dijous, 31 de maig del 2007

Àfrica...






hi ha dies en que enyoro allò que va ser meu durant unes poques hores...

hi ha dies en que voldria trobar-me al desert, prop de Merzouga, altra vegada,
i poder escoltar el silenci de la nit bereber, trencat només per uns timbals...
sentir de nou que formo part d'un tot i d'un no-res,
sentir la immensitat,
sentir la nimietat...


...

dimecres, 30 de maig del 2007

diàlegs...


Diálogo

Cuando aprendamos a ver
lo que no alcanzan los ojos
y a escuchar
lo que no dicen las palabras
y a sentir
desde el cuerpo del otro
avanzaremos
sin darnos cuenta
hacia el ritmo del encuentro
abrazados en un diálogo
repleto de semillas.

El nudo _ Lorenzo Facorro


...


Avui passejant els gossos m'he trobat amb una joia.
Hi havia una libèl·lula coberta de rosada.
Dormint sobre la tija d'una flor, envoltada d'orquídees.
Les seves ales semblaven cobertes de pedres precioses.
Tota ella era talment una obra d'art del millor orfebre.
Demà, portaré la càmera... aviam si torno a tenir sort.



.

dimarts, 29 de maig del 2007

tots els noms...


Saps el nom que et van donar
però no saps el nom que tens.

José Saramago




.

dilluns, 28 de maig del 2007

detalls...





El vent s'ha endut els núvols de pluja i ha sigut generós i també s'ha endut part de les meves boires.

Us deixo 3 detalls dels aiguamolls capturats durant la visita d'aquest dissabte.
La primera és una cria de polla d'aigua, es passejava tranquil·lament pel caminet... fins que va ser conscient de que nosaltres també hi érem. Amb tota la gràcia del món va córrer cap a les fulles i de cap a l'aigua.
Les cargolines són per totes bandes. Hi ha plantes que n'estan cobertes. És curiós, molt curiós.
I, a part d'estar envoltats d'ocells cantaires camuflats, les papallones ens van rondar tot el dia, també.



.

quan vull...


sóc ràpida...



.

Estic enfadada, dolguda i decebuda, no sabria dir si més d'una cosa que de l'altra. Per això poso una foto per riure una mica, perquè tot el que ara mateix podria escriure no seria res de bo. I no, no té res a veure amb les eleccions municipals. Té a veure amb les relacions personals. Uns són covards i d'altres som massa orgullosos, suposo... o jo què sé.
Només sé que hi ha coses, silencis, actituts que em saben greu i que vulgui o no em dolen.

I res... per treure la mala maror i el mal rotllo... i per tornar a riure, o com a mínim somriure...


À m'has matao!

(Gràcies a la F i l'À per les fotos)




.

diumenge, 27 de maig del 2007

nedant ...




Swimming _ Émilie Simon

I was swimming across the sky
Clouds and angels by my side
Then I realized that I was lonely
And it wasn't such a good thing

I was flying in paradise
In that ocean of dead lights
I was looking for your smile in the wind
But there was nobody there this morning

I was swimming across the sky
Clouds and angels by my side
Then I realized that I was lonely
And it wasn't such a good thing

I believe in your smile everyday
But I know that you're far from my way
When I talk to the moon I can hear you
In the dark I can see, I can feel your light

I was swimming across the sky
Clouds and angels by my side
Then I realized that I was lonely
And it wasn't such a good thing

I was flying in paradise
In that ocean of dead lights
I was looking for your smile in the wind
But there was nobody there this morning

I believe in your smile everyday
But I know that you're far from my way
When I talk to the moon I can hear you
In the dark I can see, I can feel your light



.

dissabte, 26 de maig del 2007

m'agrada...

... arribar a la Garrotxa i ser rebuda amb una bona ruixada amb trons ...

... haver passat el dia amb vosaltres i riure per no-res ...

... buscar petxines i curculles tot cremant-me els peus ...

... sentir la marinada per tot el cos ...

... posar els peus a l'aigua, encara que m'acabi de fer una ferideta al dit gros i em piqui ...

... estirar-me a la sorra i sentir la seva escalfor ...

... passejar pels aiguamolls i trobar-nos, enmig del camí, un pollet despistat ...

... veure les fotges alimentant les seves cries ...

... notar el vent com entra als aguaits i ens fa agafar fresca ...

... veure com la pluja descarrega Montgrí enllà, mentre nosaltres gaudim d'un sol agradable ...

... les abraçades de benvinguda més que les de despedida ...

... els nostres silencis ...

... el moment perfect abans de sortir del cotxe ...

... gràcies per ser-hi!





.

divendres, 25 de maig del 2007

vents ...


M'agraden els noms dels nostres vents. Tots excepte Ponent. Potser perquè és un vent càlid.
Avui fa vent. No tinc ni idea de quin bufa, però és fresc i m'ha arribat a la pell.

Avui definitivament canvio de rumb.
Segueixo el vent nou.
Obro de bat a bat les finestres i portes i deixaré que s'ho endugui tot.
Esperances, somnis, il·lusions, enyorances, riures, llàgrimes...
... en fi, tot.
Inclosa jo.


I demà...

... demà serà un altre dia.



.

dijous, 24 de maig del 2007

el parlar garrotxí...


sense comentaris... no?

som així de xulos, a la Garrotxa, vès.

(foto feta amb el mòbil)



.

dimecres, 23 de maig del 2007

la gent del meu poble...

L'altre dia vaig anar a veure a la N a la perruqueria. N'és la mestressa. Sempre que puc la vaig a veure i la saludo de la mateixa manera, esclafo la meva cara fent una ganyota en el vidre del finestral que dóna al carrer. Així, abans de dir-nos res, riem.
Doncs l'altre dia tenia a dues clientes, a una la pentinava i l'altra s'esperava. La que s'esperava és una mossa una mica estranya, diguem que li falta un bull (potser més de dos i tot). És d'aquelles que se't queda mirant fixament sense parpellejar, fins que li tornes una mirada interrogant, llavors amb recança aparta els ulls per tornar-los a fixar en un no-res. I just abans d'acabar d'entrar a la perruqueria la vaig sentir que li preguntava a la N: "està casada o soltera?" i la N, li va dir que soltera, tot rient.
Vam estar xerrant una mica i quan va acabar de pentinar a la primera, una iaia que feia una eternitat que no veia, tot dient contenta que s'alegrava de veure'm, em va deixar anar:
"Estàs casada o ets soltera?"
"jo? soltera!"
"Doncs m'havien dit que t'havies casat"
"Ui no! casar-me jo!"
Tot això amb la mirada de l'altra clavada fixament en el meu rostre.

...

Aquesta setmana, mentre anàvem a comprar el pa amb la mare, ens vam trobar als que actualment estan a l'ajuntament. Conec en J de fa molts anys. Abans hi havia molt bon rotllo, ara en fujo d'ell. Massa enfalagós, les mans massa llargues i té poc respecte pel meu espai vital. Ens vam saludar. I vam estar parlant una mica. I em vaig adonar que portaven el programa del partit (CIU) per les eleccions. I en vaig fer un comentari.
"Sí, ja ho veus. 16 anys a l'ajuntament i ara 4 més..."
I em va rebentar.
"home, 4 més... no saps pas si tornareu a sortir"
I es va quedar de pedra.
"no... no... és clar..."
I no me'n vaig poder estar.
"Jo no us votaré pas, ja ho saps"
De pedra va passar a gel.
"Coi J, ja ho saps que jo sóc d'esquerres, a mi CIU me la bufa"
I després vam comentar que perquè al poble no hi havia cap grup d'ERC.
(A mi m'és ben igual. Votaré per primera vegada a les eleccions municipals perquè hi ha una alternativa després de molts anys.)
I després de dir 4 trivialitats, vam continuar. Cadascú pel seu camí.
La mare em va mig renyar.
"Recoi Neus, quin cop de roc!"
"I què més! si no el voto no el voto i llestos, m'estalvio un míting cada vegada que el vegi."

...

Avui fa molta xafogor.
M'he posat una brusa d'estiu molt maca.
Tan maca que mig poble s'ha mig parat a mirar-me la pitrera. Cullons.
La pitrera i seguidament la panxa. Perquè com que la brusa queda bufada per sota els pits, sembla de premamà.

...


A partir d'avui, segurament seré una radical d'esquerres, soltera i prenyada...

Quin disgust que deuen passar a casa meva...



.

dimarts, 22 de maig del 2007

una pedra en el camí...


... i que he dut tot el matí amb mi...
potser hauria de llençar les sabates...
i és que sempre hem de topar amb una pedra?



Bruixa de dol (fragment) _ Maria-Mercè Marçal

Pujaré la tristesa dalt les golfes
amb la nina sense ulls i el paraigua trencat,
el cartipàs vençut, la tarlatana vella.
I baixaré les graus amb vestit d’alegria
que hauran teixit aranyes sense seny.

Hi haurà amor engrunat al fons de les butxaques.

(...)



Amic, et citaré al cor d'una petxina... (fragment) _ Maria-Mercè Marçal

Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.

(...)



.

La marche de l'Empereur ...

No sé si l'heu vista, però val molt la pena...
És una preciositat de film, des del principi fins que s'acaba, deixant de banda els comentaris sentimentalistes del narrador, doncs van voler-li donar un argument humà a uns fets que no ho són gens...
o potser sí...
o potser n'hauríem d'aprendre alguna cosa, d'ells...
La banda sonora és de l'Émilie Simon.










.

dilluns, 21 de maig del 2007

Emilie Simon...











.

cauen gotes ...





Avui ens hem passejat sota la pluja.
S'hi estava bé, molt bé.

I fa vent...
i plou...
i el sol, tímid, treu el nas un moment.
I el vent torna a tapar el cel blau,
i la pluja torna a caure...
comencen a caure gotes d'avís
i tot d'una un ruixadet...
i així tot el matí...


No us podeu imaginar el que m'ha costat trobar una cançó sobre la pluja que m'agradés prou...
i encara la busco...
i és que em resisteixo a posar el Have your ever seen the rain, de la Creedence, per més que m'agradi...
Perquè quasi totes les cançons sobre la pluja són tristes?


Algú més se sent alegre quan plou?



.

diumenge, 20 de maig del 2007

perfect!




aquesta cançó sempre m'ha posat les piles...
vinga... a cantar!!!


Fairground Attaction _ Perfect

I don't want half hearted love affairs

I need someone who really cares.
Life is too short to play silly games

I've promised myself I won't do that again.

It's got to be perfect

It's got to be worth it
yeah.
Too many people take second best

But I won't take anything less

It's got to be
yeah
pertect.

Young hearts are foolish
they make such mistakes

They're much too eoger to give their love away.
Well
I have been foolish too many times

Now I'm determined I'm gonna get it right.

It's got to be perfect
. . .

Young hearts are foolish
they make such mistakes
. . .
It's got to be perfect
. . .

It's got to be
yeah
worth it
it's got to be perfect.



.

dissabte, 19 de maig del 2007

meravelles...


Recordo una pregunta dels tests psicotècnics de l'altra dia.
Més o menys, deia si jo era una persona que creia que cada dia em passava o podia passar alguna cosa meravellosa.
I vaig respondre que sí.


Avui, comparteixo amb vosaltres la meravella d'abans d'ahir al vespre.





.

divendres, 18 de maig del 2007

paradoxa?

Aquesta nit ha sigut molt estranya. Ahir em va costar agafar el son i a mesura que anava passant el temps m'anava posant més nerviosa. I he estat tota la nit somiant que no podia dormir...

Insomni dins el somni...






.

dijous, 17 de maig del 2007

roses ...


les roses del jardí de casa...






.


dimecres, 16 de maig del 2007

maig II ...



Mayo


No se marchitan los besos
como los malinches,
ni me crecen vainas en los brazos;
siempre florezco
con esta lluvia interna,
como los patios verdes de mayo
y río porque amo el viento y las nubes
y el paso de los pájaros cantores,
aunque ande enredada en recuerdos,
cubierta de hiedra como las viejas paredes,
sigo creyendo en los susurros guardados,
la fuerza de los caballos salvajes,
el alado mensaje de las gaviotas.
Creo en las raíces innumerables de mi canto.


Gioconda Belli.




.

dimarts, 15 de maig del 2007

música...

Ahir, a mig matí els núvols se'n van anar... i el sol va iluminar el poble gran.
Trucada a la ex-oficina i cafè pendent a partir de les dues amb la genteta del taller.
Somriures, abraçades i petons. Tres J i jo.
Riures amb el futbol, bàsicament en J petit i jo rèiem per no plorar, em sembla...
Se'n van amb la promesa de que ens tornarem a veure aviat.
Més tard arriben les nenes i més del mateix.
Me'n torno a casa.
Haig d'escriure.
Necessito escriure.
El 7 de juliol haig de llegir alguna cosa bonica, alguna cosa meva. Fa setmanes que hi dono voltes i no hi ha manera de saber com enfocar-ho. No sé què dir. No sé com ho haig de dir... i les meves nenes es mereixen una cosa ben especial.
Escric quatre esbossos... escric un parell de poemes... res em convenç... anoto paraules soltes, pensaments i sentiments que em desperten...
Mentrestant, els núvols han enfosquit la tarda olotina. I comença a tronar. I els llampecs iluminen la fosca. Plou. I plou amb ganes.
Ho tanco tot. Beatles, ordinador, llum... i em relaxo tot escoltant la tempesta.
Tinc ganes de compartir-la... i ho faig. Per alguna cosa hi són els mòbils.
I mentre va passant la tarda, mentre vaig fent pel pis, mentre arriba la nit, la tempesta no deixa d'acompanyar-me...
Més de 3 hores de música.
Més de 3 hores de percussió...




.

dilluns, 14 de maig del 2007

cançons...

Quan escolta la cançó, no pot evitar de recordar-se dels seus ulls somrients. De la seva mirada blava fixada en els seus ulls. I de les seves mans fent màgia amb les cordes d'una guitarra.
Something...



I la memòria es dispara i la porta a moments que quasi no recordava haver viscut.
Com aquell dia que estava trista asseguda sobre l'escenari, i tot d'una es va trobar que darrera seu, només per ella, una guitarra tocava el "Here comes the sun".
O quan mentre cantava el "I want to hold your hand" li estenia la mà...
A vegades l'enyora, sobretot els moments en que s'asseien darrera l'escenari i la feien petar tranquil·lament.
A vegades enyora la seva mirada i el seu somriure.
A vegades enyora riure amb ell.
A vegades enyora el so de la seva guitarra...



.

Orinalet del cel...

Sóc al pis. Silenci només trencat per algun tro, pel vent que insisteix en entrar i algun cotxe que passa (avui pocs i a més m'agrada sentir-los quan l'asfalt és moll).
Fa vent i plou. Aquesta nit m'han despertat tots dos, el vent i la pluja. I m'ha agradat tornar-me a adormir tot escoltant-los.
De tant en tant fa una ullada tímida de sol. Espero que només sigui això.
Vull més vent i més pluja i més trons i més llampecs...



.

diumenge, 13 de maig del 2007

llibres...

Hi ha llibres de tot tipus.
Els que t'enganxen només llegir la primera pàgina.
Els que et fan riure.
Els que fas un esforç per llegir, però que no et sedueixin prou per a tornar-hi.
Els que t'emocionen i et fan plorar i riure.
Els que a la segona pàgina ja no t'interessen gens.
Els que comences amb certa recança, sense entendre molt bé de què va la història, però a mida que passes pàgines et va atrapant i t'acaben agradant les paraules que hi trobes.
Els que llegiries una i altra vegada i sempre hi trobes alguna frase, algun paràgraf que et sorprenen de nou.
Els que t'enduries per tot arreu, per poder-t'hi perdre sempre que necessitessis refugi... o simplement per fer-te companyia.


Conèixer a algú és com començar a llegir un llibre.



.

maig...

Amic, si et dol l'esclat d'algun migdia,
d'aquells que ofenen amb un crit inflat,
si t'agombola un vers de melangia
i et sents abandonat,
no planyis l'enyorança i el pesombre
ni envegis a ningú,
enfila el teu camí, davall de l'ombra,
vers l'aigua de l'estany, sola com tu.
Viuràs un bé de déu de coses noves,
que et saps potser de cor,
i te sentiràs endut per unes trobes
de l'himne que no mor.
Qui sap si esbrinaràs, mentre camines,
el secret dels ocells i de les flors;
qui sap si al vidre de les teves nines
s'adormirà un arc iris de dolçors.
L'estany és com un ull obert tohora
per esguardar la immensitat del cel;
mesura el pas quan siguis a la vora
i deixa tot recel.
L'estany reposarà, sempre reposa
com oblidat de tot i tothom;
vés-te a seure a l'herbei i, a cada cosa,
procuraràs trobar-li un altre nom.
Veuràs un cel d'un blau que entusiasma
tremolant indecís, com espantat;
potser que t'abandoni la miasma
feixuga del passat
i sol amb tu mateix trenis l'encesa
cançó del goig novell,
i t'adonis dels cims i de l'estesa,
d'un arbre obert o bé d'un vol d'ocell.
Llavors, amic, si l'hora t'acompanya,
si és que la sort t'estima de debó,
no et mancarà una veu, fresca i estranya,
que et desperti un ressó.
(...)

Fragment d'Aconsellava l'amic _ Miquel Martí i Pol
Maig del 51 _ Poema inèdit a L'arrel i l'escorça.



.

divendres, 11 de maig del 2007

jugar...

... tan se val el resultat.
S'hi pot guanyar
i s'hi pot perdre.
Però, a vegades,
a la vida
t'hi has de llençar de caps...


dijous, 10 de maig del 2007

endinsar-se...

Voldria endinsar-se en el món dels somnis.
Però Morfeu és capritxós, sobretot quan se'l foragita amb un te a la menta deliciosament deliciós.

Voldria posar-se al llit i començar a somniar.
Volar per sobre les seves muntanyes i més enllà.
O córrer per prats verds plens de flors petites dibuixant una catifa preciosa.
O nedar cap a aigües profundes i omplir-se els ulls de meravelles.

Voldria llevar-se al matí lleugera com una ploma, recordant els vols de la nit...







.

dimecres, 9 de maig del 2007

el bes...

Feia temps que esperava aquell moment.
Es despertava a les nits imaginant com seria.
La imaginava vulnerable i tranquil·la als seus braços.
I es va trobar que besar-la era com besar la mar.


dimarts, 8 de maig del 2007

Expectació...

No sabia què hi feia allà. El vent bufava fort i no li importava gens. Preferia que fos així, doncs va ser el vent qui li va portar el seu aroma. Va ser el vent qui li va portar les seves paraules. I era totalment indiferent d'on bufés, doncs tan si era Tramuntana com Migjorn, li arribava carregat de la seva olor i les seves paraules.
Feia dies que s'havia trobat a ella mateixa buscant un color al vent. Mai de la vida li havia passat una cosa així. El vent era vent i prou. I ara... Ara volia que fos blau, verd, blau-verd... Ara segons com bufava, deixava que inflés les veles i que la dugués allà on ell volia, seguia el rumb que imposava el vent. Fins i tot era susceptible a la suavitat de l'oreig. Era conscient de tota fulla moguda per un bri d'aire. De tot ocell seguint les corrents propícies.
A voltes, quan es deixava embolicar per la seva força, tenia la sensació de que li arribava carregat de carícies llunyanes i mirades amables...
A voltes...
I es va deixar embolcallar altra vegada mentre esperava...
Esperava... ... què hi feia allà?



.

Expectació - L'arbre la vida - L'abraçada
Gustav Klimt



.

Marilyn...





.

dilluns, 7 de maig del 2007

dia estrany...

Ahir vaig pujar a Olot. Desconnexió.
Vaig mirar tots els capítols de la segona temporada de "Doctor en Alaska" menys un.
Me'l vaig guardar per avui.
Aquest matí tenia una entrevista per una feina.
M'ha costat molt, massa, sortir del llit.
He creuat tot Olot a peu. Mitja horeta curta. I resulta que s'han canviat d'oficina.
He hagut de creuar altra vegada tot Olot. A peu. Em fotia nosa tot. La vorera, la gent, el carrer, els cotxes, la roba, el sol, les ulleres de sol, el dit petit del peu esquerre, tot!
5 testos psicotècnics i psicodèlics. He acabat marejada com si m'hagués fotut més d'un psicotròpic.
Hi ha dues feines que s'avenen al meu perfil. Millor dit, el meu perfil s'avé per a dues feines.
Una és treballar amb ells. Em diran alguna cosa.
Al pis m'hi falta el gat. Em relaxo veient l'últim capítol del "Doctor en Alaska".
Haig de mirar si ja ha sortit la 3a. temporada.
A les 6 m'han trucat per anar-hi a les 7. He passat la primera tria.
Creuen que sóc capaç de fer aquesta feina.
Jo... no ho tinc tan clar...



A mi m'agradaria ser com l'Ed... o la Marilyn...



.

diumenge, 6 de maig del 2007

marona...

COMO SIEMPRE _ Mario Benedetti

Aunque hoy cumplas
trescientos treinta y seis meses*
la matusalénica edad no se te nota cuando
en el instante en que vencen los crueles
entrás a averiguar la alegría del mundo
y mucho menos todavía se te nota
cuando volás gaviotamente sobre las fobias
o desarbolás los nudosos rencores

buena edad para cambiar estatutos y horóscopos
para que tu manantial mane amor sin miseria
para que te enfrentes al espejo que exige
y pienses que estás linda
y estés linda

casi no vale la pena desearte júbilos y lealtades
ya que te van a rodear como ángeles o veleros

es obvio y comprensible
que las manzanas y los jazmines
y los cuidadores de autos y los ciclistas
y las hijas de los villeros
y los cachorros extraviados
y los bichitos de san antonio
y las cajas de fósforo
te consideren una de los suyos

de modo que desearte un feliz cumpleaños
podría ser tan injusto con tus felices
cumpledías
acordate de esta ley de tu vida
si hace algún tiempo fuiste desgraciada
eso también ayuda a que hoy se afirme
tu bienaventuranza

de todos modos para vos no es novedad
que el mundo
y yo
te queremos de veras
pero yo siempre un poquito más que el mundo.




*siscents setanta-dos mesos exactes són els que compleix la marona avui


.

dissabte, 5 de maig del 2007

i al final...

... arriba un dia que no saps què dir, què escriure.
I no pas per no tenir res a dir, sinó per no saber com dir-ho.


Avui...


silenci...

que comença a ploure...


i trona...









.

divendres, 4 de maig del 2007

memòries ...

records que vénen sense buscar-los...
flaixos que t'arrenquen un somriure
o que et desperten una mica
o potser que t'obren els ulls una altra mica...

Durant un temps, algú, s'entretenia a deixar margarites a la bústia del meu pis. No sé qui era. Estic convençuda de que es confonia de pis. Poca gent sap on visc...
Cada margarita era un somriure, una barreja de curiositat, afalagament (fals) i sarcasme.

Dues vegades, dues, he vist un blauet als aiguamolls... dues vegades, dues, la companyia ha tingut prou paciència per estar-se mirant i mirant i mirant el no res i el tot... dues vegades, dues, un llom blau m'ha fet saltar el cor i m'ha emocionat.
Moltes vegades l'he vist remuntar i/o baixar el riu. I també n'he tingut a les mans... però veure'l als aiguamolls és especial i no sé perquè...

La colònia d'abellarols que passa l'estiu al costat de la casa on viuen, part de l'estiu, l'Ana i en Gabriel. I és que no es podien buscar millor companyia, ni els uns ni els altres.

La primera vegada que vaig veure un blauet i un abellarol. Per separat. Se'm van omplir els ulls de colors. I l'emoció es repeteix cada vegada.

Quan el meu gat cabia dins la meva mà, es posava a dormir sobre el meu pit, amb el caparró just sota el coll, ronronejant. Ara, cinc anys després i amb cinc kg més, continua fent el mateix...

En Panxo... era petitó, morro blanc amb 4 taques negres... era més petit que l'espai que ocupa el seu cap... en Panxo. L'enyoraré. M'agrada com em rep cada matí, em fa petons (i no vull dir llepades) a les mans...

I res... és el que una pensa mentre passeja els gossos al matí... i molts més que se m'escapen... o que potser no val la pena escriure...



.

dijous, 3 de maig del 2007

dir i/o no dir...


A vegades fas coses, dius coses, sense saber ben bé perquè. Hi ha una força que t'empeny a moure't. A expressar-te. A dir el que penses, encara que callis bona part del que vols dir.

...



A vegades voldries fer coses, dir coses, sabent exactament el perquè. Hi ha una força que t'obliga a restar quieta. A callar. A no dir el que penses, encara que diguis bona part del que vols dir.




.

dimecres, 2 de maig del 2007

els vents proposen...

Ahir, just quan estava a punt de tancar aquesta finestra i anar-me'n a dormir em va venir un rampell. Dissabte en vam estar parlant amb la Su*. Enyorem a la parelleta de Barna, l'À. i la F. I ens va semblar que un passeig pels aiguamolls podria ser una bona excusa, si és que ens en cal cap, per trobar-nos. I aquests dies que m'he comunicat amb ells la sensació d'enyor ha crescut. Necessito riure amb tots plegats, tal com fèiem passejant pel Retiro a Madrid, tal com hem fet passejant per Portbou, per Cadaqués, Portlligat, Barcelona, la Garrotxa... i fer broma i posar-nos seriosos quan toca (que ara sé que l'À n'és capaç, jeje), i parlar dels que no hi poden ser per la distància física, però que hi són igualment, i explicar-nos cosetes i no dir res, i mirar-nos als ulls i veure que somriem.
I em vaig afanyar a enviar els mails corresponents.
Aiguamolls i llibres.
Ocells i lectura.
Arbres i platja.
Espero resposta.
Ja tinc un sí. Me'n falten 2.
Tenim proposta, falta el dia.


I me'n vaig anar al llit a llegir una estoneta, Eucaliptus... I no podia concentrar-me.
Bufava el vent i bufava fort. Se sentia el seu udol com s'anava apropant i xocava contra la finestra. Abans em posava nerviosa, ahir no, ahir necessitava que bufés encara més fort.
Ahir vaig decidir que torna a tocar canviar el rumb, i em vaig adormir al ritme del vent...



.

dimarts, 1 de maig del 2007

make it rain...





I ha plogut.
I ningú se n'ha anat amb ningú.
I ha passat tothom per casa.
I se n'han anat tranquil·lament.

I s'ha girat vent.
He pujat a l'habitació.
M'he posat un jersei verd gruixut.

He baixat amb la cigarreta mig amagada.
Torno a fumar.
2 o 3 al dia.
I he sortit al pati.
I he deixat que el vent em toqués.
Que la pluja em toqués.
Que el fred se'm posés ben endins.
En Panxo, mirant-me.
Jo, mirant la pluja.
Esperant que com sempre,
s'endués les boires i les neures.
Esperant que el vent, fort,
em portés cap a algún lloc.
I res.
Tot ha restat allà mateix.
Tot ha trontollat una mica,
per tornar-se a posar al mateix lloc.

Poc vent.
Poca pluja.
Poques ganes de somriure.

Avui, a casa, amb el seu silenci,
m'han respost a una pregunta
que em faig fa temps...

perquè tinc un bloc?



.

pors i dubtes raonables...

No m'ha fet mai por fer-me vella. Molta gent em diu que és perquè encara sóc jove. Però a mi m'agrada fer anys (el que no m'agrada és fer balanç del que he fet i no he fet, cosa que faig i que em fot molta ràbia i em suposa una neura d'uns quants dies, però no volia parlar d'això, ara) i sempre he dit els que tinc. 33, només. (el "només" sempre surt, també)
Sempre he pensat que m'agradaria ser una iaia tipus Katarine Hepburn, no pas pel físic, que ella era molt guapa. Si no perquè se'm va quedar gravat a la memòria un reportatge sobre ella, de quan tenia 80 anys i encara s'enfilava cada dia a un dels arbres del seu jardí. Perquè l'he escoltada de gran en entrevistes (al youtube en surt algún fragment) i he vist reportatges en els quals n'hi havia per treure's el barret. Una dona amb bon rotllo, amb ganes de moure's, de sentir, d'explicar, de compartir, menjant gelats de xocolata (mmmmmmmmmmmmmm)... vaja, el que en diríem una iaia benparida.
I els precedents que hi ha a casa... són tot el contrari. Tinc una por tremenda (pànic) a arribar a ser com les dues iaies que he tingut (encara me'n queda una). A vegades penso que si haig de ser com elles no vull arribar-hi. I és que si haig de ser i fer com elles no vull arribar-hi.
I l'altre dia en parlava amb la marona. Ella està avisada i tampoc vol ser com sa mare i la sogra. Si mai tinc fills (què? hi ha gent que els hi toca la loteria, no?) haurà de ser una iaia benparida. Carinyosa.
I es veu que jo en vaig tenir una així. La Iaia. La mare de l'avi, és la Iaia, amb majúscules. No sé ni com es diu, però tot i només haver-nos conegut els primers mesos de la meva vida, l'estimo. Potser pel que me n'ha exlicat la mare, potser pel sentiment que hi té el pare...
Doncs la Iaia era feliç quan hi anàvem els diumenges a la tarda. I com que jo era un bocoi al que li van haver de donar espès al segon o tercer mes de vida per poder-me acampar, la feia feliç endrapant, devorant les sopetes de pa que em preparava... És l'única iaia que m'ha preparat sopetes...

I el dubte és... si mai arribo a iaia... com seré?


(aquestes coses em vénen al cap quan em paro a observar a l'avi i la iaia)


Avui fa un dia esplèndid... plou a la Garrotxa!



.