Poc equipatge
dins la meva motxilla,
hem de tornar
plenes de bells records
i belles sensacions.
dilluns, 31 de juliol del 2006
diumenge, 30 de juliol del 2006
divendres, 28 de juliol del 2006
somriem?
Em costa agafar el son. És mitjanit. A les sis tocarà el despertador, com cada dia d'aquesta setmana. La meva respiració és cada vegada més cadenciosa i relaxada, però no aconsegueixo adormir-me.
El meu cap no para... tic-tac, tic-tac... com la maquinària d'un rellotge antic, com aquells que té l'avi a la vella botiga, actiu i sorollòs, tic-tac, tic-tac i la maquinària no para... és un soroll agradable, però. Recordo que no fa pas gaires dies m'envaïa una mena de pànic en aquests moments. Avui no. Aquesta setmana no. No em sento sola.
Anomeno mentalment les persones que m'acompanyen, cadascuna a la seva manera, alguns de ben aprop, altres desde la distància. Cada nom és un somriure.
Un somriure meu al recordar el seu.
El meu cap no para... tic-tac, tic-tac... com la maquinària d'un rellotge antic, com aquells que té l'avi a la vella botiga, actiu i sorollòs, tic-tac, tic-tac i la maquinària no para... és un soroll agradable, però. Recordo que no fa pas gaires dies m'envaïa una mena de pànic en aquests moments. Avui no. Aquesta setmana no. No em sento sola.
Anomeno mentalment les persones que m'acompanyen, cadascuna a la seva manera, alguns de ben aprop, altres desde la distància. Cada nom és un somriure.
Un somriure meu al recordar el seu.
dimarts, 25 de juliol del 2006
Blauet
Dissabte passat, de bon matí, vaig tornar a gaudir de la seva bellesa. Vaig poder-lo tenir una estoneta a la mà, panxa enlaire. Ell restava immòbil, doncs la seva defensa és fer-se passar per mort. No es va posar nerviós en cap moment... jo no podia treure-li els ulls de sobre, la seva bellesa sempre m'ha captivat.
Quan el vaig deixar anar, tot i haver viscut el mateix moment diverses vegades, em vaig emocionar de nou veient el seu llom blau encès perdent-se riu enllà...
dissabte, 22 de juliol del 2006
agredolç...
Així ha sigut el dia d'avui.
La part agre ha sigut dura, costarà païr-la. La mort mai ens agafa preparats.
La part dolça ha estat un bàlsam, un remei impagable.
Companyia, complicitats, trucades, riures, abraçades, natura, ocells, jocs a la piscina, corredisses, globus d'aigua, inocència i riures de pocs anys...
La part agre ha sigut dura, costarà païr-la. La mort mai ens agafa preparats.
La part dolça ha estat un bàlsam, un remei impagable.
Companyia, complicitats, trucades, riures, abraçades, natura, ocells, jocs a la piscina, corredisses, globus d'aigua, inocència i riures de pocs anys...
dimecres, 19 de juliol del 2006
el vent
EL VIENTO Y EL ALMA
Con tal vehemencia el viento
viene del mar, que sus sones
elementales contagian
el silencio de la noche.
Solo en tu cama le escuchas
insistente en los cristales
tocar, llorando y llamando
como perdido sin nadie.
Mas no es él quien en desvelo
te tiene, sino otra fuerza
de que tu cuerpo es hoy cárcel,
fue viento libre, y recuerda.
Luís Cernuda
Con tal vehemencia el viento
viene del mar, que sus sones
elementales contagian
el silencio de la noche.
Solo en tu cama le escuchas
insistente en los cristales
tocar, llorando y llamando
como perdido sin nadie.
Mas no es él quien en desvelo
te tiene, sino otra fuerza
de que tu cuerpo es hoy cárcel,
fue viento libre, y recuerda.
Luís Cernuda
dilluns, 17 de juliol del 2006
en blanc
Fa dies que intento escriure el que sento.
Però la fulla en blanc contagia la meva ment i no em surten les paraules.
Sé el que vull expresar, sé quines són les coses que em fan trontollar, conec el que m'està sacsejant d'alguna manera.
Sé quins són els meus pilars i el que permet que la barca no s'acabi d'enfonsar, tot i que no poden evitar que se'n vagi a la deriva de tant en tant.
Però la incapacitat de poder-ho expressar es tradueix en pànic alguns dies...
Ja torno a estar sense paraules altra vegada.
Altra cop dins un laberint i altre cop sense el fil d'Ariadna...
Però la fulla en blanc contagia la meva ment i no em surten les paraules.
Sé el que vull expresar, sé quines són les coses que em fan trontollar, conec el que m'està sacsejant d'alguna manera.
Sé quins són els meus pilars i el que permet que la barca no s'acabi d'enfonsar, tot i que no poden evitar que se'n vagi a la deriva de tant en tant.
Però la incapacitat de poder-ho expressar es tradueix en pànic alguns dies...
Ja torno a estar sense paraules altra vegada.
Altra cop dins un laberint i altre cop sense el fil d'Ariadna...
dissabte, 15 de juliol del 2006
números...
Divendres, 14.
M'he llevat a les 6.
He sortit de la feina a la 1.
Acabàvem de dinar a les 3.
M'he passejat sota la pluja, de Camprodon i Olot, 2 vegades.
He mandrejat 4 hores.
M'he dutxat en 10 minuts.
Hem quedat a les 8 i a 2/4 de 9 hem anat al "Manolo".
Ens n'hi esperava 1 i més tard n'han arribat 2 més.
Al restaurant ens hem trobat tots 14.
He rigut 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9... 1.000 vegades.
2 copes de vi i 4 d'aigua.
7 érem els que passejàvem per Olot.
6 els que hem entrat al Lucky.
5 quan hem arribat a Trànsit i 4 al CittyArms.
3 nois i 1 noia, jo.
1 birra a cada local i 2 a l'últim.
Arribava a casa a les 3.
M'he despertat 3 ó 4 vegades de 3 a 6.
Un vampir petit m'ha mossegat 12 vegades, o 12 vampirs petits m'han mossegat 1 vegada.
2 al canell dret, 2 al colze esquerre, 1 al braç, 1 al front, 4 a l'esquena, 2 al pit.
M'han trucat a les 10, m'han despertat a les 10.
Dissabte, 17.
M'he llevat a les 6.
He sortit de la feina a la 1.
Acabàvem de dinar a les 3.
M'he passejat sota la pluja, de Camprodon i Olot, 2 vegades.
He mandrejat 4 hores.
M'he dutxat en 10 minuts.
Hem quedat a les 8 i a 2/4 de 9 hem anat al "Manolo".
Ens n'hi esperava 1 i més tard n'han arribat 2 més.
Al restaurant ens hem trobat tots 14.
He rigut 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9... 1.000 vegades.
2 copes de vi i 4 d'aigua.
7 érem els que passejàvem per Olot.
6 els que hem entrat al Lucky.
5 quan hem arribat a Trànsit i 4 al CittyArms.
3 nois i 1 noia, jo.
1 birra a cada local i 2 a l'últim.
Arribava a casa a les 3.
M'he despertat 3 ó 4 vegades de 3 a 6.
Un vampir petit m'ha mossegat 12 vegades, o 12 vampirs petits m'han mossegat 1 vegada.
2 al canell dret, 2 al colze esquerre, 1 al braç, 1 al front, 4 a l'esquena, 2 al pit.
M'han trucat a les 10, m'han despertat a les 10.
Dissabte, 17.
divendres, 14 de juliol del 2006
somriures...
avui m'han fet somriure d'allò més...
"Neus... et besaria a pessigolletes!!!!"
(imprescindible l'accent de Benicarló)
ja no em poso vermella com abans...
el J.S. és una de les "coses" maques de la meva feina.
dijous, 13 de juliol del 2006
caminant sota la pluja...
Ahir et vaig demanar si em podies enviar una mica de fresqueta i m'has fet arribar pluja.
Pluja acompanyada de llamps i trons.
Una pluja que m'ha refrescat, mentre queia suaument, tot anant cap a casa aquest migdia, sense pressa...
Ara, a casa ja, amb la finestra oberta de bat a bat, la seva música, cadenciosa, amb una percussió quasi ininterrompuda de fons, m'acompanya.
Avui, a l'orinalet del cel, ha sabut ploure i l'aire s'ha omplert d'olor de terra humida.
Pluja acompanyada de llamps i trons.
Una pluja que m'ha refrescat, mentre queia suaument, tot anant cap a casa aquest migdia, sense pressa...
Ara, a casa ja, amb la finestra oberta de bat a bat, la seva música, cadenciosa, amb una percussió quasi ininterrompuda de fons, m'acompanya.
Avui, a l'orinalet del cel, ha sabut ploure i l'aire s'ha omplert d'olor de terra humida.
dimarts, 11 de juliol del 2006
replay
Si alguna vez no me vuelven a ver
porque a mí, como a todos, se me olvida
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te dejé alguna vez
No importa si no venís conmigo
este viaje es mejor hacerlo solo
yo te voy a recordar todos los días
porque un amor así nunca se olvida
Te seguiría por todas partes y volvería a la ciudad
si me das otra oportunidad de volver a empezar mejor que antes
quiero darte cada uno de mis instantes
nunca más voy a mentir de nuevo
porque no voy a olvidarte nunca más
Y volvería por todas partes
para encontrarte y preguntarte
si me das otra oportunidad
Va a ser mejor que te intente olvidar
porque queda mucho tiempo por delante
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te deje alguna vez
porque no voy a olvidarte nunca más
porque yo no te voy a olvidar!
Porto tot el dia cantant aquesta cançoneta del Calamaro... Tuyo siempre... i és que la melodia anima... una cançoneta alegre i enganxosa... molt enganxosa... i m'agrada!
porque a mí, como a todos, se me olvida
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te dejé alguna vez
No importa si no venís conmigo
este viaje es mejor hacerlo solo
yo te voy a recordar todos los días
porque un amor así nunca se olvida
Te seguiría por todas partes y volvería a la ciudad
si me das otra oportunidad de volver a empezar mejor que antes
quiero darte cada uno de mis instantes
nunca más voy a mentir de nuevo
porque no voy a olvidarte nunca más
Y volvería por todas partes
para encontrarte y preguntarte
si me das otra oportunidad
Va a ser mejor que te intente olvidar
porque queda mucho tiempo por delante
algo va a quedar adentro tuyo siempre
algo que yo te deje alguna vez
porque no voy a olvidarte nunca más
porque yo no te voy a olvidar!
Porto tot el dia cantant aquesta cançoneta del Calamaro... Tuyo siempre... i és que la melodia anima... una cançoneta alegre i enganxosa... molt enganxosa... i m'agrada!
divendres, 7 de juliol del 2006
dijous, 6 de juliol del 2006
Thor...
Aquesta nit m'ha visitat Thor.
Potser no li va agradar la batalla d'ahir, doncs m'ha despertat una vegada i una altra... cada volta cridant una mica més que l'anterior.
M'ha fet sortir del llit i tancar alguna finestra, per por de que convidés Frey i m'inundés la casa, però no, no ha caigut ni una gota.
Però tot plegat s'ha quedat en res, un ensurt amb un tro que ho ha fet tremolar tot i una servidora dormint plàcidament, doncs si alguna cosa m'agrada especialment són les nits de tempesta.
Potser no li va agradar la batalla d'ahir, doncs m'ha despertat una vegada i una altra... cada volta cridant una mica més que l'anterior.
M'ha fet sortir del llit i tancar alguna finestra, per por de que convidés Frey i m'inundés la casa, però no, no ha caigut ni una gota.
Però tot plegat s'ha quedat en res, un ensurt amb un tro que ho ha fet tremolar tot i una servidora dormint plàcidament, doncs si alguna cosa m'agrada especialment són les nits de tempesta.
dimecres, 5 de juliol del 2006
guerra
Tarda tensa a l'oficina... amb crits... amb punyals volant per l'aire en forma de paraules.
El "jefe" mirant-s'ho des del seu lloc, sense dir ni ase ni bèstia, fins que s'ha acabat la guerra dialèctica.
Llavors, amb to de veu condescendent i ridícul i com si nosaltres fóssim tontos, ens deia que hi hagués bon rotllo i harmonia.
"Ja fas tard per això!" li he etzibat amb ràbia. M'ha sortit del fons de l'ànima, de dins l'estòmac.
Ara, estic més tranquil·la. He vomitat algunes de les coses que no podia païr.
Avui Catalunya ha guanyat la primera batalla a la France.
El "jefe" mirant-s'ho des del seu lloc, sense dir ni ase ni bèstia, fins que s'ha acabat la guerra dialèctica.
Llavors, amb to de veu condescendent i ridícul i com si nosaltres fóssim tontos, ens deia que hi hagués bon rotllo i harmonia.
"Ja fas tard per això!" li he etzibat amb ràbia. M'ha sortit del fons de l'ànima, de dins l'estòmac.
Ara, estic més tranquil·la. He vomitat algunes de les coses que no podia païr.
Avui Catalunya ha guanyat la primera batalla a la France.
dilluns, 3 de juliol del 2006
anar a buscar la pluja...
Dissabte.
Matí calorós.
Invitació a Ogassa.
Acceptació de bona gana.
Garrotxa, Ripollès... una bellesa assedegada.
Pronòstic del temps: pluja al Pirineu.
Dinar a peu de carretera sota l'ombra.
Papallones, flors, maduixes de bosc, airet i trons.
Camprodon, sensació d'arribar a casa, cafè i pluja tímida.
Sortim a buscar la tempesta, sempre ens ha agradat molt.
Llanars, llum de vespre a l'inici de la tarda.
Gotes com punys, llamps, trons, olor de terra.
Reculem quan cauen els primers granets, Vilallonga.
Els nuvols fan camí sobre nostre.
Tornem per Capsacosta, quins records!
La pluja ens segueix...
fins a casa.
Passeig, fresca...
AIGUA!!!
Matí calorós.
Invitació a Ogassa.
Acceptació de bona gana.
Garrotxa, Ripollès... una bellesa assedegada.
Pronòstic del temps: pluja al Pirineu.
Dinar a peu de carretera sota l'ombra.
Papallones, flors, maduixes de bosc, airet i trons.
Camprodon, sensació d'arribar a casa, cafè i pluja tímida.
Sortim a buscar la tempesta, sempre ens ha agradat molt.
Llanars, llum de vespre a l'inici de la tarda.
Gotes com punys, llamps, trons, olor de terra.
Reculem quan cauen els primers granets, Vilallonga.
Els nuvols fan camí sobre nostre.
Tornem per Capsacosta, quins records!
La pluja ens segueix...
fins a casa.
Passeig, fresca...
AIGUA!!!
Ser un cronopio...
Conservación de los recuerdos
Los famas para conservar sus recuerdos proceden a embalsamarlos en la siguiente forma: Luego de fijado el recuerdo con pelos y señales, lo envuelven de pies a cabeza en una sábana negra y lo colocan parado contra la pared de la sala, con un cartelito que dice: "Excursión a Quilmes", o: "Frank Sinatra".
Los cronopios, en cambio, esos seres desordenados y tibios, dejan los recuerdos sueltos por la casa, entre alegres gritos, y ellos andan por el medio y cuando pasa corriendo uno, lo acarician con suavidad y le dicen: "No vayas a lastimarte", y también: "Cuidado con los escalones". Es por eso que las casas de los famas son ordenadas y silenciosas, mientras en las de los cronopios hay gran bulla y puertas que golpean. Los vecinos se quejan siempre de los cronopios, y los famas mueven la cabeza comprensivamente y van a ver si las etiquetas están todas en su sitio.
Cortázar, Julio; Historias de cronopios y de famas, Buenos Aires, Sudamericana, 1994
Los famas para conservar sus recuerdos proceden a embalsamarlos en la siguiente forma: Luego de fijado el recuerdo con pelos y señales, lo envuelven de pies a cabeza en una sábana negra y lo colocan parado contra la pared de la sala, con un cartelito que dice: "Excursión a Quilmes", o: "Frank Sinatra".
Los cronopios, en cambio, esos seres desordenados y tibios, dejan los recuerdos sueltos por la casa, entre alegres gritos, y ellos andan por el medio y cuando pasa corriendo uno, lo acarician con suavidad y le dicen: "No vayas a lastimarte", y también: "Cuidado con los escalones". Es por eso que las casas de los famas son ordenadas y silenciosas, mientras en las de los cronopios hay gran bulla y puertas que golpean. Los vecinos se quejan siempre de los cronopios, y los famas mueven la cabeza comprensivamente y van a ver si las etiquetas están todas en su sitio.
Cortázar, Julio; Historias de cronopios y de famas, Buenos Aires, Sudamericana, 1994
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
