Que sàpiga aquest dijous que espero que tingui un bon motiu per fer-me sortir del llit i de casa. Bon dia. NO fa fred.#hesomiat que plovia... i no em volia despertar.
I ja se sap que qui espera, desespera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Collons, és que ni amenaçant-lo fot cas el dijous. No desesperis dona, almenys ja és gairebé divendres. Fred no en farà, però diu que dilluns plou. Potser començaràs la setmana amb bon peu.
ResponEliminamai s'espera per res....sempre arriba alguna cosa encara que de vegades dolenta
ResponEliminaO no...
ResponEliminaDeixa que les sorpreses agradables passin, sens més. És millor que no pas esperar-les. Una abraçada.
m'arriba l'orgull i la força del poble egipci!
ResponEliminaLa veritat és que tot i el dia aquest dijous no ha estat bo per a mi. Quines ganes que acabi!
ResponEliminaRealment, el poble egipci està aguantant de forma estoica. No els para ningú! Fins que el dictador (abans anomenat "aliat d'Occident") no plegui, ningú els mourà d'allà!
I avui què? Com ens hem llevat en divendres? Ànims que això ja toca a la seva fi!
ResponEliminaJo estic encara de maleit divendres
ResponEliminael va tenir el motiu?
ResponEliminaEspero que sí Xexu, que ja fa dos o tres dies que canto, i ja em toca començar alguna setmana amb alegria :/
ResponEliminaEstic tan queixica últimament que em costa aguantar-me a mi mateixa més del normal.
El problema és esperar Garbi, millor no esperar res i així segur que no es desespera.
Exacte GripauBlau, exacte :)
Un petó!!
Per mi tampoc Albert, vaig donar-lo per finiquitat a les 8 del vespre i foris.
Avui ha marxat Mubàrak... ostres i no he pogut veure a través d'AlJazeera les celebracions. Quin orgull ser egipci.
Avui la cosa ha anat millor El i ara que ja sóc a la Garrotxa encara ha millorat més ;)
Ànims Alyebard que ja som dissabte com aquell qui diu!
Ja pots comptar Deric i si el va tenir se'm va passar.