La lluna, una pruna.

Ahir diu que la lluna era súper, jo la vaig veure com quasi sempre, una mica més grossa sí, però bonica com sempre.

Avui també fa goig de veure, com sempre.

tattoos...

Encara no tenia ni 15 anys que vaig decidir que me faria un tatuatge algun dia i quan vaig triar el dia ja en tenia 42.
Recordo que la mare em va dir que si en volia un me l'havia de pagar jo. I vaig acceptar sense cap protesta.
Aquí va començar el meu dilema: què em podia tatuar que no em fes vergonya al cap dels anys. Qui diu vergonya diu penediment o angúnia o qualsevol sentiment aprensiu.
Hi he estat donant voltes molt de temps, a temporades. Tampoc us penseu ara que he viscut obsessionada i preocupada quasi 30 anys.
Però l'últim any sí que hi vaig estar donant voltes seriosament i després de rumiar, triar, remenar, buscar, dibuixar, desesperar i pensar, vaig decidir-me i en Pere, el meu bon tatuador i millor persona, em va fer una versió de la idea que va enamorar-me.

Fa tres setmanes em vaig decidir per fer-me'n un altre de ben senzill i clar i sense pensar-hi gaire et voila!

I aquí estic, esperant que en Pere em truqui per dir-me que ja em té el dibuix fet per fer-me el tercer.

Hola!

*Continuo amb els Avett Brothers*

2a quinzena d'octubre

Un no parar a la feina.
D'estar fent mil coses alhora i saber que vindrà just que les atrapis totes.
De fer equilibris amb les prioritats i els egos i el temps i les hores.

De passar temps amb els nens tan sovint com fos possible.
D'acceptar invitacions a dinar d'en Dani i d'en Pau.
-Tieta, vols venir a sopar? (Pau)
-A sopar no, a dinar, Pau. (Dani)
-A dinar, tieta. (Pau)
I jo a l'altra banda de telèfon procurant no riure i fracassant estrepitosament.

De 'segrestos' al rebost on m'han fet una versió preciosa, tràgica, dramàtica i romàntica del Big Bang, amb una habitació de 3m² a les fosques, un parell de frontals i ombres xineses.
"És la història aquella de l'Érase una vez, tieta" em va explicar al final en Dani.

De passejar poc pel bosc per culpa de l'esquena i la marmoteria que porto a sobre.
He passat de l'insomni a dormir com el guix.

De visitar Girona l'últim dia del mes per fer-me un tattoo nou i retrobar amistats, somriures i complicitats.

De rebre visites inesperades de persones que estimes amb tot el cor i l'ànima.
I sopar-hi i començar a enyorar-les quan encara no han marxat.

D'aprofitar el bon temps amb recança, perquè voldries dies emboirats, foscos, humits i freds.

I ja som a novembre.