Fa més fresca que els altres dies i no pots evitar més d'un calfred. El pas és lleuger i tens mig somriure als llavis, però també et sents cansada i abatuda. No ha estat un dia molt complicat però tampoc gens senzill. Et queden alguns vestigis de l'última migranya i un nus a l'estómac i a la gola que feia temps que no tenies.
Mires com la pluja reflecteix les llums de la ciutat a l'asfalt i penses que no estaria malament arribar a casa i trobar-hi algú.
Bona nit, northerngirl.
ResponEliminaUna bona cançó.
Glups! Ara el nus me l'has posat a mi amb aquest final. Una frase aparentment molt senzilla, però no vegis quantes coses diu. Vaja, que m'abstinc de més comentaris, perquè pel que podria dir...
ResponEliminaLa pluja dóna molt que pensar... Milions de persones segur que anhelen arribar a casa i trobar-hi algú... A vegades la companyia d'un mateix és la millor companyia, però sovint aquesta afirmació no serveix de gran cosa...
ResponEliminaSalut i força elur!
Una abraçada ben tendra, Elur.
ResponEliminaBona nit Mister J :)
ResponEliminaD'aquelles que es fan curtes i que sap greu que s'acabin, com una bona història.
Ains Xexu maco, ja em sap greu... T'envio una abraçada i fora paraules. Als capris a vegades les paraules ens fan nosa... o no.
A mi la pluja em posa, la majoria de vegades, contenta Alba. Ahir s'acabava, també s'acaba un hivern que ha estat més tardo-primavera que res més. Jo a mi mateixa em tinc sempre i sovint me'n canso.
Gràcies i igualment :)
Ai... moltíssimes gràcies SonGoku, una altra per a tu ;*)