Hi ha llibres de tot tipus.
Els que t'enganxen només llegir la primera pàgina.
Els que et fan riure.
Els que fas un esforç per llegir, però que no et sedueixin prou per a tornar-hi.
Els que t'emocionen i et fan plorar i riure.
Els que a la segona pàgina ja no t'interessen gens.
Els que comences amb certa recança, sense entendre molt bé de què va la història, però a mida que passes pàgines et va atrapant i t'acaben agradant les paraules que hi trobes.
Els que llegiries una i altra vegada i sempre hi trobes alguna frase, algun paràgraf que et sorprenen de nou.
Els que t'enduries per tot arreu, per poder-t'hi perdre sempre que necessitessis refugi... o simplement per fer-te companyia.
Conèixer a algú és com començar a llegir un llibre.
.
diumenge, 13 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


Ondia, mai m'ho habia plantejat així, d'aqui ve l'expressió de ETS COM UN LLIBRE OBERT, quant creus que coneixes molt be a una persona????
ResponEliminaEs macu, molt macu el post. Que tal el cap de setmana?????
Petonets ben dolçets guapissima!!!!!!
De fet és millor, pq en un llibre sempre pots fer trampes i anar al final per saber com acaba. En una relació no sols no saps el final, a sobre t'ho has d'anar treballant per que vagi bé.
ResponEliminaDoncs no en tinc ni idea d'on surt aquesta expressió, Jo Mateixa :)
ResponEliminaM'alegro de que t'agradi, maca.
Doncs començant un llibre molt interessant i de tranquis per Olot...
Un petonàs, guapa!
Oh! Pd40, tu fas trampes quan llegeixes un llibre?? trampós!! XD
Jo n'hi ha que he llegit algunes pàgines en diagonal, ho haig de reconèixer.
Doncs sí, i molt més emocionant i sorprenent, ja se sap que la realitat sempre supera la ficció.
I ser guionista també està prou bé ;)****
Ostres! Aquesta última frase és genial! :)
ResponEliminagenial frase la darrera i una ben veritat!
ResponEliminaper cert, el meu llibre entre quins està? ;)
tens tanta raó...
ResponEliminatambé hi han aquells que sembla que t'enganxin i siguin meravellosos al començament i, a mida que avances, veus que és un "trunyu" que no hi ha qui el suporti...
moltes gràcies per passar per casa i pels petonets, dolç follet...
petonet de pastís i espelmes... ;¬)****
Ben certa la comparació. Els pitjors són els llibres mal impressos. Fes la metàfora amb les persones: mai saps què coi volen dir.
ResponEliminaTens raó, elur! M'ha agradat aquesta metàfora, no se m'havia acudit mai...
ResponEliminaMolt ben trobada :-)
Un petonot!
Buk