dissabte, 2 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
La cançó és molt maca però un xic trista, no? No hi ha res de dolent en que s'acabi la primavera, perquè dóna lloc a l'estiu i així continua el cicle de les estacions.
ResponElimina:-)
Doncs sí Millu, preciosa però trista, és que em passa com a la Mariza, és el meu fado preferit ;)
ResponEliminaEncara seria millor si ja passéssim de dret a la tardor :P només de pensar en la calor ja tinc ganes d'amagar-me sota les pedres.
:*)