Dia #1 (dimarts)
He vist flors i coses que no sé què eren.
Avui a Girona hi havia mitja França. 'Oui mon coeur?'
Claustre Catedral, Sarraïnes i Galligants #fail.
Senyores que no poden evitar fer una llista, en veu alta, de cada flor i cada fulla que veuen.
Senyores que confonen els lliris amb els clavells.
D'altres que semblen peixateres del mercat.
Avui he fet una foto amb una compacta amb carret. Quina sensació tan estranya. I quin mig ensurt quan el carret ha passat la foto.
Als Banys àrabs t'hi pots trobar al teu cosí.
Dia #2 (dimecres)
Dinar amb en Xevi (el 'loco' de cada dimarts) i flors. Teràpia.
'Fa olor a serrí', nenes grans pixapins. Ascolta, tu.
Fontana d'Or, Pujada de St. Domènech, Carbonera #fail.
Escales catedral, Seminari, Carbonera (Cisterna) #win.
Fer un muntatge, en un carreró del Call Jueu, amb filat per gàbies i escombretes de vàter i que quedi bé.
Trencar dos o tres pianos i/o orgues i fer un Rèquiem a les escales de la catedral.
Riure molt imaginant cap reals amb orquídies.
I un moment de pànic: trobar-se, sense previ avís, envoltats de personetes de mig metre d'alçada molt cridaneres.
Dia #3 (dijous)
Perdre mitja hora anant a buscar un paraigua a casa per si de cas.
Avui unes quantes fotos més abans no s'han posat a regar tot Girona. Aspersor gegant.
Hi ha hagut algun(a) imbècil que ha llençat 1 caixa i 1 ampolla de vidre al sol de l'Onyar. M'han espatllat la foto. #porque.
Hi ha unes cases-niu que són una delícia.
Fer fotos sota la pluja fent equilibris amb el paraigua, la reflex i tant com hi ha.
Remullar-se a gust.
Dia #4 (divendres)
Serà sense flors. Toca descansar.
No en teníem prou amb els blogs, tu cada cop estàs més malalta amb el twitter. Darrerament et deuen veure el pèl més per allà que per aquí, no?
ResponEliminaAixò sí que seria una setmana vista, no? Amb moltes flors i moltes fotos, que n'és època.
No ho he pas publicat tot al Twitter XeXu, però sí, podríem dir que hi visc allà, tot i que últimament procuro mesurar-me. (Aquesta setmana no compta, que entre flors, lligues i celebracions m'he desbocat un xic -molt)
ResponEliminaI ara me n'hi torno, que m'han quedat cosetes pendents i he d'aprofitar que no tinc horaris ni compromisos per complir.
Un petó!
Vull dir que torno a veure flors è? :P
ResponEliminaPrometo que mai més no tornaré a anar-hi en dissabte... va ser horrorós, d'inserso, de francesos, de cops de paraiga... de senyores de "aquí no hi ha flors, marxem"...
ResponEliminaEl primer cap de setmana és terrible, jo no m'hi quedo mai M. Ahir, pel que vaig escoltar, va ser pitjor que el primer dissabte però sense paraigües, almenys al matí, a la tarda ja n'era fora.
ResponEliminaCada dia hi ha hagut molta, molta, molta (semblo en Pep) gent. Jo tinc la sort de que hi puc anar quan tots són a dinar :P
Sort de les hores de dinar :D
ResponEliminaEl desmuntatge va ser molt més àgil, tot i que amb la porta tancada i tot, encara se'ns colava gent a mirar...
oh! hi has participat?!?! on??
ResponEliminaJo bàsicament vaig desmuntar ;)
ResponEliminaEn Carles era aquí: http://tujoilotis.blogspot.com/2011/05/56a-edicio-de-temps-de-flors-girona.html
(C/ Sant Llorenç, Casa Lleó Avinay)
oh!!! felicita'l de part meva, em va encantar!!!
ResponEliminaEstic tan desconnectada dels blocs que no vaig veure aquest post, quina llàstima. Sempre fa més ilu quan ets 'coneixes' qui ha fet el muntatge :))