dijous, 19 d’abril del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
“Som els fills del nostre paisatge; ens dicta la nostra conducta i fins i tot les idees en la mesura que hi harmonitzem. No se m'acudeix una identificacó més exacta." Justine a El quartet d'Alexandria.
Tindràs els cabells llargs i no tornaràs a passar gana! Al més pur estil "Allò que el vent s'endugué".
ResponEliminajajajajajjajajajajajaja
ResponEliminaSiiiiiiiiiiiiir ja us trobava a faltar!!!!
sap? és que m'estava posant molt sèria amb els posts i m'he dit, va... penja alguna cullonada abans de que es pensin vés a saber què :P
un petonot!!!
teta! quin clatell més maco! :D
ResponEliminaespero q hagi anat molt bé el dia!
petonàs!!!
àssies maca!!! venia de sèrie ;)
ResponEliminanormalet... demà serà mogudet... toca fer de bona filla i bona néta altra vegada... però vaja, l'avi content, tots contents, no?
Petonassos guapa!!!!!!!!!
mira que vas tenir dilemes amb si te'ls tallaves o no te'ls tallaves...i vas fer una mutació!!jejeje.
ResponEliminaLes canes...depèn de tu, de la teva personalitat, no tenen perquè ser una vergonya no? potser un orgull com a persona. És una cosa natural...
Tu com et veus amb els cabells curts? Si ets sents bé...la vergonya d'ensenyar les canes als altres no té perquè existir, de fet, no ensenyes res, sinó que neix en tu un signe més de la teva evolució com a persona.
a més, als altres que carai els importa si tens canes o no? tothom en té, tard o d'hora..
Un petó!!!
vaja... no tinc pas tants dubtes Instints.
ResponEliminaEstic molt bé amb els meus cabells, còmode, gasto poca aigua, menys xampú, gens de secador (només a l'hivern)... i em vaig prometre no tapar-me mai més les canes... però diuen que no en seré capaç... a mi m'encanten les meves canes :)
un petonàs guapa!!
Aquest clatell... colleja! :)
ResponEliminaEl cabell curt és molt còmode, sobre tot si fa calor. I les canes no tenen res de dolent, encara que les tapis elles estaran allà.
Quina rapada noia!!!
ResponEliminaSalut, acabo d'entrar!
Mai unes preguntes havien estat tam fàcils de respondre.
ResponEliminaNo, no, i mil vegades no.
les dones amb el cabell curt sempre m'han encantat. Crec que és sinònim de personalitat i de ser diferentes. (i de fet, és perque m'encanten els colls...jo més que una colleja, una mossegada)
ResponEliminaI com diu en pd40, les canes sempre hi són. Son una part de nosaltres, així que deixem-les en pau!!! A mi últimament tabé me n'estan sortint i em fa gràcia i tot. Ja que no maduro mentalment, almenys que sembli físicament l'edat que tinc.
apa
Jo tinc ganes de tallar-me'l... però sempre m'agafa por... xDD
ResponEliminaI en quant a les canes... queden bé, segur!!! ;)
una colleja Pd40? :( em pensava que et queia bé... hooooooooooomeeeeeeeee...
ResponEliminaXDXDXD
ja has tornat a l'activitat noturna eh? ai ai...
Sí, les canes són com moltes altres coses a la vida, sí.
Bon dia! ui no, bona tarda!!
Salut Emma! doncs sí... més llargs fan nosa, vès. :P
Benvinguda!
Ummm... apreciat dErsu_... haig de donar-me per entesa que així us agrado prou?
ejem... d'això Escarabat... no em mosseguis el clatell, és "perillós", i tu tens parella, coi!!!!
jajajjajajajajja
Tornen a créixer Alepsi, només s'ha de tenir paciència i si jo he sigut capaç de tenir-ne més de dues vegades, qualsevol pot, ja t'ho ben asseguro.
A mi m'està tot bé! jajajajajajja
un petonot!
Dona...
ResponEliminaA un follet entremaliat qualsevol tipus de cabell li escau...
El llarg s'omplirà de flors boscanes i herbes...
El curt el farà semblar més entremaliat...
Ara riuràs, però primer he llegit: "ensenyar" les cames... i es clar, no lligava res...XD!
Està clar que necessito ulleres....
Petonet dolç, nina ;¬)****
es que els colls son una tentació... perdó.
ResponEliminaapa i alegra aquesta cara!!(collons)
jajajjajajaja gràcies Barbollaire! :******
ResponEliminares... ejem..... bé, n'anava a deixar una, però... res.
Gràcies :*
Prou...? passeu per ca l'esquilador i en tornem a parlar.
ResponEliminaui, no pot ser... el meu cap està tan ple de bonys que ma mare m'ho té prohibit eternament, ja em sap greu no respondre a les vostres espectatives, apreciat, benvolgut, admirat adulador meu.
ResponEliminaaccepteu-me si de cas aquest petó :*
Jo el porto més o menys com tu de curt... I és que s'hi va tan bé, amb el cabell curt :-)
ResponEliminaLes canes? En fi... Jo de moment, no tinc aquest dilema :-)