converses...

Eren dues.
La primera va preguntar:
-Tu... què busques?
I la segona va respondre:
-La tendresa.

.

crònica barbollaireluriana ...

Evidentment aquesta cançó no reflecteix gaire res de la trobada d'ahir. El que passa és que m'agrada molt. Però hi ha un parell o tres de frases que m'agraden especialment i que sí que formen part del resum d'un dissabte preciós.

I was swimming across the sky
Clounds and angels by my side
(...)
I believe in your smile everyday
(...)

Poca cosa més diré. Només que m'ho vaig passar teta, que va ser un plaer recórrer Girona tan ben acompanyada, que vaig riure molt, que vaig passar una mica de vergonya (perquè jo sóc vergonyosa malgrat hi hagi qui no s'ho creu)...

Moltes gràcies Poeta. Per tot!

.

capvespre ...

El to del blat*
amb la llum del capvespre
és verd daurat.

*El mar de blat
amb la llum del capvespre
és verd daurat.


.

recompte ...

-Un senyor que tarda tres hores en fer una foto amb el mòbil, a la seva senyora estintolada a l'entrada dels banys àrabs. Amb l'estona que hi ha estat, he tingut temps de fer 10 fotos.

-Un mòbil d'orquídees que m'ha deixat corpresa.

-Una turista que ha tret el cap just quan la càmera feia "clic" per immortalitzar les escales de la catedral.

-Una cara coneguda que no m'ha reconegut. És professora, però no sé exactament on l'haig d'ubicar... a l'institut? a l'escola d'art? Somric i passo de llarg.

-Una petita-unamicagran decepció amb l'exposició del claustre de la catedral.

-Milers de flors precioses.

-Centenars d'escales pujades i baixades.

-Un noi al carrer de la Força, ell puja i jo baixo. Es mira la meva càmera, porto l'objectiu petit. Ell també porta càmera, amb noséquin objectiu i un parasol, queda molt professional. Somriu (un somriure sorneguer, potser?) després de mirar-me.

-Tres pensaments relacionats amb el noi: no deu pas ser que m'hagi reconegut, i tot seguit: ja! el 300 el tinc a casa, xaval, que no llueixo perquè no vull! hoooooooome! que a més objectiu no vol dir millors fotos. I tot seguit també penso que potser tot el que he pensat era absurd.

-Un plànol, una analítica subjectiva i unes quantes marques amb rotulador. Visites imprescindibles per dissabte.

.

pensament robat ...

"La bellesa es dibuixa a l'interior dels ulls, la modula la veu, la dibuixa el gest i la descobreixen els actes"
Josep-Francesc Delgado _ "Sota el signe de Durga"

.

paraigua ...

Està plovent quan surto de la feina, no pas gaire, però el suficient per haver d'obrir el paraigua. Caminats uns cent metres, la pluja esdevé un ruixim quasi imperceptible. Tanco el paraigua. Cinquanta metres i el ruixim és ara una cortina d'aigua, totalment homogènia, bonica. L'obro. Passo dos semàfors i el tanco. Arribo fins la plaça Independència tranquil·lament, caminant sota un xirimiri petit i agradable. Hi ha un munt de gent a per tot arreu, la pluja no ha espantat a quasi ningú. Quan surto de dinar el xirimiri dura el que tardo en arribar al primer pont. Una altra cortina ben feta. Estenc el paraigua. Esquivo persones i paraigües i cotxes, trepitjo bassals, obro i tanco el paraigua al mateix ritme que la pluja tria per aparèixer i quasi desaparèixer. Espio per entre caps molls, paraigües estesos, impermeables, el trenet... les flors de la Catedral i d'algún jardí del carrer de la Força. Fa estona que el meu petit paraigua no dóna a l'abast amb tanta aigua. Ja abans de dinar la pluja s'escolava pels cosits, arribant-me fins la mà que el sostenia. Ara, les gotes em cauen damunt els cabells, els ulls, les ulleres... Aprofito quan passo per sota unes voltes, sota la via, per descarregar-lo d'aigua, adonant-me que s'ha acaba aliant amb qui té més força. No li retrec, si no fos perquè a la tarda treballo, hauria fet el mateix.

.

O'2L - Riders On The Storm ...

A vegades les tardes de diumenge poden ser un pou de sorpreses. Sobretot quan te les prens amb calma, visites les típiques webs de sempre, com ara epdlp ... i en treus tresors com aquest:

.

luxe ...

Anar-se'n al llit i llegir tot escoltant la pluja.
Tancar el llibre just quan se t'estant tancant els ulls i sentir ploure amb ganes.
Adormir-se al ritme de la pluja...

.