Recordo una pregunta dels tests psicotècnics de l'altra dia.
Més o menys, deia si jo era una persona que creia que cada dia em passava o podia passar alguna cosa meravellosa.
I vaig respondre que sí.
Avui, comparteixo amb vosaltres la meravella d'abans d'ahir al vespre.
.
A jo me passa exactament el contrari.
ResponEliminaI darrerament s'ha accentuat.
:(
saps Jaqme? a mi també em costa, però faig un esforç cada vegada que tinc un dia gris o normal o fantàstic, fixar-me en alguna coseta, per petita que sigui, que faci el dia especial, encara que només sigui una volva de pòl·len que em recordi la neu de l'hivern...
ResponEliminaUna abraçada i ànims, maco :*
Quina posta més fantàstica elur!!! Sens dubte una meravella visual.
ResponEliminaUna abraçada!!!
doncs sí... el sol, el vent i els núvols en saben de pintar cels bonics.
ResponEliminaUna altra per tu, maca :)
I avui la meravella serà... que guanyi el Barça? Si més no serà extraordinari :P
ResponEliminaBon diaaaa!! :)**
avui una de les meravelles ha sigut la Nina, la gossa... que és una tramposa i quan me n'he adonat ja m'havia tombat i em tenia acorralada... he quedat plena de baves d'ella i d'en Panxo! jajaja
ResponEliminaai Pd40... no confonguem meravelles amb miracles!!
neoprè?? jajajajaja
Bon dia!!! :*******
Quina meravella de fotos nena, est una crack amb una càmara eh!!!!
ResponEliminaBe, ets una crack en tots els sentits, però amb la càmara ets la ostia!!!!! :-)
Com et vaig dir Elur...m´encanten aquestes imagens!!! son una passada!!!, jo també t´he agregat a la meua llista...que et coneixia de nomenada per Su i de llegir-te al foro, jo alli era "suspiros de Mar"...
ResponEliminaMil bessets desde València, i millons de gràcies pel teu comentari