... arriba un dia que no saps què dir, què escriure.
I no pas per no tenir res a dir, sinó per no saber com dir-ho.
Avui...
silenci...
que comença a ploure...
i trona...
Avui...
silenci...
que comença a ploure...
i trona...

.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Quines setmanetes que esteu passant, no? Es que últimament l'anticicló és a irlanda i desvia totes les borrasques cap al Sud. No saps el greu que em sap.
ResponEliminaM'ho puc imaginar Sir... un greu! i una pena! jejeje
ResponEliminaJo n'estic encantada, vès. Ja us el podeu ben quedar l'anticicló!
;***
Aquí també ha plogut una miqueta, però res de l'altre món. Escoltar la pluja està molt bé.
ResponElimina:)****
aquí l'aigua que ha caigut ha sigut una misèria, però ha tronat força estona...
ResponEliminaSí... escoltar està molt bé ;)
:)*******
Quina "gotzada" deixar que la pluja caigui damunt del cos, jo ho he fet (recordes??) i va ser genial!!!!! :-P
ResponEliminaPetons!!!!!!
El finde be??
Que plogui, que plogui, que bona falta fa!!! Llàstima, però, que sempre enganxi el cap de setmana... Aisshh...Si es que no estem mai contents ;-)
ResponEliminaPetons!
Buk