mira... si poso els peus aquí, com que el gat és allà... trec el coixí... panxa a terra... uf... ara dormiré a gust... quina hora deu ser?... passo. Neus, són quarts de 8. Et va bé anar a passejar els gossos? uf... cullons... però si no he dormit... mecagumelremenarsagrat i on cullons és avui la seva mestressa? ... sí, ja m'aixeco. 2 minuts i salto del llit, no, va que en siguin 5... osti en Panxo... que és pesat i ploraner... va, salto! que sino em quedaré fregida. Aviam... la roba... samarreta, calces, pantalons, mitjons, forro ... bon dia gat! avui no serà un bon dia, no pot ser-ho de cap manera, portaré mala llet tot el putu dia, ostia! Bon dia, bon dia Panxo, Bon dia Nina... a veure, la tassa, la llet, microones... que sí Panxo que ja t'he vist, té ja et deixo la mà... vaaaaaaaaale... guapo!... no et distreguis que encara no ets capaç de processar ben res, val més que hi foti mitja tassa de cafè... mare, què cullons m'estàs dient? mana? ah... a les dues xerràven com si fóssin les dues del migdia, nàfent... no, no he dormit... no passa res... no vull sentir res més dels avis, n'estic fins els mismíssims... mira mare, no em diguis res més, almenys no pas a aquesta hora que diré coses grosses, cullons ... i no para... que no me'n diguis res, ostia!
Panxo, si em llepes mentre em calço les xiruques et quedes aquí... Panxo, no. bon gos, ai senyor que n'ets de maco!!!
Baixem per aquí i aviam si tenim sort? segur que no en tenim, les iaies sempre treuen els gossos a piles sense lligar-los i llavors els problemes per nosaltres... Molt bé Panxo! si poguéssis pixar-li tot el jardí a aquest bord i cagar-li tot... veus? una iaia... Panxo! vine aquí! coi de gos, no et dic pas que et quedis quiet, et dic que vinguis, burro... que vinguis! aisssssss no m'agrada cridar... molt bé! ets ben feliç, sí senyor... ai festa! qui pogués ser gos... veus? avui sí que fa un dia maco, ostres... es veu el Puigsacalm, Sta. Magdalena... avui es veu tot! i l'olor? i tot l'ambient?... avui m'ha arribat la primavera, mira com en Barbollaire, que també olora les estacions jeje... Sí, sí, podem passar per aquí darrera i tornar pel carril bici. I no vola res, apart d'orenetes i falciots? aviam per allà darrera... Mira-la!!!! que què és?... la marcenca! que maca, quina sort haver-la vist... potser no serà tan mal dia al cap i a la fi... uf... Panxo!!!
...
.
dilluns, 16 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Veig que per tu també ha estat força fructifer el cap de setmana postejanemnte parlant, jejejejejeje.
ResponEliminaQue tal tot per Lleida??, m'he estressat llegint aquest últim post, quin neguit no???
Jajajajaja, ben retornada bonica, personassos a cabassos!!!!
L'excursió a les terres lleidetanes va ser un pujaibaixa... però va anar molt bé, gràcies maca :*
ResponEliminaHe tingut un matí estressant, sí... i encara falta una part del passeig i el panorama arribant a casa... en fi... fins que he fet exercicis de ioga i pilates i he passat per la dutxa... però algun pòsit queda de la mala llet... aisss... quin mal despertar que tinc cullons...
gràcies guapa! una abraçada!
jajajaja, quin despertar de dilluns. Amb aquest inici el dia ha d'anar bé per nassos...
ResponEliminabondiaaa :)***
jajaajajjajaja és que... en Panxo és un amor, eh? però taaaaaaaaaaaaaan pesat i taaaaaaaaaan burro a vegades!!! jajajajjaja...
ResponEliminaEl dia va, Pd40... que ja és molt sense haver dormit ;)
Bon dia!!! :****
tot i q a vegades costa sortir del llit x treure el gos a pixar, un com s'hi ès ha valgut la pena!
ResponEliminapetonàs trempada! i una abraçada enoooorme!!!!
ja veig que no sóc l'ínic que em costen els matins... gos, haver de xerrar sense ganes.
ResponEliminaAra, això del pilates i el ioga... em seria impossible, em moriria de riure.
apa
Dona Su... mira, sí, perquè estava tot preciós i m'encanta veure'ls córrer... però no és això. És que tenen dos amos, eh, i sembla que siguin meus i jo me'ls estimo molt, però molt, però del meu gat, per exemple, me'n cuido jo i ningú més si sóc aquí, per dir alguna cosa :P
ResponEliminaTu ja m'entens jejeje ;)
Gràcies maca, igualment! :****
uf... sobretot xerrar sense ganes, i més quan el cos es mou però el cervell es queda parat i tot retruny allà dins... i t'hi foten informació a sac quan encara no ha acabat d'obrir els ulls... jo necessito temps per engegar.
Home, una mica de riure sí que fa, sobretot quan em diu que busqui no sé què a dins, però em va bé per l'esquena :P
"siente el agua, el aire... namaste... busca el equilibrio..." en fi...
Namaste Escarabat ;)
tu també tens l'esquena xunga?
ResponElimina(a veure si som ànimes bessones)
jo, si no fos pel tema edat i el color dels ulls, ja li hauria preguntat a la mare si no va tenir bessonada i ens va separar... i ho dic seriosament, eh? perquè jo filla d'algú altre no puc ser, sóc clavada a ella.
ResponElimina(tu hi creus en les ànimes bessones?)
A les fotos no fas pinta d'escarabat, a veure què feia la teva mare de jove...
ResponEliminajajajajjajajjajaajjajajajjajaja bona aquesta Pd40!! quin riure!!!!
ResponEliminama mare? pobreta... "si yo te contara..."
Eiiiiiii!!! Gràcies per pensar en mi amb això d'olorar les estacions...
ResponEliminaT'hagués deixat un comentari als haikus...però son tan preciosos que m'ha fet por espatllar-ho tot per dir alguna cosa...
I, òbviament, gràcies per passar per casa i deixar els teus comentaris, dolç follet del bosc...
Un petonet primaveral ;¬)*
no hi crec gens!!
ResponEliminaEm sembla un absurd. Ara, si que crec en que hi ha coincidències curioses i fins i tot sospitoses...
ara, jo no podria assegurar res, ja que el meu pare es va passar dos o tres anys a l'estiu tocant amb un grup a Lloret pels guiris a principis dels 70. I mai ha explicat que va fer...
Però... segur que el tonto no!!
apa
Estimat Barbollaire, Poeta (amb majúscules) com vols espatllar res tu?? però si escrius poesia home...
ResponEliminaMoltes gràcies a tu. Per tot.
Un petonet asolleiat :**
ah! perquè... sinó nàfent Escarbat, e?...
Tu saps la "d'ànimes bessones" que et trobes al llarg de la vida?? Si volgués dir alguna cosa, tindria la casa plena de gent jajajajajjaja
No sé, no sé... no te'n pots fiar de cap de músic.
I ma mare sempre ha tingut tirada a Sant Pere Pescador, a Lloret dubto que la trobis, trobéssis, mai.
au
la veritat és que jo "sóc fet" a Cadaqués...
ResponEliminaI, el tema ànimes. Jo mai n'he trobat ni una...
uf... jo és que clar, més que "ànimes bessones" tindria la casa plena de... vaja, de les amistats suposo. I dels amors impossibles (això de platònics no m'ha agradat mai)... i uf... seria una festa casa meva, ara que ho penso jajajajajajajajja...hi hauria de tot!!
ResponElimina