dijous, 31 de maig del 2007

Àfrica...






hi ha dies en que enyoro allò que va ser meu durant unes poques hores...

hi ha dies en que voldria trobar-me al desert, prop de Merzouga, altra vegada,
i poder escoltar el silenci de la nit bereber, trencat només per uns timbals...
sentir de nou que formo part d'un tot i d'un no-res,
sentir la immensitat,
sentir la nimietat...


...

10 ventades ...:

  1. Afrika a a a Afrika mon Afrique
    Sama gent gi maa ngi ñaan Yalla wonma ko bala may ñibbi barsaq
    Ma ne bes du ñakk ci bes yi Afrika don benn reew
    D'ici ou d'ailleurs nous somm' des enfants d'Afrique
    Mêm' si le ciel tombait luttons pour la paix
    Kon jammu Afrika moom lay ñaan
    Mané jammu Afrika mooy suñu natange
    Afrika a a a Afrika a a
    Afrika a a a Afrika mon Afrique

    Yow mi nekka bittim reew man mi Lô maa ngi lay ñaan
    Ak loo fa meun ta am ak noo fa meun ta mel bul fatte Afrika
    Ici ou ailleurs la paix prix du bonheur
    Mêm' si le ciel pleurait luttons pour nos frères
    Kon jammu Afrika moom lay ñaan
    Mané jammu Afrika mooy suñu natange
    Afrika a a a Afrika a a
    Afrika a a a Afrika mon Afrique

    Onon bibbe Afrika ngimode, ngimode liggo-den leydi men
    Ngaccen hasi daagal yoo Alla suren e musibaadi
    Yoo Alla addu jam to Ruanda
    Yoo Alla addu jam to Burundi
    Yoo Alla addu jam to Casamans
    Lawol Mbignona yee


    Traduction (les deux premiers couplets sont en wolof, le dernier est en Pulaar)

    Dans mon rêve je prie Dieu pour que cela se réalise avant mon trépas
    Je dis " un jour viendra où l'Afrique sera unie "
    D'ici ou d'ailleurs nous somm' des enfants d'Afrique
    Mêm' si le ciel tombait luttons pour la paix
    Donc je demande la paix en Afrique
    car avec la paix en Afrique ce sera la prospérité

    Etranger, moi Lô je te prie
    quelles que soient ta fortune et ta situation de ne pas oublier l'Afrique
    Ici ou ailleurs la paix prix du bonheur
    Mêm' si le ciel pleurait luttons pour nos frères
    Donc je demande la paix en Afrique
    car avec la paix en Afrique ce sera la prospérité

    Vous les enfants d'Afrique, levez-vous pour construire notre pays
    Que Dieu nous épargne les malheurs
    Qu'il apporte la paix au Rwanda, au Burundi,
    Et en Casamance sur la route de Mbignona!!!


    Africa _ Ismaël Lô

    ResponElimina
  2. follet..
    vinc disposat a trobar-me la libel.lula/espiadimonis gebrada... abrigadet i tal...
    i he de mirar dues vegades la capçalera del bloc, per que creia que havia caigut al bloc de Lawrence d'Arabia... Em matareu a "sustus"... ;¬P

    Ara que ja he dit les parides...

    amb el que t'agrada la pluja... quina quantitat de melangia portes a sobre per enyorar el desert...

    (ah! he trobat la foto... l'he de processar un xic perquè es vegi millor...)

    un petonet, com a tu més t'agradi, per animar-te un xic, dolcíssima i estimada elur.
    ;¬)********

    ResponElimina
  3. No sé si podreu escoltar la cançó, si un cas la teniu aquí:
    cançó

    ResponElimina
  4. Ai Barbollaire, avui el dia s'ha llevat gris per aquestes contrades, emboirat. Als prats, turons, camins no hi havia la mateixa humitat que dies enrera. I finalment hem anat a passejar en un altre indret, això sí, ple de floretes precioses i perfumades agradablement. Fins i tot el lligabosc s'ha fet amo i senyor d'una part del camí, preciós!!!

    No és que estigui melangiosa, ni melancòlica... però pensar, recordar aquells dos dies, aquella nit al desert, sempre em recomforta. Només de recordar la pau, el silenci, la lluna plena, l'arena roja i calenta, el fred passada la mitjanit... tot el que em bull dins, tot el que em dóna guerra, s'aquieta.

    (Ja tinc ganes de veure la foto!!!)

    Moltes gràcies Poeta adorable. Un altre per a tu :)******

    ResponElimina
  5. La primera vegada que vaig entrar al desert em va donar una sensació brutal. Suposo que deu ser equiparable a la que té la gent d'interior quan veu el mar.
    Bon diaaa :)**

    ResponElimina
  6. Doncs suposo que sí Pd40.
    Aquell mar interminable de sorra és impressionant...
    Booooon dia! :)****


    Ai sí Deric... la veritat que quan recordo el "meu" desert, al cap d'una estona em vénen a la memòria els teus peus ;)***

    ResponElimina
  7. Es un dels viatges que tinc pendents, em fascina i tinc ganes d'experimentar les sensacions que expliques :-)

    Un peto ben gran princesa!!!!!!

    ResponElimina
  8. Jo vaig estar al desert de Tuníssia, on vem estar buscant el famós llac de sal, i era un petit bassal, però de tores maneres, enyoro el tacte d'aquella sorra, i el silenci també com dius.
    M'agradaria experimentar aquesta part d'àfrica, i es que hi ha tants encants per encara veure!!
    Unpetó i ànims!!!

    ResponElimina
  9. Fes-ho Jo Mateixa, t'encantarà! A més tu ja hi aniràs amb el guia incorporat ;)
    Un petonàs i bonics somnis, maca :****


    Saps Instins? a casa hi ha roses del desert de Tuníssia (de ma germana) i del Marroc (meves) són completament diferents! Les de Tuníssia són quasi cristalines de sorra clara i fina, les marroquines semblen més rudes, són més gruixudes i vermelloses...
    Hi deu haver tants colors diferents al Sàhara!!!
    Un altre petó per tu maca i molts ànims, també!!!

    ResponElimina