la Lluna...

Aquesta setmana la puc 'caçar' des del terrat de casa... Hi ha dies que fa trampa i s'amaga enmig de núvols, però fins i tot així m'hi quedo atrapada.

Quantes persones hi deu haver mirant-la al mateix temps que jo?

Amor vermell...

Surto de cal meu germà a quarts de deu del vespre i miro instintivament enlaire i cap a l'esquerra. És allà, un fil gruixut difuminat pels núvols rosats del capvespre. Em giro per dir-li a la M que hi ha la Lluna i ella, al mateix temps, m'avisa d'un bernat pescaire just a l'altra banda. Ens tornem a dir adéu amb la mà i el somriure. Poc després la sento que li diu a en Dani si vol veure la Lluna i em giro. Ja sóc davant del cirerer, prou a prop com per sentir la conversa. En Dani m'assenyala la Lluna i aixeco el dit polze. Ens tirem petons a grapats, com quasi sempre, i el sento preguntant-li per enèsima vegada a la seva mare, mentre em giro i continuo mandrosament el camí: "Per què se'n va la tieta?"