Comença el batec i el teu pas canvia el ritme sense quasi ni adonar-te'n. Fent cas omís al mal de cap de tot el dia apuges el volum fins que ofegues el so de la ciutat. I voldries cantar a ple pulmó enmig del carrer i fins i tot donar voltes. Voldries volar i enamorar-te de paisatges que no són els teus. Però continues caminant seguint el ritme subtilment i quan veus que la gent se't queda mirant t'adones de que t'has posat a cantar... sense estridències, és clar.
dilluns, 7 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sembla mentida que alguna gent no entengui la importància de la música. Si algú canta despistadament, no hem de pensar que és un boig, sinó que té la necessitat de fer-ho. Canta, no te n'estiguis mai.
ResponEliminaPer cert, alguna escapada a Edinburgh caurà, és clar.
Està bé que la música ens faci emocionar i oblidar-nos del que ens envolta
ResponEliminaFa anys... molts, però no tants com perquè jo fos una nena...
ResponEliminaFa anys... quants?
No sé... potser 18 o 19... amb la qual cosa ja en tenia 30...
Fa prop de 20 anys vaig anar un bon trajecte de tren cantant... i bastant fortet, per cert.
El vagó no anava buit...
Aquell viatge Barcelona-Reus, el feia sola... segur que era un dilluns.
Tenia un walkman... escoltava la música del walkman i taral·lejava i, de cop, vaig pensar que seria més maco cantar fort.
Uiii, jo sóc d'aquests que xerro, canto i parlo sol pel carrer.
ResponEliminaMés de dos i de tres cops me n'he adonat, precisament, quan la gent em comença a mirar amb ulls de "quin flipat...".
Si no vigilo, també em passa a la feina.
I és que jo canto gairebé sempre i una de les coses que em molesta és que em diguin "estàs content avui", només perquè estic cantant.
Però no és que estigui més o menys content, jo canto i punt. I potser canto i és un dia trist, o un dia gris o capcot o rabiós o ben alegre, que sé jo! Però canto i canto a tota hora!
I anda que no mola fer-ho!
ResponEliminaCom espanten mals els qui no canten?
Seria més perillós posar-se a volar ;)
ResponEliminaUna cosa és cantar i l'altra desafinar Xexu, jo quan vaig pel carrer desfino de mala manera. A la dutxa també.
ResponEliminaHo sabia :)
Està més que bé Deric, tot i que a vegades la música és la que ens fa ser conscients del que tenim i/o no tenim.
Res això no són anys Assumpta, són 4 dies. Fa quatre dies mal comptats que cantaves al tren. I no és maco això?
Jo ahir anava pel carrer escoltant la prèvia del partit i anava rient i no me'n vaig estar ben gota :P
D'això El... però sense gaires estridències, no? ens hem de preocupar?? hehehehe
Flipat no, flipadíssim!
Oh calla, a mi també em fa molta ràbia això, també canto sempre estigui com estigui... el dia que no ho faig miau.
Cantem, va!
Tooooooooooooooot el camp! Ééééés un...
a mi em molaria fer una escena rotllo Gene Kelly a 'Singing in the rain' Òscar... algun dia la faré.
No en tinc ni idea, però pobrets fan una mica de pena.
Certament Barrut, home savi. Certament.