divendres, 11 de maig del 2007

jugar...

... tan se val el resultat.
S'hi pot guanyar
i s'hi pot perdre.
Però, a vegades,
a la vida
t'hi has de llençar de caps...


a

9 ventades ...:

  1. Anònimdivendres, de maig 11, 2007 10:45:00 a. m.

    ... què, potser, és l'única manera de tastar la vida de debò..

    Mira... ara soc relativament prop de ca teva...
    a Figueres (de fet a Vilafant)...

    petonet dolç, ple de sol de l'Empordà

    ;¬)**

    ResponElimina
  2. Anònimdivendres, de maig 11, 2007 11:07:00 a. m.

    Opino el mateix, millor equivocar-se per fer-ho que no quedar-se quiet esperant que es resolgui sol.
    Bondiaaa :)****

    Aquesta setmana està Lasera, oi? Penja de les teves, que són molt maques.

    ResponElimina
  3. Orioldivendres, de maig 11, 2007 1:40:00 p. m.

    si senyora, 101% d'acord amb tu.

    ResponElimina
  4. neusdivendres, de maig 11, 2007 2:58:00 p. m.

    De caps però amb els ulls ben oberts!!
    Aisss... doncs Poeta jo era a Girona, quina calor!! ;P
    Un petonet assoleiat, dolç i garrotxí :**


    O sigui, val més jugar que fer com el Barça, no Pd40? jajajajajjajaja
    aissssss...
    Tens tota la raó :)****
    No tinc gaire res últimament, i m'he cansat de veure les últimes que he fet... i no em comparis amb aquest tros de fotògraf, hooooome!
    ;)
    Booooooona tarda!


    Gràcies Oriol :)

    ResponElimina
  5. su*divendres, de maig 11, 2007 7:28:00 p. m.

    oh! ooooooohhhhhhhhh!!!!!! quina preciositat! tant la foto com el text com el conjunt que formen!

    petons!!!!


    llença't! cada instant és únic i no es repetirà!

    ResponElimina
  6. neusdivendres, de maig 11, 2007 7:59:00 p. m.

    ja et vaig dir que la foto era única i molt inspiradora. Moltes gràcies petita.
    Petonassos i abraçades i tu també vola!!!!!!!!!!!!!!

    MZ!!

    ResponElimina
  7. su*divendres, de maig 11, 2007 8:23:00 p. m.

    eiva!

    Molt de Zumo x tu tmb!
    ;P

    ResponElimina
  8. neusdissabte, de maig 12, 2007 9:00:00 p. m.

    hola genteta!!

    estic robant literalment la connexió d'algún veí... aisss... em sento mig culpable i tot...


    petons i abraçades des d'Olot!!!

    ResponElimina
  9. Jo Mateixadiumenge, de maig 13, 2007 12:07:00 a. m.

    Exacte mosseta, de vegades un s'ha de llençar de cap, cuidadin, cuidadin per això eh!!!!

    Dolços somins guapissima!!!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)