no puc pensar. No pas com estava acostumada a fer. Actualment no tinc temps ni d'ordenar un sol pensament, idea o sentiment. I no tinc temps perquè m'és impossible poder-me concentrar en mi mateixa. No pas si no tinc un espai on estar completament sola i còmode.

I ho sé, tot això només és per haver estat un parell de dies al paradís, allà on el món no existeix.

Normalment m'agrada el novembre. Aquesta vegada, però, haurà d'agradar-me a partir de demà, avui ja està perdut.

Ahir vaig descobrir una cançó preciosa. November de David Fridlund. Impossible posar-la aquí... de moment. L'altra opció era Satellite, per la lluna plena d'aquesta nit, que no veuré perquè està massa ennuvolat... i no plou...

Desisteixo... totes les cançons que he triat no estan disponibles... totes menys aquesta:

Algú en té la lletra? Perquè de maca ho és, però no sé si s'adiu gaire al post... jo hi entenc poca cosa...

Can Jordà ...

Picaporta de Can Jordà . neus

Un moment: surto de la casa i no hi ha ningú. El silenci és ple de cants d'ocells. I em quedo al bell mig de l'era deixant que els sons m'omplin tota jo.

Una sensació: el món, més enllà del que abasten els ulls, no existeix.

Un pensament: sempre hi viuré un punt d'enyorança.

Una esperança: pluja...

cap de setmana llaminer ...

Aquesta tarda m'he engrescat a fer una coca de poma. Si en queda, demà ens n'endurem cap al refugi on farem la castanyada. Sinó sempre en puc fer una altra.

Quines ganes de que faci fred i poder gaudir ben bé de la llar de foc!

el 'poder' d'algunes paraules ...

lletres toves a Girona . neus

Després del 'bon dia', la primera cosa que li he dit ha estat: 'no ens entendrem pas'. M'ha somrigut amb condescendència i ha dit 'sí dona, segur que sí'... i l'he deixada fer... amb condescendència.

-Estat civil?
-Soltera. - I he pensat quina importància té el meu estat civil en aquest cas?
-Quants anys fa que coneixes en V?
-... osti... V, quant fa que ens coneixem?
-Doncs no ho sé. Deu fer tres o quatre anys, no?
I hi ha posat '3-4 anys'.
-Quants anys fa que coneixes a la M?
-Doncs tenint en compte que en tinc 35, 35. Ai no que ella encara no havia nascut. Posa-n'hi 30.
-Saps si hi ha algun inconvenient perquè es casin?
-No.
-Saps quin és el seu estat civil actualment?
-È?! ... a... doncs estan separats, no?
-Divorciats.
-Ah... doncs això, divorciats. - (Gat escaldat no fugia d'aigua tèbia? penso ara).
-Signa aquí.
I he fet un gargot.
-No deus pas haver de comprobar-la amb la del DNI, no?
-No, no cal.

M'ha sortit la signatura que poso als albarans de la feina.

I em diu: 'Veus com ens hem entès?'. Me l'he mirada i tota seriosa li he respost: 'sí, però perquè no m'has tornat a dir Nieves, sinó no firmava'.
En V encara riu.