
Encara no tens consciència d'haver tastat l'hivern que ja arriba la primavera. Serà funesta aquesta també? L'esperança és que la transició cap a la llum no sigui de mal portar. Suposo que aquest hivern tan atípic i clar que hem tingut hi ajudarà.
Fa un any la llum era tan diferent!


Uf, ja ve la primavera? Quin desastre. Escolta, per males notícies ja tinc el diari, eh? No cal que tu me'n donis més!
ResponEliminaLa llum ve com ve, cada dia és diferent. Jo també he tingut la impressió d´un hivern curt i amb poc fred,aquest ha vingut en tongades curtetes...en fi, ja ho estudiava a escola: " clima mediterráneo : inviernos suaves y veranos calurosos". Ja ho veus, i d´això en fa trenta anys ! En fi, almenys aquests darrers dies si que fa més fresqueta, i ha plogut força.
ResponEliminaDE cop, aquest any, les veig totes...
ResponEliminaJa ve la primavera, cert, ja truca a la porta com truquen a la porta les picors al meu nas. O no, ai las! Uns altres mesos de patir i de consum excessiu de mocadors de paper d'un sol ús.
ResponEliminaPerò bé, no tot serà negatiu. El dia serà més llarg, la llum més lluminosa, els matins deliciosos i els capvespres temperats.
Com tot, té les seves coses bones i les no tan bones!
Va Xexu que potser ens anirà bé i tot... no siguem tant capris i... res, no he dit res. Hi ha coses que són i ja està i som com som.
ResponEliminaPerò no cal que arruguis el front, va, que segur que t'escapes a veure el teu nebodet, no?
Em sembla que el clima mediterrani no m'agrada prou Estranger i la llum, en dies com avui tampoc, però reconec que ha fet un dia esplèndid, sí. Sobretot ara que la boira ja arribava arran de terra ;)
A vegades (per no dir sempre) sóc estranya, ja m'ho han dit.
Per aquí ha plogut tan poc!!
De cop, en aquest comentari, em perdo Alegria. Una abraçada!
Qui no té un all té una ceba El, ja ho veig! Patir al·lèrgia deu ser terrible, a mi tanta llum em fa migranya.
Mirarem de gaudir de tot lu bo!
Sí senyora, un hivern curt i escarransit el que hem tingut. En fi, com diuen per aquí, prendre paciència. Tant de bo, l'hivern ens pugui ensenyar una mica les dents, encara!.
ResponEliminaUna tardor llarga amb intervals de fred intents diria jo Josep Lluís ;)
ResponEliminaSort que sempre torna!