obrir un ull...

Després de sonar el despertador com 3 o 4 vegades, he obert un ull. L'esquerra. Es veu que ser esquerrana m'influeix fins i tot en això. I més tard, amb certa recança, he obert el dret poc a poc. Punxada. Dolor insistent. Talment com si m'hi clavéssin una agulla de fer mitja. Encara hi és. Migranya. Esmorzo la meva tassa de llet i cafè, amb cacau i un toc de canyella, mexicà. Pastillasso i em poso al corrent de tot amb la marona. I me n'he anat a més córrer. No volia fer tard.

-Hola, bon dia. (jo, fluixet, doncs la R està al telèfon)
-Boooooooooon diiiiiiiiiiaaaaaaaa! (ella, quan ha penjat)
Somriures i silenci.
-Què tal? (ella, amb un to de veu alegre)
-Nàfent, maca. I tu què tal?
-Bé, molt bé!! (cosa que m'alegra, doncs ha tingut fa poc un bon disgust) Nàfent així?
-Osti sí, si em veus per aquí és perquè nem fent, jeje.
-Ja veus.
-I m'adono que no gaire bé, perquè ja em coneixes per telèfon i això vol dir que truco massa sovint.
Es posa a riure. Jo també.
-Saps com et vaig conèixer? Quan vas dir "maca", pel to amb què ho vas dir. (em somriu)
-No fotis. (ric)
-Doncs sí, si algun dia no em dius maca, no sabré que ets tu!
-Doncs ja sabré què fer quan vulgui venir d'incògnit.
(més riures)

I ha entrat més gent... i s'ha acabat la conversa...




.