Aquest és el post núm. 1285. Fa dies que em pregunto si n'he de fer més o si cal fer-ne més. He obert la pantalla de 'nova entrada' un munt de vegades. He escrit mentalment un munt de posts. He volgut explicar pilons de coses, fins i tot les he explicades de cap a cap i les he esborrades tot just acabar. Ja no comento als altres blocs com feia abans, cada vegada em costa més. Els vaig llegint i també obro la pantalla dels comentaris, però les paraules no volen fer el camí que hi ha entre el meu pensament i la punta dels dits.
Després hi ha els blocs que em són imprescindibles. Que llegeixo i comento sempre, o quasi sempre. Hi ha dies en què tampoc sóc capaç de trobar paraules per ells. Però hi ha dies en què en els comentaris que hi faig o faria, em veuria capaç d'expressar tot el que no em surt quan sóc aquí.
No cal que em deixeu comentaris dient que no tanqui el bloc ni que no l'abandoni ni tot això. Primera perquè si volgués fer-ho no us faria cas. Segona perquè no tinc pas cap intenció de tancar ni abandonar res.
Només necessitava explicar perquè no rondo gaire per aquí últimament. O de disculpar-me si és el cas.
Hauré de buscar, altra vegada, les paraules perquè aquesta enyorança que sento no sé si és d'elles... o de la pluja o de què.
He sortit de casa amb les dues càmeres, l'objectiu de 200, el petit de recanvi, el trípode i moltes ganes.
