Però començaré per allò important.
Avui m'ha arribat la revista Nat, com cada mes. I com sempre faig, primer la fullejo per sobre i miro els sants. Hi ha fotografies realment meravelloses. Però m'he quedat parada a la pàgina 9. El racó curiós. Embadalida amb els nius que fa l'oriol de Moctezuma. I més avall la sorpresa ha sigut més gran. El titular diu: Es poden plantar arbres al desert del Sàhara?
I hi ha una explicació prou interessant i una web: www.tree-nation.com
I hi he anat... i "m'he" comprat un arbre. I li he posat un nom, Puck i un missatge que la Su* em va ensenyar, "si quieres algo diferente, haz algo diferente" (espero petita que no et faci res el robatori de la frase).
I el podeu trobar per aquí.
Un altre viatge pendent... anar a veure el meu Baobab...
Salut i arbres!!!
Afegitó:
(ara he vist que aquest és el post 301... nàfent... santa paciència la vostra.)
(ara he vist que aquest és el post 301... nàfent... santa paciència la vostra.)
.
a mi el Nat... que vols que et digui... no m'acaba de fer el pes. Poc rigurós... no sé jo sóc de Quercus i m'haig de fotre perquè és en castellà...
ResponEliminai, la web està bé, i l'idea també... però, pagar per plantar un arbre... no sé, aquí també se n'han de plantar molts, i de veritat.
apa
què vols dir? el meu baobab també és de veritat, no? ara m'has desinflat... del tot...
ResponEliminaSaps? és que jo visc en una zona on més aviat en sobren d'arbres, i que per molts anys sigui així, tenim superpoblació d'arbres i la sort de que... osti, em fot mal dir-ho i tot, perquè sembla que cridis el mal temps... doncs que no patim el mal de l'estiu que es pateix a altres llocs i no hi ha la dèria de plantar pins a mansalva, que cremen com llumins.
Roures, alzines, faigs, aladerns, pomeres, cirerers bords, aurons, freixes, garrofers, teixos... potser necessiten més temps que un pi, però són els autòctons. I els que fan que les "meves" muntanyes semblin catifes de colors.
I el Nat sé que li falta rigurositat, però mira, és entretinguda...
Carai, per no saber què posar al blog t'hi has posat de valent.
ResponEliminaFelicitats pel 300, i pel 301!! :)**
hola parenta! pasa res x la frase ja q tampoc és pròpia, si no fos q em sembla q és del prior, diria q és universal.
ResponEliminapetonàs i q vagi moooolt bé el dia!
Moltes gràcies, maco!!!
ResponEliminaja... i mira que estava en blanco nuclear, eh? XD
;******
jajajaja moltes gràcies maca!!
Igualment!!
Petonassos!!
vale, vale... es que jo sóc d'un país de camps. I al cap de creus sempre cremen.
ResponElimina(per cert, jo també compro el Nat)
apa
jajajaja i doncs?
ResponEliminaAra ja sabem que els pobres barcelonins tornen a tenir falcons pelegrins... i tenen més importància que un equip de futbol, mira.
M'ha fet gràcia aquesta notícia, com que per aquí en crien uns quants... i de mostatxuts també...
I qualsevol ho canvia per museus, teatres, liceus, camps de futbol i cullonades d'aquestes...
Arbres i ocells, muntanyes i rius.
El mar prou lluny i prou aprop.
I me'n vaig a llegir, perquè se me'n va altra vegada.
:*