Un paisatge que mai cansa admirar.
Una passejada pel bosc guaitant si hi havia algun bolet. Un grapadet de dents de rata(o llengua de gat o mil noms que deu tenir) cap a casa.
Una papallona que ens ha triat per dibuixar-nos un somriure.
Un vol de quinze voltors.
El joc d'empait entre dos aligots.
Un ramat de vaques, vedells i un parell de toros; tots carregats de mosques. "A partir d'ara haurem de dir: Tenir més paciència que una vaca carregada de mosques", germà dixit.
Una tranquil·litat que és difícil de trobar i que va resultar efímera.
Un ramat de fangues que decideixen passat de tot i pasturar a la seva manera en un prat de pastura. El prat estava tancat pel bestiar.
Un parell de garrotxins, nosaltres, que vist lu vist, decideix marxar amb la incredulitat dibuixada en el rostre.
Uns fangues motoritzats que es creuen que la carretera, estreta perquè sí, l'han posada només per ells.
La nostra conversa, la companyia, les fotos, els silencis, la complicitat.
M'agrada que el meu germà també sigui el meu amic.
.
