dissabte, 26 de març del 2011

#1338 ...

El temps que perdem... on va?
a

6 ventades ...:

  1. Assumptadissabte, de març 26, 2011 11:07:00 p. m.

    Enlloc... aquest és el terrible problema que, un cop perdut, ja no el podem trobar, per molt que ens hi esforcem...

    ResponElimina
  2. Sergidiumenge, de març 27, 2011 1:58:00 a. m.

    No sé on va, però sé que si algun dia el trobem tot, no sabrem què fer-ne de tant que en tindrem acumulat.

    ResponElimina
  3. Estrangerdiumenge, de març 27, 2011 1:34:00 p. m.

    El temps no se´n va. Per això hi ha la memòria...a vegades, fotogràfica.

    Avui he après una paraula : hanami. Ja només amb aquesta, val la pena perdre´l.

    ResponElimina
  4. neusdiumenge, de març 27, 2011 3:15:00 p. m.

    Assumpta, hem d'aprendre a perdre el temps sense sentir-nos culpables! No sempre hem d'estar fent coses.


    Em van dir ahir que al País de les Meravelles Xexu, diu que se l'endú aquell conill carregat de puces (em guardo els renecs) Què en deu fer del temps un conill?


    El temps no se'n va perquè tampoc ve Estranger.
    Bonica paraula (sort de la wikipedia, és clar). Avui he practicat el hanami sense saber que se'n deia així, veus? Envejo tantes coses de la cultura japonesa!
    Aquí contemplar flors es considera una pèrdua absurda de temps... i tan bé que va per l'ànima!

    ResponElimina
  5. neusdiumenge, de març 27, 2011 3:16:00 p. m.

    Per cert, estimada senyora i estimats senyors: no podem perdre mai allò que no existeix!

    ResponElimina
  6. El porquetdilluns, de març 28, 2011 10:42:00 a. m.

    El temps que perdem perdut està per a sempre.

    I el pitjor, mai podrem guanyar-ne... malgrat l'expressió "per a guanyar temps..."

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)