Hi ha coses que mai no canviaran.
*sempre havia volgut posar aquesta expressió en algun post, mira.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
No ho podem saber, hi ha coses que se'ns escapen. És una bírria que després ens les demanin, però bé, és un risc que correm per no tenir uns coneixements infinits. Espero que no sigui res...
ResponEliminaquan hem de¡escollir en el què fer no tenim ningú que ens digui quina és la resposta bona. Aquí és on hi ha l'aprenentatge que si es fa bé aconseguirem no ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra
ResponEliminaD'acord Xexu, no es pot dir mai, però és que hi ha coses que han sigut tota la vida, per tant continuaran sent tota la vida. Res, ja se m'ha passat la coïssor de la trompada i he fet el post a cop calent, clar que m'he moderat molt i no ho sembla.
ResponEliminaEl cas és que jo tinc la resposta pel d'avui Garbi però l'havia deixada de banda...
Aquesta vegada entono el 'mea culpa' tot i estar dolguda.
Doncs l'has ben ficada (l'expressió, vull dir). Ara em ve al cap que si ensopeguem tant amb la mateixa pedra potser és perquè no perdem l'esperança de que les coses canviïn. Potser de vegades no és mala cosa.
ResponEliminaPetons.