
Cauen les gotes.
Són un petit tsunami
pel sabater.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Pel sabater i... pel Zapatero? :) és broma. Preciosa reflexió i imatge.
ResponEliminaPerò segur que ell se'n surt millor que nosaltres i no té ni centrals nuclears ni res.
ResponEliminaTant de bo tots els tsunamis fossin com aquests.
ResponEliminaMolt bona i bonica reflexió (i la foto també!)
Més que una reflexió, és un haiku Vida, gràcies :)
ResponEliminaAis... i tant que sí, estava solet però dubto que se'n sentís Xexu ;)
Em va dir la meva germana petita que la riuada de les últimes pluges es va endur unes postes d'ou de granota El... una gran tragèdia que per nosaltres no suposa res.
Un haiku, és un haiku!!!! hehehe
Gràcies!
diumenge en vaig veure un que lluitava contra la corrent d'un riu i... se'n va sortir!!!
ResponEliminaUna preciositat de haikú i una bellíssima imatge. Com sempre!
ResponEliminaVaja, Neus, fantàstic.
ResponEliminaEt demano el text per al Tròpic de Tramuntana. ¿Puc?
I tant Càndid! tot un honor poder encabir quatre paraules al meravellós tròpic atramuntanat. Moltes gràcies :)
ResponEliminaUn autèntic haikú.
ResponEliminaI un blog magnífic.
Moltes gràcies Jacint.
ResponEliminaBenvingut :)