(...) la teva vida, sota el firmament.

Em paro al bell mig del camí i em deixo envoltar per tot. El sol, l'ombra, el vent, l'escalfor, la fresca, el diàleg entre les fulles i l'aire juganer, el dels ocells, el meu amb mi mateixa, amb el que em rodeja, del silenci que no n'és però que sí...

Em vull quedar aquí. Arrelar, brancar i florir. Que els ocells niïn en els meus cabells, a la neunella, que s'aturin als meus braços per refilar o simplement per reposar. Notar com la saba puja pels dits dels peus i creua tot el meu cos fins arribar a la punta dels de les mans. Sentir la pluja batent mentre alço el cap ben enlaire.

Em voldria quedar aquí i em trobo esperant que dels peus me'n surtin arrels.

PROVERBI 

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit

Mentre faig un esforç i em poso a caminar una altra vegada, mentre deixo enrere el paradís amb tota la recança del món, penso que fins i tot em semblaria bé convertir-me en roca, sempre i quan pogués sentir alguna cosa, per petita que fos.

Pau...

Quatre quilos cent-trenta grams de nebot preciós i ulls oberts.

Dani i Pau

un no sé què...

A vegades l'enyorança em puja pels peus, em recorre l'esquena, m'oprimeix la gola, em fa pessigolleig al cap i arriba fins els llagrimers.

Després ve quan ja no sé si sento enyorança, tristesa, angoixa o què.