A Haiku: la via de los sentidos hi tinc un viatge a Madrid. Dues entrades i un punt de llibre.
A El espacio interior del haiku hi tinc un viatge a Gallocanta. Un punt de llibre.
A Haiku-dô, el haiku como camino espiritual hi tinc un concert inoblidable. Una entrada.
Fullejar els meus llibres de haikus sempre té doble plaer: poesia i bons records.
La pregunta és, doncs, per què no els fulleges més sovint? Perquè de vegades anem mancats de bons records, ja cal que ens els facin tornar. I bé, tu que tens la sensibilitat per entendre els haikus, ja no et dic.
ResponEliminaOstres, m'encanta aquest gat gris que tens aquí al costat prenent el sol, quina canya de 'bitxo'!
Guarda'ls com a autèntics tresors. Al final, només ens queden els records.
ResponEliminaRecordar-los quan venen inesperadament és redoblar el plaer. Potser aquests són els millors records de records.
ResponEliminaPer cert, records.
Tinc el Haiku-dô a la tauleta de nit, amb moltes ganes d'encetar-lo aviat. A veure si també hi deso bons records.
ResponEliminaPerquè me'nvan arribant de nous de llibres i mig oblido els vells Xexu, a part de que hi ha records que no cal trobar-me res per tenir-los ben presents.
ResponEliminaBé, aquesta setmana he estat estudiant una mica això dels haikus i sóc un mar de dubtes... sort que trobo illes sovint!
És en Jonquer, el gat d'en Litus :)
Ho sé prou El, ho sé prou :)
Una abraçada!!
I tant Estranger i sort que hi ha coses que les escric al bloc, a vegades amb una paraula anotada puc recordar mil coses, és ben curiós.
Records!! ;)
Espero que sí GripauBlau a més t'hi trobaràs més d'un tresor i d'una sorpresa :)
Veig que vas amb bona companyia ;-)
ResponEliminaUn petonot, maca!