Avui he plorat de riure, feia temps que no rivia tant.
Ha sigut un moment perfecte.
dijous, 10 de març del 2011
moment ...
El cos inclinat cap endavant i movent-se seguint un ritme regular i constant, ràpid. De tant en tant el cos es tomba cap enrere amb el rostre mirant enlaire. S'inclina de nou cap endavant i amb un mocador s'eixuga les llàgrimes que rodolen galtes avall. Intenta enfocar la vista per veure qui li fa companyia, però tot és borrós. Mica en mica sembla que es va apagant l'explosió però tot torna a començar de nou. Al final ja no sap què fer primer, si eixugar-se els llagrimots, els mocs o acabar de riure encara que ja li faci mal la panxa de tant fer-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La diferència entre estar desconsolat o mort de riure sembla mínima. Però les conseqüències segur que no són les mateixes. Per això avui podem celebrar que has viscut un moment d'aquells que espanten tots els mals. I que es quedin ben lluny!
ResponElimina:-D
ResponEliminaAquests moments són memorables. Llàstima que costin tant de trobar! Jo recordo algun moment d'aquests de patir i tot pel mal de panxa horrorós que veus que et comença a agafar i que no et pots aturar i pensar "para de riure que si no explotaràs!".
ResponEliminaah senyors! quin plaer riure sense reserves i amb tot el cos!!
ResponEliminaUn petó per cada un!