...

"Estem tan acostumats a disfressar-nos per als altres, que al final ens disfressem per a nosaltres mateixos"

François de La Rochefoucault

nòmades del vent...

Pirineus, matí esplèndid, aire molt fresc, el sol que escalfa just per no tenir fred, un prat al capdamunt d'alguna muntanya. Des d'aquí es veuen les "meves" muntanyes, les que m'han acompanyat tota la vida, es retallen meravelloses a l'horitzó.
Ens hem aturat per observar el que ens pensem que és un vol d'aligots vespers en migració. No ens hem equivocat, en comptem uns 40. No fa gaire estona, ni més de 5 quilòmetres i una bossa de móres plena, que dues àligues marcenques ens han regalat una bellíssima coreografia amb els seus jocs. Aquí on ens trobem un parell de voltors juguen amb l'aire i la seva ombra a la falda de la muntanya. La intenció d'avui era anar a buscar bolets, "caçar" bolets en diem nosaltres, concretament volíem caçar ceps. Però en 5 minuts ens n'hem oblidat completament. Després del primer vol de pernis (aligots vespers) n'ha aparegut un altre i un altre i un altre i un altre... perdo el compte i em dedico a disfrutar de l'espectacle, de com es reuneixen, cada grup, en un lloc tot esperant el corrent d'aire propici per continuar el seu viatge cap al sud, de com saben aliar-se amb el vent per delectar-nos amb la seva bellesa...
L'I. i la M. sí que els compten, ho van anotant tot a la seva llibreta. N'hem vist més de 250, molts més. Mentre disfrutem aquí dalt, ens truca en G. Hi ha un vol de cigonyes sobrevolant el nostre poble, ens diu que n'hi ha d'haver més de 150... per uns moments ens sap greu no poder-ho veure, ens sap greu el temps que triga en aparèixer un nou vol de pernis a l'horitzó.

llàgrimes...

aquesta nit ha plogut altra vegada, a estones amb força, d'altres cadenciosament...
aquesta nit m'he deixat endur pel ritme de l'aigua, m'hi he deixat bressolar fins que la son ha vençut, fins que la por se n'ha anat...

depèn...

de mi, de tu, d'ells, dels altres, del que s'ha dormit, de com s'ha dormit, del cafè de l'esmorzar, dels bons dies, dels detalls desagradables, de tenir-los o no en compte, de les sabates, dels peus, dels ulls, dels miols del meu gat, dels seus ronroneigs, de la música, de la lletra, de Sabina, de Calamaro, de la son, de l'insomni, de la paranoia, dels somriures, de la soletat, de la nostàlgia, de la meva estupidesa, de la meva tossuderia, de les ganes de cantar, de les paraules, de la complicitat, de no voler-se enamorar, de l'amor, dels riures, de les llàgrimes, d'un tallat de cabells, d'un caminar, d'una mirada somrient gratuïta, d'un txakoli, d'una encaixada de mans, d'uns petons, de les preguntes, de les respostes, de les preguntes sense resposta, de l'insomni altra vegada, de la pressa que mata, d'una llum suau, d'una cançó trista, del carinyo, de la pluja que no cau, de la tempesta que no arriba... tot depèn del vent que bufi...

Cascades d'Ouzoud

És un plaer

sentir l'aigua al rostre

duta pel vent.

.

.

.

.

"Companys" de viatge:

(Com es pot restar impassible davant tanta bellesa?)

Marroc és...

... contrast

... bereber

... aigua i cocacola

... el país dels gats

... culé!

... hospitalitat

... bon humor

... paciència

... serenitat

... un caos organitzat

... com la seva bandera, verd intens sobre un fons roig preciós

... la lluna plena il·luminant les nostres passes sobre les dunes

... màgia!

últim post...

...abans de marxar de vacances.
No, no us lliureu de mi tan fàcilment.

Els preparatius ja estan pràcticament a punt, falta repassar el material i encabir-lo dins la motxilla. No estarà gaire plena. L'equipatge ha de ser lleuger. Haig de marxar d'aquí pràcticament buida de tot.

Marxem cap al Marroc, en un viatge mig organitzat per nosaltres mateixes mig a l'aventura...
Dos viatges en un. Un de compartit i l'altre molt més íntim i intrínsec.

Al gat el deixo amb la marona, però ja es cuida prou de deixar-me algun que altre record seu, en forma de pèl, a la roba que m'haig d'endur.
El trobaré a faltar... qui es passejarà per damunt meu a la matinada?

Fins la tornada!!