Primer havia de ser Barcelona però no ha pogut ser.
Després havia de ser el Maresme i ara seríem camí del
refugi. Però tampoc ha pogut ser.
Vaig decidir canviar refugi per
refugi, però no ha sigut tot i podent ser.
Ahir vaig quedar per avui. N'hi ha que no tenen sort i han de treballar els dissabtes i hem dinat plegats. Som tots quatre ben diferents i tot i així ens portem bé. Un llibreter, un poeta, una florista i jo.
Sortint de casa m'he trobat amb el carrers molls, no m'havia adonat de que plovia. Tenia les persianes abaixades perquè no entrés el sol i la calor, quan he espiat aquest matí en feia. He fet el camí sota la pluja i sota el sol. He pensat en l'Assumpta i en Xexu. En la primera pel comentari en el post anterior. En el segon per la reticència que tenim tots dos a estendre el paraigües. Tot i que a mi hi ha vegades que m'agrada molt fer-ho... m'encanta el soroll de la pluja contra la tela i veure'n les gotes a contrallum.
Ara està núvol, l'aire mou les cortines i refresca l'estança.
He tornat a casa sota un petit xirimiri, amb
dos cactus preciosos i un llibre de haikus nou,
La vida estesa (XLIII Premi de Poesia Joan Teixidor. Haikus en línia 2009).
Buk, et tocarà signar-lo un dia d'aquests!!
Ara, sembla que plou. Bé, alguns dirien que plou, jo en dic passar gotes o a tot estirar xirimiri.
Com quan un dia a Olot li vaig dir a una empordanesa que feia vent i em va dir que allò que per nosaltres era vent, pels de l'Empordà era airet, a tot estirar aire.
Quan vaig tastar la Tramuntana vaig saber què volia dir.
Hauria d'estar dormint. De fet se suposa que una de les pastilles pel tractament contra la ciàtica m'ha de deixar ko en poca estona. I sí, badallo, poc tot sigui dit, i em sento relativament (enganyosament) relaxada, però seria capaç d'estar desperta fins vés a saber quina hora. Doneu-me qualsevol distracció. Ahir va ser el ganxet.
Avui en Gabriel fa 11 anys. He escrit molts posts parlant d'ell. Quan me'ls torno a llegir sempre torno a viure els moments, torno a sentir allò que em va portar a escriure'ls, torno a saber tot el que hi havia i que hi ha que mai he escrit i/o escriuré. 
I avui a qui li explico arribant a casa què m'ha passat de bon matí? De com s'ha estroncat el dia només arribar a la meva taula?
Per esclofollar els pèsols i les faves segueixo tot un ritual. Em poso un davantal, el cóm entre genolls i els pèsols i/o faves a la falda, sobre el davantal. A una banda el cistell ple, a l'altra un cistell buit per les clofolles. La mare em diu si vull que m'engegui la tele i li dic que no, agafo el portàtil, obro el grooveshark i faig que vagin sonant totes les cançons que tinc a 'favoritas'.
