Acceptació immediata quan obro els braços per si l'Arnau vol venir a coll amb mi.
Una maneta que no deixa de tocar-me els cabells i les arracades, uns ulls curiosos i una ment desperta. Una veueta que repeteix, a la seva manera, quasi tot el que em sent a dir.
Un recull de haikus presentat als Premis Ciutat d'Olot.
No he llegit res del que hi ha presentat. Els meus no els penso llegir fins d'aquí una bona temporada, ja no n'hi ha cap que m'agradi.
Una visita llampec a la Garrotxa amb sortida de sol inclosa.
Ronroneigs felins i recança.
Esperar que arribi l'hivern.
Esperar que arribi la pluja.
Esperar.
Esperant...
i això que sé que no he d'esperar res!
ResponEliminaPer sort, ja no has de ser tu qui jutgi els teus haikus. Ho vulguis o no, t'agradi o no, espero que facin sort i arribin on han d'arribar.
ResponEliminaEm sembla que anem malament si esperem l'hivern. Diu que fa vent, però jo avui he sortit de casa com de primavera. I no cal que et digui què en penso d'això. El fred ens ha fallat aquest any. Però mantén l'esperança, l'any passat va nevar el 8 de març.
Visites que t'omplen de joia, nens en braços, concursos, sortides de sol... ara ja, demanar per demanar, que ens toqui el pot de l'Euromillones, no?
ResponEliminaAi Elur, em sembla que l'hivern ha decidit marxar definitivament. No sé si ho salvarà el març això, però sembla que se'ns escola de les mans a base de temperatures primaverals.
ResponEliminaAlmenys, ha nevat força al Pirineu...
Perquè la majoria d'escrits quan es llegeixen al cap d'un temps no agraden?
De moment han arribat a ser presentats a 'concurs' Xexu, que ja és molt, sobretot venint de mi. Per la resta alea jacta est i nàfent.
ResponEliminaJa pots compta ni vent ni res, quatre núvols que em fan eixeres per després marxar a més córrer. Em rebenta haver d'esperar al març per tenir fred, què vols que et digui. Jo, mira si sóc exigent i mala persona, vull que faci hivern a l'hivern.
Ostres Jordi hi he de jugar o el puc demanar directament?? hehehe
una abraçada!!
Però si no ha ni arribat El... com pot ser que marxi??
Ja em veig patint un estiu de més de 8 mesos, no sé pas si sobreviuré.
Al Pirineu? al gironí no pas gaire, potser aquests últims dies, però al gener i a principis d'aquest mes feia pena de veure...
No ho sé, però fa una mica de ràbia.
Esperar l´espera
ResponEliminal´esperança
del verb esperar.
Espera !
(...)
( sóc deseparant d´esperes ).
Esperes ? Nooooooooooooooooooooooo
(...)
I torna a començar. Sense desesperar.
(...)
Lo que un escriu no acaba mai d'agradar. Jo penso que això és bona senyal ;-)
ResponEliminaUn petonot, maca!
El millor de tot, segur, el moment de l'abraçada amb l'Arnau. En aquesta edat es porten tan bé i fan tant de cas! Amb el temps, segons qui, la cosa ja canvia! Que no sigui el cas!
ResponEliminaEm faig uns farts de mirar el cel per si s'albiren canvis Estranger que no sé com no tinc tortícolis... I aquell tan preciós que has posat al teu bloc? oh! me n'he enamorat.
ResponEliminaCom m'agrada el teu comentari!!
Un petó!
I et passa amb els teus haikus Buk? no m'ho crec! si són boníssims!!
Un petonàs, maco!
Tota l'estona amb ell Albert, tota. Fins i tot quan remuga. Espero que siguem amics tota la vida, almenys faré per maneres de que sigui així!