-Hola?
-Hola...
-Ui... qui ets?
-La Jana.
-Hola preciosa, què fas?
-...
I ha tartamudejat una mica sense acabar de dir res. Suposo que li ha entrat vergonya o li ha sorgit alguna cosa més interessant.
Una hora i mitja més tard he arribat al poble. Ella encara hi era. He hagut de tocar el timbre perquè m'he descuidat la clau. Quan estava descarregant l'he escoltada:
-È la tieta Neus?
I després de superar la vergonyeta inicial, de demanar-li una abraçada i un petó, ens hem assegut al sofà, ella a la meva falda i hem repassat tots els contes que ja li havia explicat la mare.
-Jana, marxem?
-No, jo em quedo.
I ha anat canviant de conte fins que ha vist que ja no hi havia res a fer.
_____
Fa quinze dies vam mantenir aquesta mini conversa:
-Jana vols aigua?
-No gràcies, ja en tinc a casa.
_____
I què voleu que us digui... jo pixo colònia.
No deixis d'explicar-li contes i que els remeni, que s'impregni de colors i així també omplira`la seva capseta :)
ResponEliminaPujo cap al poble ...a veure si un dia ens trobem a Can Remena :)tenim un cafetot pendent...
la sinceritat infantil....perquè l'hem de perdre?
ResponEliminaés tant dolç el que expliques...
ResponEliminai no podies escollir una música més escaient...
perquè els Jeux d'Enfants sempre provoquen (o haurien de provocar) Alegria...
Petons a cabassos, nina
:o)****
Aquest post brillant, aquesta música tan evocadora... i quina preciosa tarda de diumenge que m'acabes de preparar.
ResponEliminaBoníssima la mini conversa!! :-))
ResponEliminaHas de provar de repetir la pregunta un altre dia, a veure si et dóna la mateixa resposta!!
Així que ja ets com en Guardiola (pixadora de colònia), i als teus nens els cau la bava amb tu tant com als jugadors per l'entrenador. La mini-conversa és genial. Aquesta Jana... ains, aconsegueixes que ens robi el cor a tots plegats...
ResponEliminauf Joana, no en sé d'explicar contes, és una 'feina' que m'estressa! però vaja, es veu que dir-li que haurem de pintar la camisa d'en Teo perquè sigui del Barça i no dels pericus li fa prou gràcia :P
ResponEliminaVa, ja et passaré un mail amb el telèfon i així ens truquem per quedar un dissabte d'aquests :)
Una abraçada!
Suposo que si no ho perdéssim Garbi no duraríem gaire... mentre puguem ser infants a estones rai!
Dolça ho és ella Barbollaire i tremenda i eixerida com un pèsol.
Un dia d'aquest li posaré la cançó i la ballarem :)
Petons i abraçades, Poeta ;*****
Veus El que costa poc? ;))
A disposar.
És que ella és més que boníssima Assumpta! N'hi ha per pixar-s'hi de riure!
Ja ho vaig fer! li vaig dir si volia aigua i em va dir que 'no, gràcies'. Tenia feina a convèncer a la seva iaia de que ella es quedava i que dormiria amb l'oque (l'oncle, el meu pare)
Oh no, jo ja pixava colònia abans de que ell entrenés a cap equip Xexu!
Els hi cau la bava (relativament) precisament perquè no són els meus nens i em dedico a consentir-los de mala manera.
Uf si la coneguessis Xexu... és increïble, de debó. Et robaria el cor, l'ànima i tant com tens :)
Sí Alyebard jo també somric quan penso en ella, és inevitable.
Fantàstica, la Jana. Ella ja té aigua a casa :D
ResponElimina