Feia dies que s'havia trobat a ella mateixa buscant un color al vent. Mai de la vida li havia passat una cosa així. El vent era vent i prou. I ara... Ara volia que fos blau, verd, blau-verd... Ara segons com bufava, deixava que inflés les veles i que la dugués allà on ell volia, seguia el rumb que imposava el vent. Fins i tot era susceptible a la suavitat de l'oreig. Era conscient de tota fulla moguda per un bri d'aire. De tot ocell seguint les corrents propícies.
A voltes, quan es deixava embolicar per la seva força, tenia la sensació de que li arribava carregat de carícies llunyanes i mirades amables...
A voltes...
I es va deixar embolcallar altra vegada mentre esperava...
Esperava... ... què hi feia allà?
.
Expectació - L'arbre la vida - L'abraçada
Gustav Klimt
Gustav Klimt
.
Quin cúmul de casualitats! Klimt és un dels meus pintors preferits. De fet tinc penjada una reproducció de "el bes" sobre el llit. I a més a més fas referència al seu "arbre de la vida", just quan jo buscava informació sobre una pel·lícula que vaig veure la setmana passada i que és diu The Fountain (La fuente de la vida). Una pel.lícula que em persegueix des de fa dies i que em té realment obsessionat, on podriem dir que un dels protagonistes és precisament aquest arbre de la vida.
ResponEliminaEn fi, que vaja totxo de comentari et deixo, però es que darrerament em sembla veure tot de connexions arreu. Aquesta pel.li m'ha trastocat...
Un petó ple de vida, maca!
Buk
PD: Maco, el text!
Dubto que la peli arribi a Olot... però penso veure-la. Perquè m'has despertat la curiositat i he estat buscant i pinta realment molt bé.
ResponEliminaLa vida ja ho és això, un cúmul de casualitats i coincidències... Senyals a per tot arreu...
No em fa res que t'explaïs amb els comentaris, tot el contrari.
Un altre per a tu, maco!
pd.-gràcies ;*
Mai havia pensat quin color té el vent. Molt maco :)
ResponElimina:***
És una idea "robada" Pd40... però sí, a vegades hi busco colors al vent i olors i mirades...
ResponElimina"Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!"
Lluís Llach _ fragment de "Vida"
Moltes gràcies :****
Ostres Elur, mai m'havia plantejat que el vent tinguès color...saps?, ara em miraré el vent (es veu el vent o es nota en la pell??) d'una altre manera i miraré de trobar-l'hi el color que més encaixi en cada moment :-)
ResponEliminaBona nit princesa, que tinguis dolços somnis!!!!!!!!!!!!!!
es veu, es nota, s'escolta, se sent...
ResponEliminaGràcies maca :)
Petonassos!!!!!!