dilluns, 14 de febrer del 2011

teràpia


Agulla, fils de colors, amor per enfilar bé l'agulla i Liszt...

... diu que plou, però jo no m'ho acabo de creure.

a

8 ventades ...:

  1. Estrangerdilluns, de febrer 14, 2011 10:45:00 p. m.

    Jo tampoc. Ni per humitejar-se la cara. Però per la resta del teu post, si que m´ho crec ( foto i música inclosa ).

    Feliç Dimarts.

    ResponElimina
  2. neusdilluns, de febrer 14, 2011 11:05:00 p. m.

    Ni mirant enlaire mentre esperava un semàfor en verd Estranger... em sembla que he comptat 3 gotes a la cara.
    Gràcies maco, igualment, tot i que en faria prou amb què fos tranquil :)
    Bona nit.

    ResponElimina
  3. Sergidilluns, de febrer 14, 2011 11:59:00 p. m.

    Que maco, i has brodat un ocellet de twitter i tot! Estem una mica malalts, potser?

    ResponElimina
  4. El porquetdimarts, de febrer 15, 2011 10:23:00 a. m.

    Quines manetes!

    Més que ploure empastifa els carrers, i els cotxes de passada!

    ResponElimina
  5. Assumptadimarts, de febrer 15, 2011 4:24:00 p. m.

    Quan he vist aquest post, un autèntic somriure, sincer, de cor, m'ha il·luminat aquest dia tan grisot.

    Una magnífica teràpia!! :-))

    ResponElimina
  6. Clidicedimarts, de febrer 15, 2011 7:26:00 p. m.

    El punt de creu no el 'toco' i de ploure res, només grisor :( després m'escolto Liszt, segur que m'animo :)

    ResponElimina
  7. neusdimarts, de febrer 15, 2011 9:23:00 p. m.

    Eren les dues de la matinada quan t'he llegit Xexu, no podia dormir i mira estava mirant Polaroids per Ebay... t'he volgut respondre i se'm barrejaven totes les lletres.
    Això de l'ocell o és casualitat o és el subconscient, si no m'ho dius no m'hi hauria fixat, de debó.
    Estic fatal, sí... si tingués calers em retiraria a un balneari durant una bona temporadeta per veure si el meu cervell i el meu cos es relaxaven una mica. Però no tinc diners.


    Manetes, manetes no en tinc El, les meves mans són més aviat manasses ;)
    Avui ni empastifada de carrers.. encara rai que no ha fet sol.


    M'agrada el teu somriure Assumpta!
    Una abraçada, guapa!!!!


    Si vols animar-te amb Liszt et deixo aquesta Clidice:
    http://bit.ly/9jQFOy

    ResponElimina
  8. Rokinsdimecres, de febrer 16, 2011 7:36:00 a. m.

    mmm... dolç, encantador...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)