Dissabte, em desperto abans de que soni el despertador i el so que envaeix el pis no és habitual. Plou, amb ritme, amb insistència. S'endevina un ploure maco, generós, agraït. També fa vent i mentalment em poso a cantar Tomeu Penya... plou i a defora bufa es vent, que me fa sentir petit com un granet d'arena i estic dins el llit (...) Em costa aixecar-me però les ganes de fugir de la ciutat i veure muntanyes emplujades poden més que tota la mandra del món.
Arreplego quatre coses, el paraigua petit, l'ordinador i me'n vaig cap a l'estació. Plou i quedo xopa. Estic contenta i em destapo i miro enlaire i la pluja em ressegueix la cara. Somric.
I continuo somrient quan miro el paisatge mentre pujo a la Garrotxa.
La pluja als vidres
desdibuixa el paisatge.
Vaig cap a casa.
12/03/2011
No ho entenc. Vas cap a casa quan plou? No hauria de ser al revés, després de tant esperar-ho?
ResponEliminava, faré un haibun per contextualitzar el haiku ;)
ResponEliminaVigila no t'encostipis! La Garrotxa humida és encara més espectacular, sens dubte.
ResponEliminaPer cert, no m'oblido de la promesa que us vaig fer a tu i a en Buk... el meu primer haiku (continuo cercant les muses)
ais! jo sóc més de secà!
ResponEliminaFa una estona he jugat un partidet sota una pluja perfecta : era com si algú hagués engegat un espersor d´aquells que polvoritzen l´aigua, com petites nuvolades de pluja rodejant-nos.
ResponEliminaLlàstima que al final hem perdut, però m´ho he passat pipa.
Bona pluja.
Em sembla que me'n ronda un de refredat El, però vaja amb aquest temps que ha fet és normal :P
ResponEliminaLa Garrotxa és una meravella sempre, però mentre plou més i després de ploure encara més! I abans i... ai l'amour! hehe
A mi fa temps que les muses no em visiten, però és que la Relaxació i la Contemplació esperen que em buidi i no ho faig.
Segur que ens agradarà!
Doncs avui també ho deus passar una mica malament Deric... com plou!
Em fas enveja Estranger, jugar sota la pluja... fot anys que no ho faig. Passejar-hi és una cosa però jugar-hi és uf!
Me n'alegro molt, de que t'ho passessis teta és clar, de que perdessis no. Espero que no hi guanyis cap refredat, però.
Una pluja boníssima, avui també, tot i que em toca mirar-la a través dels vidres.
Un somriure.
Això és una altra cosa! Saps, ho vaig intuir, quan deies que anaves cap a casa, vaig imaginar que et referies a CASA. Però amb el previ que ens has fet s'entén molt millor. Entre el segon i el tercer vers, tot un món completament Elur.
ResponEliminaJa saps Xexu que moltes vegades no sé on és Casa meva, ni si en tinc. Últimament penso que és allà on estic i on m'hi sento bé, independentment del lloc i el moment i la companyia, però a vegades la teoria falla molt, ja ho saps... tenim Casa? som d'enlloc?
ResponEliminaEl món que vull veure (un somriure)