Empordà [3]

-Vols venir als aiguamolls?
I jo, que m'acabo de despertar de la becaina, dic que sí, que un moment que em canvio. I mig grogui i amb presses, arreplego el que crec que em farà falta, ulleres de sol i tot el tinglado de càmera i objectius. Em descuido la cartera i em sento incòmode anant indcumentada pels puèstus. Faig el viatge d'anada totalment en silenci, sense saber ben bé d'on surt la neura que porto.
Arribem a l'Empordà i, com sempre, em meravellen els seus espais oberts. Amb el Montgrí a mà dreta fem un camí après de memòria. La neura s'esvaeix...
Quan arribem a l'aguait del Matà, hi ha xibarri. S'hi han citat tot d'ornitòlegs, catalans, anglesos, francesos... n'hi ha que han vingut expressament només per aquell moment. Després de més d'una hora d'espera, el bitxo que tothom esperava ha aparegut i s'ha passejat altivament davant nostre. Dalt la torre s'hi està molt bé, fa airet i el paisatge és una preciositat. Veiem el mar, les llacunes, les daines pasturant al prat, una arpella jugant amb el vent, un esparver cendrós caçant... Però qui s'endú la gloria del moment, de la tarda i del dia, és una polla blava d'Allen (porphyrula alleni). Un bitxo molt rar de veure per aquestes contrades (cita).
Després d'estar-nos una estoneta amb la jet-set de l'ornitologia, decidim anar a comprar alguna cosa per berenar i passejar per la platja. Hi arribem just quan tothom comença a anar-se'n. S'hi està bé, molt bé. La marinada i uns quants núvols inofensius fan que el sol i la calor no facin acte de presència. Ens remullem els peus mentre fem fotos i juguem amb la Sula.
M'agrada aquesta platja de Sant Pere Pescador. M'agrada sentir la marinada a aquesta hora del capvespre. M'agrada passejar-me per l'aigua quan no fa calor. M'agrada l'olor del mar i el seu color calidoscòpic. Se m'escapa un pensament en veu alta...
El lloc on vivim és un paradís, però no em faria ben res que estigués més aprop d'aquí... hi vindria cada tarda-vespre... cada matí a primera hora...

_____________
Empordà [1]
Empordà [2]