sobrevivint abrils ...

S'acaba abril i potser, segurament, probablement, possiblement podria dir per fi s'acaba abril!
No sé què té aquest mes que sempre me'n sobren dies, tot i que aquest pic no em puc queixar gaire, doncs ha sigut un abril totalment meu.
Arriba el maig i malauradament no agrada a tothom.
Un maig ple. Almenys tres dels cinc caps de setmana que té.
Demà bateig de la Jana, el 9 trobada familiar (d'aquella familia que estimes perquè vols i no perquè toca) i per Sant Isidre trobada amb la familia madrilenya (d'aquella que et fas a mida sense tenir en compte que no hi ha cap vincle sanguini que justifiqui l'amor).

I què voleu que us digui... després de rebre uns quants xàfecs gelats el penúltim dia d'abril, m'eixugo, em canvio de roba i somric. Hi ha coses que sempre, sempre, passen per davant de les altres. Per sort meva, ahir al vespre, abans de rebre l'última xafegada, vaig poder gaudir dels somriures de l'Arnau acabat de despertar. I poder respirar, notar, sentir, palpar, olorar la tendresa i l'amor és impagable.

ironies ...

A vegades tot plegat és només un cúmul de despropòsits...

sol, solet ...

Avui voldria sol...

disgust ...

Després de dormir més de set hores he obert els ulls i he notat la tensió. El coll tibant, les mandíbules apretades i adolorides, el mal de cap. Cansament després de descansar.
Sóc conscient que m'he passat la nit reiniciant l'ordinador, intentant arreglar-lo, aconseguint que funcionés uns moments per tornar-se a quedar mort. M'he passat més de set hores intentant recuperar totes les fotos que hi tinc guardades. La resta m'importa poc, si es perd mala sort. Però les fotos... ai les fotos! totes aquelles que mai han sigut postejades enlloc, totes aquelles que només han vist els ulls de qui m'és més proper, totes aquelles que només he vist jo...
Hauria plorat quan, ahir, mentre estava ordenant fotos i haikús, el meu pot informàtic va dir 'fins aquí'. També l'hauria agafat i llençat per la finestra just quan més plovia, però llavors l'E no hauria tingut la possibilitat d'arreglar res. I ja veurem si podrà...
Després de descarregar la ràbia contra l'objecte, em vaig maleïr a mi mateixa. D'avisada n'estava. L'E ja m'ho va dir, durarà un any més, més o menys... i jo vinga a fer-lo galgar com si estigués en plena forma. Vinga a omplir-lo de fotos sense buidar-ne cap... Vinga a demanar que corrés com un F1 tinguent les prestacions d'un Sis-cents...

Tota pèrdua necessita el seu procés de dol. I jo, tot i no saber del cert si ho he perdut tot o no, ja l'he començat. Per allò de no tenir un disgust encara més gran quan l'E em digui que ja puc fotre-ho tot a la bassa. I llavors esperaré un dia plujós i el fotré per la finestra... o no.

propòsit ...

Si salgo un día a la vida
mi casa no tendrá llaves:
siempre abierta, como el mar,
el sol y el aire.

Que entren la noche y el día,
y la lluvia azul, la tarde,
el rojo pan de la aurora:
la luna, mi dulce amante.

Que la amistad no detenga
sus pasos en mis umbrales,
ni la golondrina el vuelo,
ni el amor sus labios. Nadie.

Mi casa y mi corazón
nunca cerrados: que pasen
los pájaros, los amigos,
el sol y el aire.


Marcos Ana _ La casa y el corazón

l'heura ...

Va pujant l'heura
paret amunt... amunt...
Res no l'atura.

.

núvols blancs ...

Avui després de dinar he pogut tornar a seure al parc. Sol, vent, pluja de llavors, verds nous contrastant amb els vells i una novetat: la font torna a funcionar. Ara ja no és un dipòsit d'aigua bruta i pudenta. Ara raja amb alegria i l'aigua és neta i el pol·len i les llavors hi suren elegantment. A part de que contribueix a fer més idíl·lica l'estada amb la música de l'aigua caient contra l'aigua. Llegeixo unes lletres que m'han regalat avui mateix, precioses. I de tant en tant alço els ulls al cel. Avui no hi haurà tronades, ni xafegades. I penso que, probablement, dec l'única persona en tota la ciutat que s'entristeix pensant això.

Al cel d'avui
només hi ha núvols blancs
i inofensius.

apunts [11] ...

Diuen que la primavera la sang altera. És una frase que mai m'ha agradat gaire. De fet les últimes primaveres tampoc m'havien agradat. Aquest any però estic encantadíssima. I puc assegurar que a mi la primavera m'esvera!

Sol esplèndid de bon matí. Castells de núvols impressionants cap a migdia. Llamps i trons, molts trons. Aigua. Altra vegada sol mentre encara plou i pots contemplar la pluja a contrallum, amb la muntanya del Far de fons. Fotos assoleiades sota la pluja mentre busques l'arc iris i no el trobes. Altra vegada nuvolades grises. I més aigua i trons. Finalment el cel escampa i la llum preciosa del capvespre fa que tot llueixi com si fos acabat d'estrenar.

Dissabte a la nit vaig anar a l'entrega dels Premis Literaris Ciutat d'Olot. M'hi va convidar un dels guanyadors del Premi de poesia Joan Teixidor, haikús on line. Vaig tenir l'honor i el plaer de compartir taula amb un gran haijin i millor persona, la Gemma i la Zazpi, maquíssimes totes dues. Moltes gràcies Buk!! I enhorabona!

M'abstindré de fer cap comentari sobre el guanyador de l'any passat. Només diré que no he entès ni un sol haikú!

Dissabte a la nit em vaig enamorar. No d'una persona, no, com a mínim de vint! I és que si mireu aquest vídeo segur que m'entendreu: Cor de Teatre.

Tinc un tresor nou, deliciós. Es diu Paisatge trèmul. I llegint aquests comentaris, qualsevol diria que conec el futur!

Riure fins que les llàgrimes rodolen galtes avall, és la millor teràpia per superar les tardes i vespres de diumenge.
Veure com el teu nebot riu et desfà qualsevol indici d'ombra.
Tenir a la S, en P i l'A no té preu.

Després d'un diumenge escumós, arriba un dilluns esbravat. Tot i que no s'ha escapat tot el gas i només falta una petita sacsejada per tornar a explotar.

matí de primavera ...

Dorms més del compte. Per primera vegada en molt de temps el rellotge intern no t'ha avisat a l'hora de sempre. Per la finestra entra tota la llum del dia i tota la que t'has perdut mentre dormies. Fa un sol esplèndid i t'enfades.
Amb tu.
Amb el dia.
Amb el sol.
Amb el temps.
Amb la son.
Amb el món.
Et prepares el cafè amb llet en un silenci absolut. Remugues un bondia mig a desgana. I t'adones de que estàs a punt de creuar aquella línia tan odiosa. Si no fas res per evitar-ho tancaràs la closca i no en sortiràs durant un parell de dies. I no vols que passi. Envies un sms. Aprofitaràs per passejar i fer quatre fotos. Reps una trucada. Són a casa i després de fer un parell de coses te n'hi vas.
Núvols espectaculars. Heures de colors. Reflexes blaus. Un cel impressionantment bell. Blau intens pinzellat, amb pinzell de broc gros, de blancs immaculats fins a grisos obscurs tirant a negres. Contrastos ressaltats amb una llum perfecta. I et reconcilies.
Amb tu.
Amb el sol.
Amb el dia.
Amb el temps.
Amb la vida.
Amb el món.
Amb tot.

vent al parc ...

Dimecres.

El blau del cel és més intens que ahir.
Els núvols, que passen ràpidament,
s'esfilagarsen com una d'aquarel·la a l'aigua.

El vent, que sento arribar
enmig de branques de plàtans,
porta llavors i pol·len.
La pluja d'avui no mulla
i és silenciosament bella.

A cada ullada intensa de sol
els verds nous esclaten com si s'acabéssin d'estrenar.

El vent, que escombra, recull i escampa,
crea música i dansa al meu voltant.

relat breu... brevíssim.

GUERRERS DE TERRACOTA DE XI'AN 210 aC

-I tu a què et dediques?- era una pregunta que li feien sovint i que sempre tenia la mateixa resposta.
-Col·lecciono homes.
El cas és que ningú mai se la va creure.

...

Una nova proposta de Relats conjunts.

cavalls ...

Mentre fosqueja
corren camp a través
els dos cavalls.

.

dia 'waitsià'

Finalment em decideixo per 'La montaña del alma' de Gao Xingjian. Requereix més concentració que cap dels dos que he començat i abandonat aquest matí.
Definitivament un llibre també és un estat d'ànim.
Igual que la música.
Avui fa un dia 'waitsià'. De fet ja fa dies que el fa, fins i tot m'atreviria a dir que setmanes, però no ha sigut fins avui que he gosat tornar-lo a escoltar.
A vegades hi ha coses que no sé si cal entendre-les.

llegir ...

621 pàgines llegides en dos dies i mig. Sobretot als vespres, robant hores al son.
Amb el cap encara ple de llegendes, i/o realitats, dels indis sud-americans, ja busco alguna altra cosa per distreure'm. I no tardaré gaire a perdre'm per les pàgnes d'alguna novel·la estranya, amb codis secrets i misteris per resoldre. A casa n'hi ha unes quantes. Als pares els agraden... i a mi també. Van bé per descomprimir el cervell de realitats feixugues i pensaments impossibles, per separar-se completament, durant hores, del jo, a vegades massa feixuc i exigent.

petitesa ...

Som ben poca cosa, d'una fragilitat quasi extrema.
Però tenim una força intrínseca realment sorprenent.
Me'n faig memòria, de fet me'n fan, cada vegada que comparteixo temps amb la Jana i l'Arnau. Quan aquelles mans tan petitones m'agafen un dit i no me'n puc desprendre així com així.
No, no hi té res a veure amb el fet de que no me'n vulgui desfer.


Dissabte al vespre l'Arnau em mirava somrient mentre em tenia l'índex de la mà dreta fermament agafat. Només el vaig poder recuperar quan ell va voler.

Diumenge al matí la Jana em tenia presa del dit xic de la mà esquerra, mentre li donava un biberó.

Un dia et deixes agafar un dit i t'acaben robant el cor.

Som tan poca cosa... però tenim tanta força!

vespre de dissabte...

Hi ha vespres de dissabte en què et fan perdre un partit de futbol i no et fa res. Encara que quan arribi dilluns i et preguntin pel partidàs de l'Iniesta, diguis que no el vas veure perquè tens amigues del tot inoportunes. I que Iniesta el fa cada dia que juga, un partidàs.

Hi ha inoportunismes que són regals caiguts del cel, més aviat vinguts de Caldes, però vaja, segons com es miri ve a ser el mateix.

Hi ha amigues amb les quals els temes de conversa mai tornaran a ser els d'abans.
N'hi ha amb les que es parlarà de tot, com sempre. O de quasi tot.

En un sopar improvisat et pots fer totes les preguntes que t'has anat repetint al llarg dels últims tres, quatre anys. I acabar les postres sense trobar, encara, la resposta a cap d'elles. Deu ser veritat allò de que hi ha raons que només el cor pot entendre?

L'altre dia vaig sentir una cita de Billy Wilder. No la recordo exactament, però era més o menys així: tinc un cor romàntic i una ment escèptica. Vaig trobar que en aquell moment m'esqueia, dissabte al vespre també. Ara ja no ho sé.

Que l'Arnau somrigui quan em sent la veu és una sensació indescriptible.
Que em miri i dibuixi mitja rialla és per fondre's.
Tenir la sensació de que se'n fot de tu, fa venir ganes de riure a cor què vols.

Hi ha fragments de temps de dissabte massa efímers. D'altres una mica massa eterns.

interiors ...

setmana vista* ...

Carta d'Anantapur. Un tresor immensament valuós. Al sobre es nota tot el viatge recorregut desde l'Índia fins la Garrotxa. Sempre tardo una miqueta a obrir-les. Recordo que quan vaig rebre la primera la vaig olorar, esperant allò que no podia haver-s'hi quedat de cap manera, l'olor de l'Índia. Bhanuprakash ja estudia 5è. I estan acabant de construïr la casa nova. Segurament ara que m'ha arribat la carta ja hi estan vivint. Aquesta vegada també m'ha enviat un dibuix. I no m'ha dibuixat cap casa, com havia fet sempre fins ara. Aquesta vegada m'ha dibuixat un ocell! preciós!

Tinc una foto nova d'en Bhanu... que gran que s'ha fet!! I que guapo! I que moreno. I que tot!! No m'ho feu explicar, però jo l'estimo.

M'ha arribat la 3a. temporada de Doctor en Alaska. Em miro la capsa i els dvd's com si fossin joies precioses. Bé, de fet per mi ho són. Ara només falta trobar el temps per poder-la gaudir. I trobar la mesura justa a l'hora de fer-ho. Em sé capaç d'empassar-me-la quasi sencera... Que no? doneu-me dies de festa i tranquil·litat i silenci!

Parlo amb Madrid. O sigui, amb l'Ana i en Gabriel. No puc anar-hi l'1 de maig, però l'Ana té la sol·lució al meu desencantament. Me n'hi vaig per Sant Isidre!

En Gabriel i jo tenim una conversa telefònica de rècord! Hem creuat cinc o sis frases, hem estat parlant més de dos minuts!! Pel juny farà 10 anys.

Sms a F. Resposta: tomo nota, besón!

Arriba abril i no penso deixar que ningú me'l robi.

*plagi totalment conscient.

abril ...

Arriba abril
i bufa* el vent del nord.
Núvols i sol.


(que ningú ens el robi!!)



Arriba abril
i arriba* el vent del nord.
Núvols i sol.

*canviat per la sugerència, sempre sàvia, d'en Buk.

lluna ennuvolada ...

Dimarts. Vespre ennuvolat. No plou. No hi ha estrelles. Quan som prop del poble, després de més de 3/4 d'alienació total, sense ni sentir la ràdio que sóna a les orelles, penso en la Lluna. Fa molts dies que no la veig. Alço el cap i la trobo de seguida. Desdibuixada rera els núvols. Com una sorpresa.


Alço el cap,
rera els núvols la lluna
brillant com sempre.


Hi ha dimarts que són amables.
.

l'amour ...

Creemos que el amor es infalible y olvidamos algo elemental para la supervivencia amorosa: no todas las respuestas afectivas son convenientes para nuestro bienestar. Nos guste o no, algunas maneras de amar son francamente insoportables y agotadoras.

Walter Riso