Bon any nou!!
En un dels folletons que vaig a arreplegar a l'oficina de turisme de Gallocanta, hi diu:
Gallocanta es: atardeceres rojos, grullas, carrizales, lavanderas, avutardas, puccinellia pungens, juncos, ruiseñores, aguiluchos, fochas, campos de labor, caminos, espadañas, inmensidad en el paisaje, fuentes, ornitología, manantiales, fotografía, porrones, ánades, refugio de fauna silvestre, azafrán, agua, amaneceres frescos...
En un altre, hi resa:
La puntual llegada de las grullas al anochecer constituye uno de los espectáculos sonoros y visuales más impresionantes de la naturaleza.
I jo us diré:
La llacuna és inmensa i la poqueta aigua que hi havia era una pista de gel on les oques practicaven patinatge artístic; el paisatge per fotografiar-lo pam a pam; els colors realment impressionants; les albades no van ser fresques, van ser gèlides però impagables, escoltar com es despertaven les grues i veure-les aixecar-se i omplir el cel de vols i sons no té preu, puc assegurar que és un dels espectacles més impressionants que he vist mai, no puc dir el mateix de quan tornen a la llacuna al capvespre, doncs no van ser gens puntuals, normalment arriben a partir de 2/4 de 6 i nosaltres vam marxar d'allà mig glaçats que ja era ben fosc; la neu que havia caigut a la zona feia dies, encara ens esperava en més d'un racó; els pobles de per allà no saben que hi ha una cosa que se'n diu sal que va molt bé per desgelar els carrers, sobretot aquells on el sol no hi arriba en tot el dia; va ser un festival ornitològic, almenys per mi, els profesionals que ens acompanyaven no crec que pensin el mateix...
A Gallocanta hi vam veure: becuts, grues, arpelles pàl·lides, calàndries, bitxacs, xoriguers, repicatalons, botxins meridionals, passerells, oques, ànecs collverds, cruixidells, cotxes fumades, cogullades, aloses, estornells, pardals, un flamenc volant amb les grues, fredelugues, coloms, mussols, cornelles, garses, milans reials, arpelles, voltors, cardines o caderneres, àguiles daurades, tords, pinsans, un ànec blanc, perdius roges, aligots comuns, un picot garser gros, pardals xarrecs, verdums, dos picots verds, pardals roquers, estornells negres, trists, una cigonya, tòrtores turques, tres guineus precioses i un senglar.
Quarts de 8 del matí, mentre esperàvem que les grues es despertessin i dibuixessin els seus vols i cants al cel de Gallocanta.
Molt bé, Elur, deu haver estat ben bonic... Però en tinc dos dubtes:
ResponEliminaOn és Gallocanta? (en llegir-ho la primera volta m'he pensat que era un nom inventat)
A què li dius tu "pardals"? A València "pardal" substitueix "ocell" com a nom general per a les aus que volen (tampoc sabia que les caderneres/cagarneres es deien també cardines).
Bon any.
Molt bonic Uardo, realment impressionant!
ResponEliminaDoncs Gallocanta es troba aquí:
"Situada en la Comarca de Daroca, al suroeste de la provincia de Zaragoza, en un terreno llano a unos 1.000 metros sobre el nivel del mar, en las últimas estribaciones del Sistema Ibérico, la localidad de Gallocanta da nombre al gran humedal LA LAGUNA DE GALLOCANTA, una Zona Especial de Protección de Aves."
font: www.gallocanta.org
El pardal és el "gorrión", una espècie d'ocell.
http://www.ornitologia.info/f16_pas_mon.html
http://www.ornitologia.info/f17_pru_mod.html
I en quant a les caderneres dir-ne cardines, em sembla que és un "argot" garrotxí :P
Jo desconeixia que se'n podien dir cagarneres ;)
Bon any, maco!
Bona entrada Neus! Un petó
ResponEliminaIgualment Babel, un petonàs maco!
ResponEliminaBon any nou !!!
ResponElimina:)
En algunes comarques valencianes s'exagera la dicció de cadernera... El que tu dius "pardal" és l'oronella, o oroneta, o oreneta?
ResponEliminaUna bona conversa per començar l'any. Gràcies, joveneta.
Molt bon any Jaka maca!! :***)
ResponEliminaDoncs no Uardo, l'oreneta és una altre ocell, una altra espècie. L'oreneta és la golondrina:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Oreneta_comuna
Sí que és una bona conversa sí :)
I gràcies a tu, sobretot per lo de joveneta ;)
mmm... sembla un bon lloc, aquest Gallocanta, doncs, pel que dius, sembla que no es veuen humans, nomes animals d'aquests que volen.
ResponEliminaAkemashite omedeto gozaimasu.
Quina bona pinta, elur. Fas venir ganes de mirar cap al cel.
ResponEliminaLa foto que vas fer és impressionant!
Un petó i bon 2007!
Buk
Uahhhhhhhhhhhhh!
ResponEliminaHi vull ser!
i moltes d'anys!
Impressionat sortida de sol! Jo vaig ser a Gallocanta fa anys; un lloc on el topònim s'adiu amb l'indret!
ResponEliminaBon any Elur!
Bon any nou Elur!! Veig que t'ho has passat força bé, una mica de fred però segur que valia la pena.
ResponElimina:)*
Mai haguès dit que Gallocanta estava a la península, com a molt a prop la situava a les Canàries. Sembla un lloc interessant per descobrir, sobretot pel nom que el trobo genial i molt suggerent.
ResponEliminaMolts pocs humans Dersu_, la veritat és que crec que els podria comptar amb els dits de les dues mans i encara me'n sobrarien.
ResponEliminaKochirakoso Dersu-san :*)
Moltes gràcies Buk :)
És tot un vici això de l'ornitologia, tot lo dia mirant enlaire i no sabent on es posen els peus :P
Bon any i petons!
Jaqme fes-me cas, vés-hi! és impressionant, però espera't a que el Niño i les seves corrents es tranquil·litzin, llavors la llacuna es tornarà a omplir i l'espectacle serà encara més impressionant.
Molt bon any, artista!!
Doncs sí Veí, doncs sí :)
Molt bon any per a tu, també :*)
A mi, malgrat em queixi bàsicament per costum, el fred m'encanta Pd40, tot i que els dos dies que van anar a veure els despertar de les grues no notés els dits dels peus fins passat migdia :P
S'ho val, veure allò s'ho val pràcticament tot.
A mi sempre m'havia fet gràcia Deric, els meus germans ja hi havien estat i n'havien tornat meravellats...
Com a nom, si més no curiós, el camí que rodeja la llacuna: "El camino del Mío Cid" ;)