En Dani movent-se mentre jo pintava la panxa de la seva mare.
Un cap de setmana de desconnexió total al refugi.
Una fideuà feta al caliu i una bona calçotada.
El foc dansant.
Jocs (rummikub) i xerrameca fins les dues de la nit.
Bona companyia, bones estones i bons riures.
En Panxo i la Sula.
Dues òlibes sortint de casa seva i que la segona se't cagui a sobre.
Una parella d'orenetes i un aligot volant.
Un pit-roig i un pardal de bardissa a les mans de l'O.
Unes ganes tremendes de comprar una Polaroid.
Totes les coses bones que té el cap de setmana, o que pot tenir, les té de dolentes la setmana. Per això, sort de poder desconnectar ni que sigui una estona. M'alegro que el teu cap de setmana hagi anat bé. Anem esperant el següent.
ResponEliminaUn cap de setmana rodó com la panxeta.
ResponEliminacARINYO LA FOTO GENIAL!!
ResponEliminaGRÀCIES!!
T'<3
Ooooh, quina decoració de panxa més xula!! :-))
ResponEliminaEstic segura que en Dani es movia perquè estava content que li pintessis la caseta hehehe
Doncs jo crec que ja ho tens tot i no et manca res!
ResponEliminaAquest refugi teu? Fa unes ganes de visitar-lo... A veure quan hi prepares un sopar blogaire!
I la polaroid... vols fer el favor de decidir-te ja??? Vinga que no costa tant!!! ;p
Bufa! Doncs tenies moltes coses aquest cap de setmana!
ResponEliminaLa setmana també té coses bones Xexu, passa que no tan concentrades i passen més desapercebudes per culpa d'haver d'anar a treballar (parlo per mi). El següent també estarà bé, només pel fet de decidir què vols fer amb el teu temps, sigui aprofitar-lo o perdre'l miserable i alegrament ;)
ResponEliminaJa veus Alyebard!! è quina panxona tan maca!?!
Preciosa! Saps? m'encanta la de les mans, mal m'estigui dir-ho jo hehehehe... has quedat bé a totes i en Dani... també!
Gràcies a tu! I jo a tu ;****
Oh! aquesta va ser la tercera Assumpta i l'única que ensenyaré. Va ser divertit notar com es movia en Dani i molt tendre.
Aquest 'tot' és molt relatiu El, però vaja... qui no es conforma és perquè no vol diuen.
Deixaria de ser un refugi El, ja em sap greu, hi ha coses que només es poden imaginar, a part de que jo sempre hi vaig de convidada, tot i sentir-m'hi com a casa.
Quan acabes un mes de 28 dies amb 30 neurus a la caixa i 20 a la cartera sí que costa... i no vull fer pena ara.
Però la compraré oitant!
I les que no he explicat Susanna!
Satori! (no?)
ResponEliminaOps, hi ha hagut un curtcircuit.
ResponEliminaEl darrer comentari és meu :)
Satori total Jaqme 'aigualit' ;)
ResponEliminaQui-na pas-sa-da.... m'encanta elur. és que m'agrada absolutament tot: els dibuixos, la tendresa, els jocs, el refugi, el caliu... Noia, jo pagaria per un cap de setmana així.
ResponEliminaMe n'alegro molt per aquest experiència tan gratificant :)
A mi m'agrades tu Laia! un petonàs enorme, maca!!
ResponElimina