dimecres, 11 d’abril del 2007

teràpia II ...

Dalt la cinglera.

Als nostres peus un bosc immens. Sobre nostre, només cel, núvols i algun ocell...

i pujant amunt els cants de pit-roigs, merles i un parell / una parella de cucuts fent-la petar. Corbs. Un tractor a la llunyania. Falcó pelegrí. Marcenca. Un aligot passant just sobre nostre. Xoriguer. Orenetes...

El vent entre els arbres.

Els núvols canviant el paisatge i els seus colors.




.
a

5 ventades ...:

  1. Anònimdimecres, d’abril 11, 2007 11:24:00 p. m.

    Se que el que diré semblarà una sortida d'olla, però noto el canvi de les estacions a l'aire... Arriba un dia en que és diferent... fa un altre olor... No se com explicar-ho...

    I l'altre dia ho vaig sentir... Vaig sentir l'olor de la Primavera...
    Una flaire entre humida i dolça...

    (vaja tonteria de venir a dir a casa teva... perdona, nina...)
    Petó. ;¬)*

    ResponElimina
  2. Anònimdijous, d’abril 12, 2007 12:01:00 a. m.

    Que mamcu nena, veig que els anims estan un pelet més alt, es aixi??, m'enalegro moltissim!!!!

    Petonasos a cabassos, ja ho saps, tots per tu :-)

    ResponElimina
  3. Anònimdijous, d’abril 12, 2007 12:13:00 a. m.

    així m'agrada!!

    sortides productives!!

    i els problemes a casa!!

    apa (bona nit)

    ResponElimina
  4. Bukdijous, d’abril 12, 2007 7:53:00 a. m.

    Maco, maco, maco... Em relaxa llegir posts com el teu de bon matí. Per un moment m'ha semblat que deixava l'oficina...

    Un petonot, maca!
    Buk

    ResponElimina
  5. neusdijous, d’abril 12, 2007 11:32:00 a. m.

    No és cap tonteria Barbollaire, jo també les noto a l'aire... tot i que ahir em van venir olors i sensacions de tardor :P
    però sí, la primavera és a l'aire, papallones voleiant, ocells festejant i copulant, una mallerenga carbonera al pati de casa buscant materials pel niu... el solet, que quan apareix et recorda que l'hivern ja no hi és...
    No és cap tonteria, a mi també em passa. Les olors canvien amb els canvis d'estació.
    Un petó dolç, poeta atrevit ;**


    Una muntanya russa Jo Mateixa, però bé, molt millor. Les sortides amb el nen sempre són una bona teràpia.
    Gràcies maca, un petonàs.


    jajajaja productives, la marona no pensa el mateix jajajja... però sí que ho van ser, sí. Vam descobrir un niu, vam veure els falcons copulant, el corb marcant territori al falcó, després passant-li el menjar a la femella, una parella d'aligots jugant i festejant, una mallerenga refilant, 4 tudons prenent el poc sol que feia... en fi, què thaig d'explicar a tu, eh Escarabat? una cosa són les paraules i l'altra veure-ho...


    Aviam si amb el d'avui, Buk, acabes d'abandonar l'oficina jejeje
    un petonot, maco! i gràcies :*

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)