mur de les lamentacions...

de com un dia que es presentava tranquil i plujós, ha passat a ser lleig i estressant...

de com una migranya mig superada, torna i encara amb més força, doncs no plou, es limita a estar núvol (merda!!)

de com veus que la teva mare cada vegada està més feta caldo i no pots fer res per solucionar-ho, de com veus que li va passant la vida i quasi no pot ni contemplar-la, de com veus que tot el que està passant li està costant la salut (poca) que té...

de com ser el mur de les lamentacions d'un i de l'altre, de com et buides de misèries per omplir-te'n de nou...

de com t'has d'empassar i amagar les neurosis i les depres perquè resulta que n'hi ha que cometen l'error (inconscient) de recolzar-se en tu...

de com has de fer el cor fort i pendre-t'ho tot d'una altra manera perquè quan fas de mur, has de ser forta i aguantar el que sigui...

de no saber què fer amb les ganes de fugir i amb els càrrecs de consciència que tens quan te'n vas...

de voler cardar un cop de puny a la taula (per no fotre'l als morros) i dir PROU! peti qui peti... i no poder...

i res... necessitava un mur per les meves (pobres i ridícules) lamentacions...




.