divendres, 11 de març del 2011

Shelter From The Storm...

A casa, a Girona. Sola i acompanyada per Dylan, com quasi tot el dia d'avui. I ara estava pensant si continuar vivint com si res no és una paradoxa. Realment què hi fem aquí a part de passar el temps? De perdre'l i la majoria de vegades llençar-lo?

No m'he quedat penjada a Mobile, però poc se'n falta.
El blues el tinc ben instal·lat.

Sort que hi ha veus que t'acaricien l'ànima.

a

7 ventades ...:

  1. El porquetdivendres, de març 11, 2011 10:07:00 p. m.

    Doncs saber gaudir de la soledat, d'una bona melodia, de la intimitat pròpia no trobo que sigui llençar el temps.

    Gaudeix d'aquests moments, mai saps quan els podràs enyorar.

    ResponElimina
  2. Alyebarddivendres, de març 11, 2011 10:55:00 p. m.

    Com diu el Porquet, gaudir-los.

    ResponElimina
  3. Sergidissabte, de març 12, 2011 3:27:00 a. m.

    Vull creure que la nostra missió és una mica més elevada que això, però et mentiria si et digués que molts cops penso així com tu, que l'únic que faig és deixar passar el temps. No és una sensació agradable, ens haurem de buscar alguna cosa per fer.

    ResponElimina
  4. Bukdissabte, de març 12, 2011 1:49:00 p. m.

    Què hi fem aquí? La missió a la vida? La millor resposta que he trobat mai és un haiku d'Issa que diu:

    estic aquí per estar
    i la neu
    continua caient

    Petons a dojo, maca!

    ResponElimina
  5. neusdissabte, de març 12, 2011 10:07:00 p. m.

    Em va costar molt tornar a la rutina diària després de veure les imatges del Japó, d'aquí la pregunta de si es podia viure com si no hagués passat res. Després estens la preocupació arreu del món i encara costa més. Quanta gent hi ha que amb prou feines sobreviu? Quanta que malviu? I quanta que és morta en vida?
    En fi... hi ha dies que costen de pair.

    ___________

    De sola hi estic molt sovint El, em costa enyorar-ho ;-)


    Hi ha dies en què és impossible Alyebard.


    No sé Xexu... missió? en 37 anys no he servit per gaire res, dubto que canviï gaire la cosa.
    Ara mateix sóc el coixí d'un gat, una bona feina aquesta.


    Issa... que gran!!
    Oh... ja et pots imaginar com m'agrada aquest haiku Buk i com m'agradaria haver-lo escrit, és clar.
    Moltíssimes gràcies mestre! Un petonàs i una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  6. Estrangerdiumenge, de març 13, 2011 8:17:00 p. m.

    El blues ja és una bona manera de passar el temps. I aquest s´ha d´aprofitar. Mobile ? Qui és aquest ?

    ResponElimina
  7. neusdiumenge, de març 13, 2011 9:24:00 p. m.

    A vegades no fent res també s'aprofita Estranger, però avui l'he invertit prou bé ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)