els vents proposen...

Ahir, just quan estava a punt de tancar aquesta finestra i anar-me'n a dormir em va venir un rampell. Dissabte en vam estar parlant amb la Su*. Enyorem a la parelleta de Barna, l'À. i la F. I ens va semblar que un passeig pels aiguamolls podria ser una bona excusa, si és que ens en cal cap, per trobar-nos. I aquests dies que m'he comunicat amb ells la sensació d'enyor ha crescut. Necessito riure amb tots plegats, tal com fèiem passejant pel Retiro a Madrid, tal com hem fet passejant per Portbou, per Cadaqués, Portlligat, Barcelona, la Garrotxa... i fer broma i posar-nos seriosos quan toca (que ara sé que l'À n'és capaç, jeje), i parlar dels que no hi poden ser per la distància física, però que hi són igualment, i explicar-nos cosetes i no dir res, i mirar-nos als ulls i veure que somriem.
I em vaig afanyar a enviar els mails corresponents.
Aiguamolls i llibres.
Ocells i lectura.
Arbres i platja.
Espero resposta.
Ja tinc un sí. Me'n falten 2.
Tenim proposta, falta el dia.


I me'n vaig anar al llit a llegir una estoneta, Eucaliptus... I no podia concentrar-me.
Bufava el vent i bufava fort. Se sentia el seu udol com s'anava apropant i xocava contra la finestra. Abans em posava nerviosa, ahir no, ahir necessitava que bufés encara més fort.
Ahir vaig decidir que torna a tocar canviar el rumb, i em vaig adormir al ritme del vent...



.