Hi ha silenci.
El deixo fer, al seu aire.
Però no aconsegueix entrar dins el meu cap.
I tot d'un plegat penso en la lluna.
I surto al terrat i posant-me just al racó de mà dreta,
envoltada de roses, poniol i tarongina,
enmig de dos balcons, la trobo.
Rodona, immensa, plena.
La seva llum em fereix els ulls
però no em puc estar de mirar-la i mirar-la,
mentre recordo que no fa gaires dies,
quan estava creixent,
també em vaig quedar embadalida,
mirant-la, pensant...
I quan me n'he adonat
al campanar tocàven les 12.
...
Moon river (Audrey Hepburn)
...
Eiii, m'has fet sortir a mirar-la. Aprofito, que és de les poques coses que encara es veuen al cel de Barcelona :)
ResponEliminaBon diaaaaa :)***
Boooooooon dia!!
ResponEliminaAra m'has fet pensar en una cançó d'Ia i Batiste Bon dia, lluna...
Que vols que et digui: la foto, l'escrit, la cançó...fantàstic! preciós!...
Quina forma més "xupi-guai" de començar el divendres!!! ;¬)
Ah! gràcies pels comentaris que em deixes a la eixida de casa...
quan passis trobaràs aquella foto
Petonets dolcets, dolcets, dolcets ;¬)***
molt maca la cançó amb la veu de l'Audrey.... i la q vé dps molt divertida jiji
ResponEliminapetons i feliç divendres!!!
i què, la lluna barcelonina es veia bé Pd40? Estava maca eh?
ResponEliminaBooooooon dia :*****
Estimat Barbollaire, a mi em va anar bé per anar a dormir ;)
Boooooon dia!!
Moltes gràcies, maco!
De res. Ja he passat per l'eixida i he vist l'ocellet que hi tens ;)
Un petonet ben dolç :*
jajajaa Su!!!!!
"drinking rhum anb cocacola..." jajajajaja
Tenia una veu molt paticular la Hepburn, a mi m'agrada molt :)
Igualment guapa!!!
A vegades, començar un bon dia és amb la benvinguda de la lluna, amb el seu silenci alhora tant xerraire. No sé que carai té, però sembla que et parli i fa que et submergeixis en el seu món, llavors ets súbdit del seu estat de pau. I fins que rebem un estímul extern, com el campanar, que ens diu... bona nit... avui és un nou dia!!!
ResponEliminaPreciós el post!!!
ummm ahir Instints la lluna em va recordar un amic que tinc massa lluny i que estimo molt... segurament perquè quasi sempre em diu "mira la luna!!" ;)
ResponEliminaNormalment quan la miro, només l'admiro, no penso gaire, només l'observo, li compto els cràters que veig, els forats, si no és plena intento veure la part que no està iluminada pel sol. No sóc gens romàntica mirant la lluna.
M'ha agradat molt el que has escrit, maca.
Un petonàs!
El que m'agrada de la lluna és que és una cosa que dues persones a milers de km de distància poden veure en directe al mateix moment.
ResponEliminadues, quatre, cent, milers... mig món la pot veure simultàniament, Sir, tot plegat és només atzar o coincidència. O posar-se d'acord en mirar-la, "lo" qual li treu tota la gràcia al tema, no creus?
ResponEliminaVes per on, ahir els dos vam fer un post que parla de la lluna! jjjjj (influències planetàries?)
ResponElimina:*)
qui ho sap Ramon, potser és la influència dels vents ;*)
ResponElimina