dissabte, 30 d’agost del 2008

regal ...


Hem intentat una i altra vegada deixar-la damunt d'una flor. Però ella ha insistit, una i altra vegada, a venir a reposar sobre les nostres mans. S'ha passejat per tots els dits del meu germà i també pels meus.
a

5 ventades ...:

  1. Barbollairediumenge, d’agost 31, 2008 12:20:00 a. m.

    això és que es sentia estimada i segura...

    :o)********

    ResponElimina
  2. zeldiumenge, d’agost 31, 2008 12:30:00 a. m.

    Segur que hi estava bé, pobrissona...
    Petonets!

    ResponElimina
  3. neusdiumenge, d’agost 31, 2008 9:56:00 a. m.

    Poeta, també per l'escalfor i perquè així estava a recer del vent, suposo :*****

    Segur, perquè mira que se n'hi va passar d'estona Zel, al final ens movíem normalment i ella que no marxava...
    :**!

    ResponElimina
  4. Dericdiumenge, d’agost 31, 2008 12:34:00 p. m.

    què curiós perquè és dificilíssim tocar-les!

    ResponElimina
  5. neusdiumenge, d’agost 31, 2008 8:16:00 p. m.

    jo, fins ahir, hauria dit que era impossible Deric. I més que tocar-la nosaltres, que no gosàvem per no malmetre-li les ales, ens tocava ella.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)